dimecres, 16 de maig del 2007

Pas a pas, pis a pis.



Tots els llibres sobre colles castelleres semblen el mateix llibre. Només canvia el color de la camisa i el nom de la colla. Tots s'assemblen a les pel·lícules dolentes que veus el diumenge a la tarda. On saps que l'heroi de torn malgrat patir proves molt dures acaba triomfant al final de l'hora i mitja. Aquí és el mateix argument. Perquè, qui escriu la història de la colla quan les coses van malament? Qui es posaria a escriure la història d'una colla en plana crisis?
Consell: pels malalts de castells, en el fons malgrat ser la mateixa història ens agrada.