Ruta de les Rieres (Mataró-Òrrius)

3 h 45'

Tinc al cap una vella/nova idea i per això vull començar a conèixer l'entorn de Mataró . Decideixo fer l'itinerari ornitològic de la diputació , el de Riudamelia corresponent al parc de la Serra Litoral. Així enllaçaré la Riera d'Argentona i la d'Òrrius o riera d'Amèlia per anar des de casa fins a Òrrius.

Hi han camins per fer en bicicleta i altres caminant i anar de Mataró a Argentona per la riera és clarament un dels primers. És pla , pista i al costat de la carretera. Així que se'm fa mot pesat ( altres cops aniré fins Argentona amb el bus). Només la idea de començar a iniciar un vell/nou projecte em fa anar content i mirar els passeriformes que veig entre les canyes. En una hora i quart estic als quatre rellotges.

Començo l'itinerari ornitològic primer entremig d'uns camps i després m'endinso al bosc. Realment val molt la pena i el repetiré altres vegades, tret d'un parell de pujades el camí és força suau. Llàstima de la presència de ciclistes que trenquen l'encant. En fi una bona elecció. Després d'una mica més d'una hora estic a Òrrius. Un bon lloc per anar a veure ocells i al costat de casa.

Una altra hora i poc per arribar a la parada d'autobús d'Argentona, desfent el camí. Em fa mandra tornar a fer el camí de la riera i agafo el bus.

Bibliografia Ruta 6 de la guia Guia del parc de la Serralada Litoral.

L'últim do de pit ( II part)

L'últim do de pit ( I part)

Curiosa la vida, curiosa la mort. Com no ho he vist fins ara? Com se m'ha escapat? Com pot ser tant cert? Com he pogut estar tant cec i no ho he vist fins ara? Estic convençut que si no m'estigués morint no ho tindria tant clar o potser hagués pensat que m'estic encaparrant que el temps ja dirà si tinc raó o no en tinc. I no faria res. No serà que m'estic tornant boig? No serà que se m'ha confós la realitat? el subconscient no estarà fent-me una mala passada? Però ho sé del cert, no sé perquè, però sé que és veritat. No hi ha res de concret, d'obvi, de clarificador però en tinc tota la certesa. Sé que el meu fill mai serà feliç amb el seu padrastre. Sé que el farà desgraciat.

No és pas gelosia de la meva antiga parella. Cadascú ha fet la seva i que li vagin bé les coses. Aquest cap de setmana ho he vist clar. Com no ho he pogut veure abans ? Poc a poc li ha robat l'autoestima, no havia vist el meu fill abans així. Sé que el farà desgraciat i la Maria no ho veu! No em farà cas, si li explico, pensarà que me tornat boig.

Aquell puto músic perfeccionista no troba res ben fet, ho he vist. Ho podries fer millor Xavi, no està malament però...Mai li he sentit dir res que ho fes bé, noto que el meu fill li fa nosa. No li farà mal però el tracta com una penyora que ha de pagar i si desapareixes millor. Puto egocèntric, com si no hi hagués res més al món que ell i la seva puta flauta.

No, tampoc no és un motiu per matar una persona. Però que collons m'importa ell a mi sols m'importa el meu fill! Però és que no tinc diners, ni res important. Em moro i no li puc deixar res.
No sóc ni escriptor, ni pintor ,ni manetes, ni res. No li puc deixar res al meu fill sinó aquest petit pis rellogat. Almenys li hauria de deixar que fos feliç, la possibilitat de ser feliç. Jo ho sé, ningú sap que passarà en el futur, però jo sé aquell paio farà el meu fill un desgraciat. Ho sé. Deu ser la lucidesa dels moribunds.

I que pensarà el meu fill de mi? Que pensarà del seu pare assassí? Ho haig de fer, no puc ser egoista, ho haig de fer per a ell, perquè tingui la possibilitat de ser feliç. Mataré aquell paio.

33

Sempre he pensat que l'eternitat és un xic massa de temps. Potser amb una mica menys ja faríem el fet. Però bé les coses són cop són. Ja ho sé, és llei de vida i la cosa més natural del món, però no sé perquè últimament us tinc més presents que mai. Potser celebrar l'aniversari ( si l'edat de crist ) em produeix aquest fet. Bé només us volia enviar records i que malgrat no us vingui a veure us tinc presents, més del que mai m'havia pensat.

Bé, una abraçada i un petó.

Pd Collons Ramon, ja sé que des de l'institut no ens vèiem però podies avisar si marxaves!

Mil cretins. Quim Monzó

14/01/2008




Ja ho deia últimament m'he aficionat als llibres de contes i tothom diu que l'últim del Monzó està molt bé, però que els contes eren descarnats. Realment els contes estan molt bé, però tampoc no són tant pessimistes com m'havien dit. A part són molt més variats del que deia la gent, no tracten sols de la vellesa i la mort.

Tot i que no és un autor que m'agrada gaire per la seves temàtiques, cada cop sintonitzo més amb els seus escrits. L'autor ha evolucionat ? O jo he madurat? Suposo que la segona cosa, ja que feia molt temps que no el llegia.

Consell: un molt bon llibre de contes.

Elisabeth

Em pensava que anava a veure una pel·lícula històrica com les sèries que últimament fan a la televisió: els Tudor. Roma... I el que m'he trobat és un pastís nacionalista passat de moda. On els enemics són molt dolents i els nostres són molt bons. Ho sigui hagiografia i de la barata.

Malgrat això content que intentin fer cicles de cinema una mica fora de l'habitual. Però esperant que les properes millorin.

