A casa meva els tions vénen volant de
Prades i tenen forma de porquet, coses de casa. Avui de sobte hem
sentit un cop a la porta i ens hem adonat que ja havia arribat. La
reacció de la Mar ha estat emocionar-se i preocupar-se perquè no
tenia cap bastó. La reacció del Pau ha estat continuar
emocionant-se perquè es pot xumar el peu i d'aquí no l'hem tret.
Amb el bastó la Mar s'ha dedicat a estovar el tió. I encara torna a
casa cada any? Després quan li hem dit que per cagat ha de menjar,
ha anat a buscar cinc o sis plats i omplir-los de cereals, casualment
els que no li agraden. El problema és que el tió de casa és força
petit. Ideal perquè una nena de tres anys el pugui transportar tot
el dia per casa sense dificultat. No sé si l'any que vindrà més
tard, vist el panorama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada