?.?

Malgrat no em deixin ni dir l'autor, ni el títol m'ha fet molta il·lusió aquest llibre. És curiós, un dia se't presenta un amic amb un llibre sota el braç que porta el seu nom i que ha autoeditat un exemplar i que et diu que vol saber el teu parer. Per això no en puc dir ni el títol, ni l'autor.

Ja vam xerrar fa uns dies, i quina conversa! El pobre és com si li ataques un fill! Però al final vam estar d'acord. En resum: tot i que crec que li falta un parell de repassades i donar una mica de coherència a les històries. Té el més important, enganxa i està ben escrit. La veritat m'ha fet molta il·lusió la confiança amb mi, la sorpresa i ho reconec una mica d'enveja també.

Sinopsis: les històries creuades d'una colla d'amics mileuristes que cerquen els seus anhels.

La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey. Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

No m'agraden els llibres epistolars però feia temps que anava darrera d'aquest. Com pot ser que no reeditin un llibre que té èxit? Al final l'he vist a la biblioteca i cap a casa.

Malgrat ser una mica simple i tenir uns personatges una mica plans, m'ho he passat bé i m'he divertit . Ja feia temps que buscava un bon llibre entretingut. Ja fa temps que reivindico els llibres modestos ben escrits i estructurats. Una bona elecció. A part una delícia l'amor a l'escriptura en totes les seves formes i intencions dels seus senzills personatges.

Sinopsis: Una escriptora entra en contacte amb els habitants de Gernsey, una illa anglesa del canal que va ser ocupada pels alemanys a la Segona guerra mundial. D'aquestes cartes surten mil històries sorprenents de la ocupació nazi i de com van utilitzar la literatura per evadir-se.

Una mà de mesos

El regal de cinquè mesari ha estat una habitació nova. Senyal que aviat ha de començar a dormir sola. Només imaginant pujar i baixar escales a les nits ja em fa basarda. Quina noia més mimada que tenim!

Només amb uns petits problemes, res poca cosa.

1.Volíem un color suau i un de cridaner.

El suau és tant suau que no veig la diferència amb el blanc. El cridaner és tant fort que la idea de pintar la porta i els sòcols millor que no. Tampoc la pintura s'agafava. Que consti que jo deia vermell-teula. Ai si em fessin més cas!

2.Ens hem endut un tros de paret al treure l'armari, no es veu gaire.

3.Al col·locar els interruptors, em sobra una peça, eh?

Però m'agrada.



Per cert acaba de rebentar un lavabo, és que la feia en una casa no s'acaba mai?

Com es pengen els peluixos?

Com és que no disfruto dels últims dies de vacances?

Normalment quan arriba els dinars de reis ja no els disfruto només penso que les vacances s'acaben i els diumenges a la tarda tres quarts del mateix. Ara que estic de permís els he viscut de forma relaxada. Per què sempre penso en que haig d'anar a treballar? Si tampoc m'ho passo tant malament a la feina.

Per cert el gat per fi torna a ser la bèstia més lleugera de casa. Ha costat quatre mesos i mig tornar a la normalitat. Sí, tinc una nena curta de pes i una gata enorme.

I per cert, com es pengen els peluixos perquè no facin mal efecte?

El Rellotger de Creixells. Josep Pla

Com a llibre d'història no s'aguanta per enlloc, com a relat periodístic no gaire més. Si algú dels meus alumnes m'ho hagués presentat com a treball de recerca l'hagués suspès. De tres converses de cafè i les seves suposicions i hipòtesis repetides fins a l'extenuació Pla en fa un llibre. Tampoc no desaprofita l'ocasió per tirar aigües cap el seu molí polític. Tampoc ens deixem enganyar ja sé sap com és la prosa de Pla, divagant, divagant fa un llibre.

Sinopsis: Pla investiga la vida d'un bandoler de l'Empordà del sexenni revolucionari.

Delta del Llobregat 4 de gener

Filipines-Remolar

Ens escapem a veure ocells al Delta del Llobregat amb una agradable sorpresa al principi i al final. Arribo abans d'hora i decideixo fer una ullada abans que arribi el Jordi. Em trobo un Morrell cap roig mirant-me ( bimbo!) i em sembla uns immadurs o femelles al darrera. Mentre decideixo quins ànecs miro, penso amb la càmera i llavors s'envolen. Ni contemplar-los, ni fotografies, em quedo amb un pam de nas, l'habitual. Un cop arriba el Jordi anem als amagatalls. Veiem el que acostumen a veure i després glaçats decidim acabar a la platja. Al pujar dalt de la torre observem un gavot ( bimbo!).

