dijous, 14 d’abril del 2011

Què en queda del 14 d'abril?



La plaça, aquella plaça mig buida, on Macià va dir aquelles boniques paraules. Aquella plaça plena a vessar un quart d'hora més tard, on Macià va repetir la seva proclama i la gent va esclatar en un deliri d'esperança, de canvi. Avui la plaça era plena de professors, metges, infermers...de funcionaris cridant per mantenir la qualitat dels serveis públics.

Estic cansat, sense ganes d'escriure. Venen temps durs per la gent d'esquerres, venen temps de lluita per al sector públic. Espero que els meus alumnes puguin guanyar-se un futur millor que els seus pares gràcies al seu esforç. Espero que els hi deixin tenir la oportunitat de fer-ho. Hi tenen dret.