El Pi del Corregó.

Passejada matutina amb el meu cunyat i el meu nebot per la partida del Corregó buscant un pi especial. Espero que d'aquí un temps pugui explicar el perquè.

Si no pot ser pròsper, que almenys sigui feliç.

Com que fa dos anys em van baixar un 5%, l'any passat me'l van congelar i aquests any els sindicats diuen que les coses pinten molt magres. Com que m'apugen totes les taxes possibles i pagaré més car: aigua, llum, telèfon, transport... Com que ahir vaig rebre la revisió de la quota de la hipoteca i pagaré una bona quantitat més. I com que cobraré la paga extra, una part tard i l'altra ja veurem quan... Doncs hem pensat que és un bon moment d'augmentar la família. Si almenys el 2012 no pot ser pròsper,que almenys que sigui feliç.

Un feliç any a tots!

Dorres. Altra volta

Sempre que venen alguns amics a passar uns dies a la Cerdanya i ens proposen fer una petita excursió acabem pensant e Dorres i l'ermita de Bell-lloc. L'excursió és senzilla, propera i les vistes són espectaculars. Però ja tenim ganes de variar un xic! Hem de buscar altres llocs!

L'última cavalcada.

Els castells són èpica. Hi ha una escena a la pel·lícula Excalibur, en què després de recuperar el Sant Grial, s'agrupen els companys que queden de la taula rodona i Artús diu: “Tornarem a cavalcar pel que vam ser i sobretot pel què haguéssim pogut ser”

Així que després de dos sense fer castells, em venia de gust un últim repte, portar per últim cop la camisa vermella. En homenatge per tot el que vam fer i sobretot per tot el què haguessin pogut ser si les coses haguessin anat d'una altra forma. I especialment en record de tots els amics han passat per allà i que vam passar hores i hores somiant el què podria ser la colla. Un últim repte, un petit somni, sense mereixa'l gens.

2011 Folres 4d9f (1i).

Termes de Badalona

Aconsellat per una ex-companya de feina anem a visitar les termes romanes de Badalona. Val la pena, és molt interessant fer el recorregut pel soterrani del museu. La Mar ha aprofitat les llums tènues per fer una dormida durant tota la visita.

Ara el problema que com és una visita integrada haurem de tornar per visitar: el museu, els jardins romans, la vila romana i el conducte.

Sot de l'Infern

Ens acostem al Montseny a fer una petita caminada. Un dels itineraris marcats de la diputació: dels Plans del Coll al Sot de l'Infern. La intenció és recollir fulles per poder decorar l'escola-bressol de la Mar.

Ajudant a la Mar a baixar una costa.

Fem una excursió a ritme força àgil per un alzinar i una castanyeda. Només ens aturem unes quantes voltes perquè: La Mar vol anar caminant, la Mar vol agafar un pal de caminar, la Mar es passa rient més de cinc minuts perquè s'ha enganxat una fulla al pal, la Mar vol jugar a foradar fulles de castanyer amb el pal, la Mar es pixa de riure cada cop que ho aconsegueix, la Mar ara literalment es pixa i hem de parar, la Mar ara ha vist un plàtan de la bossa i se'l vol menjar, la Mar camina al seu ritme menjant un plàtan mentres continua intentant punxar fulles de plàtan, la Mar ara vol jugar a aixecar fulles amb els peus, la Mar torna a tenir pipi, la Mar vol la castanya que ha trobat sa mare, la Mar vol portar els dos pals i la castanya, la Mar plora perquè ha perdut la castanya, la Mar torna a jugar a foradar fulles, la Mar vol aigua... Els pares volen esmorzar...

Un bon matí a la muntanya.

El joc del dia.

Aprofitant una tarda plujosa

Vist el panorama, hem decidit comprar fruita i dedicar-nos a fer mermelades. La Mar ens ha ajudat a desgranar les magranes o més ben dit ha jugat amb les magranes i se n'ha menjat la meitat mentres nosaltres les desgranàvem. També val a dir ens ha ajudat a buscar les tapes dels pots i comprovar que anéssin bé. Què faríem sense ella! Al final una tarda distreta i els propers dies sabrem si ben aprofitada.

A fotografiar!

Per una volta he decidit començar la casa per la teulada. He fet un curs de fotografia de natura quan mai havia fet cap curs de fotografia. Quatre dissabtes al matí molt ben aprofitats, una sessió d'aspectes generals, una segona de fotografia macro, després paisatge i la darrera de caça fotogràfica, totes de sessions teòriques. Ara esperant que comencin els monogràfics de cadascú dels tres temes tractats.

Estic content perquè em feia por perdre'm a les explicacions i això no ha passat en cap moment, merit més del professor que meu. I he après un munt de coses interessants, encara que en ment del professor sempre estava la fotografia professional i a mi sols m'interessa millorar les meves fotografies. Ara em toca començar a experimentar amb la càmera i que els apunts serveixin per alguna cosa útil. Per què tots els meus vicis són tant cars?

Noruega: Balanç final

Sempre hi han dues opcions quan viatges: preparar molt el viatge i tenir molt clar que vas a veure o anar a descobrir. La primera opció et treu una mica la màgia del viatge i a vegades t' estresa un xic i la segona té la possibilitat de perdre's coses interessants, cosa que després et fan molta ràbia. Jo era de la primera opció, però cada cop he tendit més a la segona opció. Perquè cada cop em fa més peresa aquesta part.

En aquest viatge crec hem tingut el pitjor de les dues bandes; ens hem passat de frenada de la improvisació , crec que per presses haguéssim pogut fer les mateixes d'una altra forma on haguéssim gaudit més. I per altre banda; el fet d'anar amb els llocs reservats d'avançada ens ha marcat massa. Tinc clar que és un país per anar amb tenda o caravana i anar decidint sobre la marxa on vols passar la nit ,als càmpings hi ha lloc de sobres. Això sí tenint un bon coneixement de les zones. Encara que si ho haguéssim fet crec que no hauríem ni fet la meitat dels quilòmetres que hem fet, quins parcs naturals!

Això sí volíem fer un viatge llarg amb la Mar i ho hem pogut fer, és un Sol.

Noruega: Oslo

Últim matí a Oslo. Ens acostem al parc de Vingeland, anem a la zona “burgesa” de la ciutat, Pedralbes sembla ben poca cosa. Ens sorprenem perquè al fons es veuen els trampolins de salt d'esquí, a tocar de la ciutat! Realment hi ha dues ciutats a Oslo aquesta part plena de noruecs albins i de dos metres d'alçada i la part on hem dormit plena d'immigrants de tot arreu.

La Mar ho passa pipa quan descobreix una ciutat infantil. Ara que m'ho passo bé, ara hem de marxar!

El paradís de la Mar