Memòries. Francesc Casares

10/01/2008




Moltes vegades per conèixer la història a part d'estudiar les biografies dels grans personatges és molt útil analitzar la de personatges més secundaris. Dintre d'aquest àmbit quedaria aquest llibre.

Podem veure com va canviar l'ensenyament d'abans de la guerra a després. El protagonista fill de mestres de l'esperit noucentista es veu de sobte enmig de l'institut i la universitat franquista. Cada cop em sorprenc més i veig que va ser més profunda la ferida causada pel franquisme i quin país més diferent tindríem si les coses haguessin anat d'una altra forma.

El fet que surti Vimbodí o que sigui fill de vimbodinencs el protagonista sols és una curiositat, per mi molt divertida, però igualment sense això seria molt interessant.

Consell: un gran llibre per persones que vulguin entendre una mica més la República i el primer franquisme des de un visió diferent i diria que imprescindible per interessats en l'evolució de l'ensenyament.

Bodies

Anem amb els alumnes a l'exposició Bodies de les drassanes. Realment molt curiosa i interessant. No fa gens d'aprensió ja que al estar dessecats semblen més de plàstic que reals. Encara que aquest fet, el d'estar dessecats, em dona la impressió que certs òrgans han perdut volum i semblaven més petits del que són en realitat.

No m'agrada anar amb alumnes a veure exposicions ja que no pots anar al teu ritme sinó pendent del que fan, però aquest cop tothom ha pogut anar a la seva. Com sempre els alumnes es cansen de seguida de qualsevol cosa.

El millor de l'exposició els textos, ni massa que et cansen, ni inexistents i ajudant-te a que et fixessis en les coses importants. El que més m'ha impressionat el cervell amb un ictus ( atac de feridura).

Sant Marçal-Matagalls-Coll Formic

4h 25'

Sant Marçal-Matagalls 1h 10' ( Alpina 1h 20')
Matagalls-Coll Formic 55'
Coll Formic- Matagalls 1h 12' ( Alpina 1h 10')
Matagalls-Sant Marçal 1h 5'

Decideixo aprofitar l'últim dia de les vacances de Nadal i explotar-lo a fons. Podia fer el recorregut al revés però per tres motius prefereixo fer-lo així. Primer de tot pujar al Matagalls per Sant Marçal és més dur que per Coll Formic així que millor fer-ho primer i segon perquè així podré esmorzar a Coll Formic ( al final el restaurant estava tancat per vacances).

Així que deixo el cotxe a Sant Marçal i enfilo per entremig de la fageda en estat hivernal. Semblen els faigs morts i està ple de fulles per terra. Haig de tornar en altes èpoques de l'any, verd ha de ser increïle. Realment com diu l'Alpina és dur però el camí és preciós. En un tres i no res estic al Matagalls. Ara haig de decidir si tornar a Sant Marçal o baixar fins Coll Formic, com és baixada i és aviat la decisió és fàcil. Sempre em sorprèn la diferència entre la solana i l'obaga d'una muntanya, el bosc ha desaparegut i ara el paisatge està net d'arbres.

Al arribar a Coll Formic i donar la volta maleeixo la decisió, però ara per nassos haig de tornar a pujar al Matagalls. Defalleixo més mentalment que per cames, sempre la mateixa història. Sort que des de Coll Formic veus el cim de lluny i et pots fer clarament una idea de la distància, això m'ajuda molt. Per Sant Marçal el pic apareix de sobte, la baixada se'm creua com sempre i se'm fa molt llarga. Haig de millorar a les baixades deixar-me portar pel pendent i no anar frenant.

El tercer motiu per fer l'excursió en aquesta direcció és que a la travessa del Montseny la fa en direcció Coll Formic , Sant Marçal, així era una prova. El cansament d'Aiguafreda a Coll Formic pot ser comparable a anar de Sant Marçal a Coll Formic. La prova és negativa, només veure baixant la pared de les Agudes que hauria de pujar a continuació grimpant m'agafen tots els mals.

L'excursió correspon als itineraris 7 i 9 del llibret de l'Alpina del mapa del Montseny i són un tros del GR-5.2.

American gàngster

Pel•lícula que tenia classificada com a dolenta, però una bona crítica a la ràdio em va fer canviar de parer. Tampoc no tenia moltes intencions d’anar-la a veure però a vegades no pots triar, simplement és això o res. Al final ni una cosa ni l’altra, una bona pel•lícula per passar l’estona però ni tant bona com deia la crítica ni tant dolenta com tenia pensat.

Ja comença a ser una tradició anar per primera vegada a l’any al cinema de Puigcerdà, després quan penso que com vaig poder anar al cine a veure aquella determinada pel•lícula me’n recordo que era a Puigcerdà o Vimbodí i era l’únic que feien.

Índex cultural 2007: 5,2

Ja tinc el meu índex cultural del 2007, aprovo per la mínima però aquesta xorrada em permet comprovar que tinc aspectes totalment oblidats i alguns no ho sospitava. Com pot ser que no hagi anat a cap exposició? Si ara a més amb el carnet de docent tinc molts museus gratuïts. El tema de les conferències ja m'ho suposava, però i el teatre ? m'agrada moltíssim i quantes vegades hi vaig? Tres en un any?

En canvi hi han algunes que fins i tot sobrepasso els límits: 59 llibres, 12 excursions, 137 post. Si els post són fàcils i impulsius però i els relats, només dos? Clar com que porten més feina i s'han de revisar passa el que passa.

En fi un índex poc equilibrat, però permet que clarament l'any que ve el puc superar; si encara tinc ganes de fer-lo, és clar.