De bon matí, en bici.

Un dels motius d'escollir el nou centre era la possibilitat d'anar en bicicleta a la feina. Teòricament, per l'horari, tres dies a la setmana. A la pràctica dos, sempre hi han un que els llençols s'enganxen al llit. Uns trenta minuts de bicicleta pel camps de conreus entre els dos pobles i amb la vista clavada a la mar. Tampoc és tant bonic com sembla així escrit. Hi han forces segones residències, hivernacles i carreteres que destrossen el paisatge. Tot i això pel mig dels camps de conreu i amb el mar a la vista. L'únic inconvenient és que com tots els instituts del Maresme està a dalt de la muntanya i toca fer una pujada a quarts de vuit del matí. Però la tornada és gloriosa aprofitant la baixada i aquells trenta minuts que permeten deixar les cabòries de la feina pel camí i que no entrin a casa.

Per cert, avui he tingut el meu primer accident frontal, i mai millor dit. Al mig del camí he notat un petit impacte al front, d'un petit objecte que ha continuat volant. La sorpresa és que no m'ha semblat notar unes plomes sinó més aviat un borrissol. Al cap d'uns metres he vist uns quants companys seus esmorzant a la foscor. Confirmat he tingut un impacte frontal amb un ratpenat, què estrany, amb lo hàbils que són.