Aquest havia de ser un dels meus escrits
queixant-me i fent una mica el ploraner. Basicament per explicar que
el proper curs sobrarà un professor de Matemàtiques al centre. Ai
les retallades! I que naturalment el darrer en arribar és el primer
en marxar. I aquest sóc jo.
Però anant en bicicleta tot es veu de
diferent color. He decidit que enlloc de fer el ploramiques pel que
segurament perdré i la por del que em tocarà. Prefereixo estar
content pel que he tingut. I esprémer fins al màxim aquesta mitja
hora que tinc per mi. La mitja hora que representa anar en bicicleta
de la feina a casa, entremig dels camps de conreu. I veure com les
cabòries i complicacions de dia es queden pel camí. Estar a
l'aguait de les petites coses i sorpreses, com les dues perdius que
he vist avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada