dimecres, 16 de maig de 2012

Buscant centre, trobant perdius.


Aquest havia de ser un dels meus escrits queixant-me i fent una mica el ploraner. Basicament per explicar que el proper curs sobrarà un professor de Matemàtiques al centre. Ai les retallades! I que naturalment el darrer en arribar és el primer en marxar. I aquest sóc jo.

Però anant en bicicleta tot es veu de diferent color. He decidit que enlloc de fer el ploramiques pel que segurament perdré i la por del que em tocarà. Prefereixo estar content pel que he tingut. I esprémer fins al màxim aquesta mitja hora que tinc per mi. La mitja hora que representa anar en bicicleta de la feina a casa, entremig dels camps de conreu. I veure com les cabòries i complicacions de dia es queden pel camí. Estar a l'aguait de les petites coses i sorpreses, com les dues perdius que he vist avui.