84,Charing Cross Road. Helene Hanff

No m'atrauen especialment els llibres epistolars i aquest malgrat començar amb molta força ha seguit la tendència. Em falta alguna cosa, segurament la meva incultura profunda.

Sinopsis: les cartes entre una lectora americana i els treballadors d'una llibreria anglesa. Demanant al principi llibres rars de segona mà i transformant-se després en una profunda amistat.

Els homes de felip V. Els ajuntaments borbònics de la Conca de Barberà (1714-1738). Gabriel Serra

No deixa de sorprendre la profunditat dels canvis del Decret de Nova Planta, fins i tot a nivell municipal  on es canvia fins i tot la vestimenta dels representants. Tampoc no deixa de sorprendre com ràpidament les classes benestants es tornen a col·locar als càrrecs importants. Les mateixes famílies dominen l´abans i el després. La llàstima és que per un lector no historiador, com és el cas, no expliciti més com era l'administració local abans del Decret ja que s'apreciaria més l'abast dels mateixos.


Sinopsis: un estudi històric basicament una recopilació de tots els càrrecs municipals entre 1714 (arribada dels borbons al poder) i 1738 (quan s'aprova la venda dels càrrecs municipals). Un estudi separat en quatre capítols: el primer una anàlisis de tots els senyorius de la Conca, el segon l'evolució política a la guerra, el tercer la recopilació anteriorment dita i l'últim els fets més destacats de la Guerra de Successió a la comarca.

Estany d'Ivars

Aprofitem els dies de descans a Vimbodí per acostar-nos a l'estany d'Ivars. Al primer amagatall els nens obren les finestretes i estan expectants i dient ànec! ànec! Ostres els hi agrada! No veiem massa cosa: coll-verds, cabussó emplomallat i una polla d'aigua. No els volem cansar, però de camí al segon aguait la Mar ens diu: M'avorreixo! Vull tornar a casa.  Així que mitja volta i cap a Vimbo que volem que ens acompanyin molts anys i s'ha de fer a poc a poc.

Els matins lluminosos s'han d'aprofitar perquè quan menys t'ho esperes es poden convertir en un dia fosc i negre encara que llueixi el Sol, i llavors és quan has de recordar-te d'aquells matins, per agafar forces.

Deu oques blanques. Gerbrand Bakker.

Sempre fa gràcia llegir una novel·la ambientada en un lloc on has estat. Et serveix per recordar i t'ajuda a situar-te millor. En aquesta cas Gal·les i especialment la muntanya d'Snowdon és un valor afegit. La resta de la novel·la no li veig cap originalitat.

Sinopsis: una dona abandona el seu marit i es refugia en una casa solitària a Gal·les.

Marxa Castells

11h 35'45''

Segona caminada de resistència completada. Dues sensacions contradictòries: m'ho he passat bé però no és la manera de fer muntanya que m'agrada. Els que ho coneguin ho sabran, quan veig més de deu persones fent una sortida ja començo a despotricar. I ahir erem més de 2500. Igualment sé al que anava. Interessant però més esportiu que muntanya.

Això sí, uns paisatges i unes castells que hem faran tornar-hi per disfrutar-los amb calma.

Pd. Tres intents l'any passat i dos més aquest any i al sisè intent no hi he pogut anar! M'he perdut la sortida en barca de pesca organitzada per els amics dels Aiguamolls de l'Empordà. No és pot estar a dos llocs alhora.

L'altra.Marta Rojals

No m'ha atrapat, la història no m'ha seduít i han anat passant pàgines sense que conectés amb la novel·la.

Sinopsis: la vida d'una dona  en els moments que corren.

Catàleg de la col·lecció de pergamins de l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet(I)

Ser un ignorant té certs aventatges llegeixis el que llegeixis aprens moltíssim. Ara ja sé que són els censals, les asemblees de poble...


Sinopsis: el títol és ben explícit la meitat dels pergamins que es conserven a l'arxiu comarcal provinents de l'Ajuntament de Vimbodí.

Tants caps, tants relats.

Sempre m’ha espantat que en el fons comentem les mateixes pel·lícules, programes de televisió o obres de teatre. En el fons és normal, perquè tampoc no hi ha molta varietat. Però el que realment m’espanta és quan m’adono que tots llegim els mateixos llibres, això m’espanta de debó. M’ha vingut al cap aquesta reflexió recurrent perquè l’altre dia llegint un bloc de llibres, l’autor comentava que ara que s’havia llençat a la lectura, ara estava al corrent de tots els comentaris o refleccions sobre els llibres. Fet que a mi m’espanta. Estar al dia de les novetats? Dels llibres bons? Què ha passat en els llibres obligats de l’any passat? I els clàssics? Què en un mercat amb milers de novetats acabem llegint el mateix m’espanta. Quin és el secret mecanisme que fa que tots llegim el mateix? Tant condicionats estem?

Per cert l’últim llibre que m’he comprat és L’altra de Marta Rojals. Un d’aquest llibres que comentarà tothom i fa temps que tothom espera. Contradicció? Cap ni una. Anar sempre al revés de la gent tambés és estar condicionat per la gent. I per què no l’haig de comprar si amb el primer vaig xalar com un animal?

Les senyoretes de Lourdes. Pep Coll.

Curiosa novel·la sobre les aparicions, no hagués dit mai que llegiria sobre el tema i que m'ho pasés tant bé. Una crítica però no agressiva a tots els fets ocurreguts o simplement la descripció dels mateixos que ja és prou significativa i et dona prous arguments per pensar-hi. I la figura de la vident com a gran perjudicada de tots els fets.


Sinopsis: la vida de Bernadette i especialment el passatge de les seves visions. Amb la descripció precisa de tot el que li envolta.

Una lectora poc corrent. Alan Bennett

Crec que l'autor li podria haver tret més suc a la història.

Sinopsis: la reina d'Anlaterra es veu obligada a agafar un llibre en prèstec d'una biblioteca, aquesta circunstància la fara una lectora voraç. Fet que canviarà la seva vida i la seva dedicació a la seva "feina".