dilluns, 6 d’agost de 2007

El fons del teló.

Demà ja marxo cap a Vimbodí. A aquestes hores estaré prenent la fresca a la terrassa de casa dels meus avis, xerrant amb els meus pares i ma germana o jugant amb el meu nebot. Tindré aquella silueta blau-grisosa que conec de memòria de les muntanyes de Prades al fons. I sempre hi és present com a teló de fons de les meves estades al poble.

Només és per dir-vos que me'n vaig del blog per unes setmanes però després hi haurà totes els llibres que llegeixo, les excursions, les immersions... tots els rotllos que us escric. Així que potser després de molts dies sense actualitzar descobrireu un allau de posts.

Aquest propers dies em deixaré perdre pel Barranc de l'Argentada real i el virtual quedarà en estat letàrgic.