dijous, 28 de gener del 2010

Fundació Joan Miró

El tapís de la fundació.

Ens hem escapat a la fundació Joan Miró. Ho reconec jo amb els meus dubtes, m'agraden molt les obres del principi de Miró, les de Mont-roig, però tenia dubtes amb les altres. No esperava que m'ho passes tant bé com m'ho he passat. Encara que escoltant les explicacions que feien als escolars de primària, desconec totalment el seu llenguatge simbòlic i segur que no vaig més enllà d'una lectura molt superficial, m'han atret.

Jo he vist un home que no deixa d'experimentar, de treure coses, de reduir la pintura cada cop al més essencial, a eliminar tot el és superflu, més que uns quadres per a mi fa experiments. I un treball darrera de tot això de combinació de tècniques, colors, formes...

També reconec que les escultures no m'han dit res, no les entenc, no m'agraden al contrari de la Roser i que m'he sentit especialment atret per les obres de gran format.

Ens hem rigut del títol de l'obra.
Cabell perseguit per dos planetes.