dimecres, 25 de desembre del 2013

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. Jonas Jonasson

Mira que feia temps que estava a les lleixes de casa i m'havia resistit a agafar-lo. He llegit el primer capítol i no he pogut descansar fins acabar-lo.

Sinoposis: un vell a punt de cel·lebrar la seva festa d'aniversari s'escapa per la finestra. I el lector no sap que és més increïble la seva vida o les peripècies que li passen a partir de la seva escapada.

dilluns, 23 de desembre del 2013

El cavaller del lleó. Chrétien de Troyes

Feia temps que tenia ganes de llegir-me alguna novel·la del cicle artúric. És curiós llegir literatura medieval, algunes coses tant diferents i algunes tant semblants!

Sinopsis: Una font màgica condueix al caveller Ivany a encadenar diverses aventures i combats formidables.

dilluns, 2 de desembre del 2013

Castanyer de Can Cuc

Com que no hi ha manera que el tió vingui de Prades, el nostre és d'aquelles muntanues. Anem al Montseny perquè el tió de Can Cuc avisi el de Prades que ja pot venir. Casualment coincideix amb la primera caminada capgrossa.

La mala notícia és que ens fan pagar 3 euros per anar-hi. Si nosaltres som veterans!

Una bonica matinal com sempre.


dimarts, 12 de novembre del 2013

Liquidació final. Petros Màrkaris.

Ahir vaig dir que no em faria res repetir una novel·la del Màrkaris, vaig a tornar uns llibres infantils a la biblio i me'n trobo una. No me n'he pogut estar.
 M'agrada llegir una segona novel·la d'una sèrie, així pots descobrir que hi ha de recurrent en la sèrie i ja comences a fer estima d'alguns protagonistes. Quines coses són de la trama particular de la novel·la i seguir aquelles que es van desgranant al llarg de la sèrie. Amb l'afegitó aquest cop que aquesta novel·la és anterior a la primera que vaig llegint. Per tant jugava amb l'avantatge de saber com acabarient. Ha estat curiós.
 El judici el mateix de l'anterior no és potser la meva saga preferida però m'agrada (cal dir-ho llegint dues novel·les en tres dies?) però trobo una mica exagerant el clima de desesperació col·lectiva, encara que és ha donat renom i sobretot originalitat a aquest autor. I continuo pensant. Per què m'explica tots els reorreguts en cotxe?

Sinopsis: un assassí ha decidit impartir justícia a tots els defraudadors a Hisenda i sembla que al poble grec ja li estigui bé.


dilluns, 11 de novembre del 2013

Pa, educació,llibertat. Petros Màrkaris

Tenia curiositat per llegir alguna novel·la de Màrkaris. Encara que potser he trobat alguns autors millors, la barreja de novel·la negra i una certa política ficció, l'acció es situa en un futur proper, és atractiva. Però com sempre les mànies de cada autor, per què m'explica els seus recorreguts en cotxe? Crec que repescaré alguna de les seves novel·les anteriors que el van fer famós.

Sinopsis: en una Grècia acavada de retornar al dracma apareix un mort sota la consigna de l'antiga oposició a la Junta militar.

dimarts, 5 de novembre del 2013

Les cròniques del déu coix. Joan-Lluís Lluís

Feia temps que no disfrutava tant d'un llibre. Ara entenc perquè sense voler l' he anat seguint desde fa una bona pila d'anys.

Sinopsis: narra la vida d'Hefest després de ser oblidat pels humans i estar a punt de morir perquè necessita els sacrificis per sobreviure i com ha de barrejar-se amb ells per aconseguir aquest propòsit.

València



Aprofitem els tres dies pers escapar-nos a València, a veure la familia i fer una mica de turisme per la ciutat. Per cert, encara haig de comentar les vacances d’estiu! Intentaeré possar-me al dia. 
           
Divendres dia 1 de novembre

Tres cotxes provinents de Mataró, Salou i Vimbodí queden a l’àrea de l’Hospitalet de l’Infant per anar cap a València. Els cosins descobreixen els inflables de les àrees de servei. El matí ens el passem de viatge. Cada cop que parem els cosins juguen i juguen; així és impossible fer via. A la tarda berenar-sopar que s’allarga fins...

Dissabte 2 de novembre

Aprofitem que amb l’hotel tenim l’entrada a l’Oceonogràfic per visitar-lo. La Mar i la Torrents ara són amigues, ara no ho són, ara ho són... El Jofre ho vol veure tot. El Pau a cada aquari diu aigua! Aigua! I així passem tot el dia. Per cert, ja he oblidat els noms dels peixos que coneixia de la meva època de submarinisme. Quin desatre! Com he pogut oblidar les castanyoles!!! Però me’n recordo dels signes que feien amb els dits per explicar-nos les espècies!

Diumenge dia 3 de novembre

 Anem al parc del Turia a cansar els nens, el viatge és llarg. És impossible no es cansen mai!! Matí al parc Gulliver i ens acomiadem dels tiets.

dijous, 17 d’octubre del 2013

Temps, temps

El bloc s'està morint o més aviat està mort.

Només anomeno els llibres que llegeixo, no he explicat les vacances d'estiu, no he anotat algunes excursions... Que són els mínims que sempre m'he imposat.

Però és que tot el temps se l'endú un nou projecte...



Cançons d'amor i de pluja. Sergi Pàmies

Sinposis: contes diversos absurds, divertits i alguns autobiogràfics en el personal estil de l'autor.


( Prometo espavilar-me amb el bloc, això degenera molt ràpid).

dilluns, 30 de setembre del 2013

14.Jean Echenoz

N'esperava una mica més. He llegit alguns llibres sobre la Gran Guerra i m'han aportat més que aquest. Potser és que simplement és una novel·la i no reinvindica res, és una història. També haig de dir que en aquesta última fase que traveso tant crítica és un dels que menys m'ha desagradat.

Sinopsis: la història d'un combatent de la Primera Guerra Mundial junt amb quatre companys o coneguts més dels seu poble.