dilluns, 29 de setembre del 2008

Nepal. Swayambhunath, Katmandú, Patan 3 d'agost

Primera visita del viatge, cap a l'stupa d' Swayambhunath. Està situada dalt d'un turó i és segons la tradició on es va dipositar la flor de lotus que flotava al llac que ocupava la vall de Katmandú quan un santó el va buidar. Enfilem les escales del temple, si esbufeguem tant que farem al trekking? Al principi tots arremolinats, mig acollonits, sensació que dura cinc minuts a partir d'aquí i durant el viatge sensació de total seguretat i tranquil·litat ( sort que els prejudicis han durat poc). Primer xoc, al temple no es pot entrar, és massís i la gent fa les ofrenes al seu voltant i enmig del recinte budista, un temple hinduista, realment tot és un poti poti. Ens deixem portar per la novetat, els colors, les ofrenes, els milers de déus...



L'stupa d'Swayambhunath i els seus habitants més famosos


Anem a Katmandú a la plaça Durbar, m'impressiona, els temples, les cases, la gent, quin ambient més increïble i això que el guia diu que ens porta pel matí perquè esta més tranquil. Aprofitem per visitar la casa de la Kumari (nena-déu) i tenim la sort que ens beneeix. Comencem a aprendre a ignorar els venedors ambulants i estar més tranquils pel trànsit boig de Katmandú.

A la tarda anem a Patan, antiga capital del Nepal i la seva plaça durbar ( totes es diuen igual) és encara més impressionant que la de Katmandú. Només poder veure aquestes dues places ha valgut la pena. Anem al temple d'or i faig el primer sacrilegi del dia, passejo en sabates de cuiro per un recinte sagrat. El Monsó ens saluda, acabem xops de cap a peus, realment els paraigües molt millor que portar xubasqueros, no era l'època per venir, ho podem passar malament.

Caram pel primer dia! Moltes sensacions: el menjar, la religiositat que ho impregna tot, la gent, el respecte a les altres religions, a l'altra gent... i les places, quines places!



La plaça Durbar de Patan.