Fa un temps a una ràdio van preguntar tres petits plaers als seus col·laboradors. Jo he decidit fer el mateix exercici i m'ha sortit aquest tres després d'escollir entre molts. -Esmorzar tranquil·lament llegint el diari en un bar.
-Fer una dormida a l'ombra d'un prat després d'una bona caminada i en acabat de dinar.
-Llegir al vespre amb música de fons i el gat estirat sobre la panxa.
-Fer una dormida a l'ombra d'un prat després d'una bona caminada i en acabat de dinar.
-Llegir al vespre amb música de fons i el gat estirat sobre la panxa.
El que em va quedar d'aquest exercici és que van comprovar per casualitat que la majoria de petits plaers que ells escollien eren en solitari. Suposo que podreu ignorar el gat, els meus plaers també són solitaris encara que dels que he eliminat n'hi havien uns quants que eren en companyia. Una xerrada de sobretaula, el vermut de diumenge amb la parella... Suposo que tothom associa els petits plaers a aquells deu minuts en que et pots escapar una estona i normalment aquestes escapades les fas en solitari.
El que m'ha preocupat és que molts dels meus petits plaers van associats al menjar. Després estic com estic. Tant associat al plaer hi tenim el menjar? Tant mediterrani sóc? Tant influeix en nosaltres la cultura que em heretat ? Quines són les mostres aficions i quines ens han estat imposades per la tradició o per l'hàbit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada