L'últim do de pit (1a part)

Estimat Xavier..., així? Estimat fill? Que es pensarà de son pare? Com collons començo la carta ? Per què no li dic a la cara? No puc, no puc...

Si almenys callessin aquests tres borratxos podria concentrar-me una mica. De què collons parlen tant riallers? Si van vestits com si anessin a un funeral?

-Sí, home tot per acabar així, ni fumava, es cuidava, mai havia fet excessos i amb trenta i pocs mira que li ha passat.
-Sí, és veritat, cada dia anava a córrer !i de què li ha servit?
-Te'n recordés que la meitat dels dies no volia venir al bar?
-Ara que ho dius, és veritat. Que collons, fem una altra canyeta?
-No que farem tard a l'enterro, va anem a fer un cigarro a fora i anem tirant
-Puta llei del tabac, semblem delinqüents...

Sempre m'han fet ràbia aquest tios però pensar que d'aquí a uns mesos em faran servir com excusa. Mira el Joan tant formal, tant esportista i li van detectar un càncer i al cap de tres mesos ja era al forat. Sí cabró sí, si la sanitat pública no es gastes tots els diners en merdosos com tu, en tractar drogates i fumetes com tu, potser hi hauria alguna cura pel meu càncer. Però clar fill de puta, no sabies que el tabac mata? Oi? Pobret, no t'ho ha dit mai ningú? Almenys podries pagar-te una assegurança mèdica, o morir-te del teu vòmit traient els pulmons per la boca, tu solet, però no, no, d'aquí uns anys col·lapsaràs les urgències i a sobre m'hauràs fet servir d'excusa. Mira el Joan tant que es cuidava. Va vés porta un altre cigarro que pels quatre dies que són. Si pogués et fotria el cigarro, que collons el cigarro... l'encenedor, el cendrer i tot el puto cartró de tabac pel cul!

Sort que marxen que sinó no sé que faig,clar! Els putos marginats perquè ara estan perseguits i no poden fumar al bar, quin drama pobrets, quina pena que em feu. Almenys et quedis impotent com diu al paquet! I el millor de tot és que podria fer-ho! Me'ls podria emportar pel davant! Qui empresona a un malalt de càncer terminal? Com em riuria al judici quan el jutge em condemnés a trenta anys. Joan, tal com va de ràpida la justícia en aquest país no arribes ni a la primera vista preliminar. És veritat, potser m'ho hauré de pensar? I si faig una mica de neteja abans de marxar d'aquest món? per una vegada faria alguna cosa decent a la vida, com desbarro últimament. Va a la feina...

Fill meu, potser creus... així tant directe?

I com li diré tot això al meu fill? últimament el veig cap cot. S'ensumà alguna cosa? No ho crec, sinó no m'hagués demanat anar a la muntanya, o potser sí? La última excursió, on anar? Uf no, ja no estic per excursions, la última excursió ja l'he feta , on va ser ? Quantes últimes coses ja hauré fet? Uf la última cardada si que fa temps! Però com li diré ? L'excusa del refredat ja massa temps que dura, aviat preguntarà. Per primer cop m'alegro de sols veure'l cada quinze dies, si em veies com estic després dels cap de setmana! No em perdonarà, o se'n farà la idea? Li haig d'escriure la carta d'una punyetera vegada per explicar-li, com s'ho prendrà? La trencarà abans de llegir-la o ja només seré un record vague i passat d'aquí a uns anys?

I, a qui li dono? a la Lluïsa? Li hauria de dir alguna cosa a ella? Ella que li explicarà? Quines coses té la vida, vaig compartir set anys amb ella i un fill i ni se m'havia plantejat dir-li res. Per altra banda com li explicaria? Porto ja mitja hora al bar i encara no he escrit ni una sola ratlla i d'aquí poc hauré d'anar a recollir al Xavier. Què li dic ? Déu meu, que li dic? No em podries donar tant sols quinze minuts d'aquí a uns anys per explicar-li ? No, no ja sé que no, un altre fill de puta. Et prometo que al meu funeral li fotré una bufa al primer capellà que es presenti. A la merda tu i els teus!!! Desvariejo com mai, una carta és l'única manera per explicar-li però, què li dic? Com començo?

Bé, dilluns li escric després del cap de setmana amb ell ja em vindran les paraules, Joan et morts però encara tens temps per escriure una carta. Va l'últim cigaló, i del car! que collons! La casa per la barraca, almenys que no diguin: la va palmar i de que li van servir tots els quartos del banc? Ja ho deia jo que el veia canviat i quina pena que feia ? Que va patir molt?

Potser em penso lo d'enviar uns quants pel davant, i qui em carrego? la putada de carregar-me alguns de dretes és que sempre en surten més! com cucs!i no arreglaria res. I si jo els he aguantat tota la puta vida que ara s'espavilin els que queden! Almenys que serveixi per millorar la gent que estimo. I si em carregues un turista amb espardenyes i mitjons? Fent una crida mundial a l'alliberament de Catalunya? Bé, Joan encara tens sentit de l'humor, encara hi ets una mica.

-Hola fill, com va? Preparat per marxar? Com ha anat l'escola? Que has fet avui? Va posa la bossa al maleter i marxem, ja m'ho explicaràs pel camí. Que ha passat alguna cosa ? Et veig pansoi...