Amb la reflexió que no ens podem quedar en les aus aquàtiques i que hem d'avançar en el reconeixement d'altres tipus d'ocells, donem per inaugurat l'any ornitològic.





Alca torda (Gavot)
Anas clypeata (Ànec cullerot)
Anas crecca (Xarxet)
Anas platyrhynchos (Ànec coll-verd)
Anas strepera (Ànec griset)
Anser anser (Oca vulgar)
Ardea cinerea (Bernat pescaire)
Anas penelope (Ànex xiulador)
Aythya ferina (Morell cap-roig)
Buteo buteo (Aligot)
Circus aeruginosus (Arpella vulgar)
Columba palumbus (Tudó)
Croicocephalus ridibundus (Gavina riallera)
Erithacus rubecola (Pit-roig)
Fulica atra (Fotja comuna)
Gallinula chloropus (Polla d'aigua)
Larus michaellis (Gavià argentat)
Motacilla alba (Cuereta blanca)
Myiopsitta monachus (Cotorreta de pit gris)
Parus major (Mallerenga carbonera)
Phalacrocorax carbo (Corb marí gros)
Pica pica (Garsa)
Pluvialis apricaria (Daurada grossa)
Porphyrio porphyrio (Polla blava)
Tadorna tadorna (Ànec blanc)
Saxicola torquata (Bitxac comú)
Sturnus vulgaris (Estornell vulgar)
Tachybaptus ruficollis (Cabusset)
Upupa epops (Puput)
Vanellus vanellus (Fredeluga)

Els amics de la Mar: El Pop barber

Hi han prioritats quan et mudes de pis. El llit, la rentadora... allò imprescindible i hi han coses més secundàries que ja aniràs fent. Per exemple els miralls dels lavabos. Pots viure sense miralls no? No ets tant presumit. Però com ho fas per afaitar-te? Molt fàcil et deixes barba, ja ho has fet altres vegades. Mira que fàcil! Però al cap de tres setmanes quan et pica i et pica i et pica molt, te'n recordes perquè mai has acabat deixant-te-la. I llavors que fas? Doncs sempre hi ha els amics de la Mar per ajudar-te.

El Pop barber i els seu mirallet salvador.

2009. Un any intens i profitós.

Fent un resum de l'any:

• He començat a córrer, ho he deixat, he tornat a córrer, ho he tornat a deixar i ara a final d'any he tornat a córrer.

• Em vaig presentar a oposicions com fa dos anys, vaig aprovar com fa doa anys. Però aquest, he tingut plaça.
  

• M'he comprat un cotxe de segona mà però un cotxe al cap i a la fi. El meu primer cotxe de propietat.

• He tornat a anar a veure ocells, hi he anat menys del que pensava i no n'he après gaire. Però hi ha tornat a anar.

• He canviat d'institut després de tres cursos al mateix lloc.
  

• Al final m'he apuntat a l'EOI.

• Després de cinc anys de lloguer ens hem comprat un pis, escandalosament car i a un preu abusiu. Ho sigui molt més barat que fa uns pocs anys.

I em sembla que no em deixo res. A sí: Ha nascut la Mar!

La carretera. Cormac McCarthy

La clau de la història és el final, que els hi passarà als protagonistes. I no és que no m'hagi agradat sinó molt pitjor el veig totalment inversemblant i irreal. A part necessito llegir llibres més animats.

Sinopsis: Encara que en cap moment ho digui, l'acció passa en un món destruït totalment per les guerres. On tot s'ha cremat i la gent sols pot alimentar-se de les restes de menjar que queden o practicant el canibalisme. En aquest món un pare i un fill tracten de sobreviure .

Argentona- Castell de Burriac

1h 45'

Com a bona maresmenca la Mar havia de pujar al castell de Burriac, així que aprofitant el bon dia ens hem decidit fer una escapada. Estava segur de recordar el camí des de la font Picant d'Argentona així que no he agafat cap guia per anar-hi. A l'arribar m'adono que la bateria de la càmera està esgotada i que no sé ni per on comença el camí. Igualment ens enfilem amunt. Arribar al Castell és fàcil: sempre amunt, descobrim que hem pujat pel turó d'Oriols enlloc del camí que recordava.

Tornem pel camí que recordava i havent-nos airejat una mica que sempre va bé, però sense cap testimoni gràfic per passar a la posteritat.