Ja fa cinc anys que travesso cada dia el túnel de Parpers per anar a treballar. Cinc anys que treballo al Vallès Oriental, comarca que desconeixia pràcticament del tot abans de treballar-hi i la qual m'ha sorprès. Déu n'hi do la quantitat de massa forestal que conserva i la proximitat que té a les poblacions. Però ara que haig de triar destí pels propers anys intentaré apropar-me a casa. Intentaré treballar al Maresme.
M'ha costat prendre la decisió perquè en aquest centre estic bé però l'esperança de proximitat ha decidit. Tindré sort? On em tocarà? La he cagada simplement? Diré adéu a Parpers? Ja ho veurem.
Per cert dies pesats a l'Ies, sense alumnes amb un munt de feina de memòries i de reunions absurdes. Les hores es fan llargues, llargues.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada