Bretanya: Bordeus

Primeres vacances amb la Mar, per logística decidim fer una sortida en cotxe a la Bretanya. Això sí, decidim fer el viatge en dos dies i fer una primera parada a Bordeus.

A la tarda passegem una mica per la ciutat, ens prenem la primera crep i ens aturem en un parc al costat del riu perquè la Mar corri una mica.

Deixant-se perdre pels carrers de Bordeus.

Curiosa forma de refrescar-se.

La Mar donant un tombper Bordeus.

Búnquers a Martinet

Aprofitem un matí per anar a Martinet a veure els búnquers de la línia Pirineus, que va fe construir Franco per evitar una invasió aliada. La visita resulta prou interessant, encara que a la Mar no li agrada gaire això de la foscor i plora quan entren als búnquers.

Un any i un dia.

Un any i un dia sorprenents, durs, pesat, de nits llargues,de pujar i baixar esglaons. Un any i un dia de descoberta, de canvis profunds, esperats i no esperats. Un any i un dia sobretot de molta baba, moltíssima baba.

El Garrell. Loís Delluc

M'ha recordat una mica l'Ocell de Foc d'Emili Teixidor o sigui s'assembla a una novel·la juvenil, li falta maduresa i profunditat. Tot i això m'ha ajudat a descobrir una part de França que desconeixia : el Perigord.

Sinopsis: en la França de les guerres de religió, al Garrell li empresonen la mare acusada de bruixeria. La lluita per sobreviure el farà viure moltes aventures.

Història universal de Paniceiros. Xuan Bello

He descobert un autor que m'agrada de veritat, per això he repetit. L'estructura del llibre la mateixa: petits comentaris, anècdotes, comentaris, petits relats...sobre la nostàlgia d'una parla i d'un temps que desapareix. L'única pega que els hi falta una mica d'unitat als relats. Així malgrat el títol els relats o històries de Paneceiros sols ocupen una part del llibre; els altres són comentaris sobre multitud d'altres temes. M'hagués agradat que s'hagués centrat una mica més.

Sinopsis: petits relats sobre multitud de temes: d'Astúries d'abans, l'escriptura, el temps...com petites reflexions en una columna de diari.

La neu i altres complements circumstancials. Xuan Bello

Una realitat propera i desconeguda per a mi: la d'Astúries i la seva llengua. Una descoberta.

Sinopsis: petits relats, com petites col·laboracions d'un diari. Sobre la vida, la mort, la literatura... I sobretot la nostàlgia de l'Astúries que desapareix i el patiment per una cultura i una llengua que no veu el seu futur gaire clar.

Botxan. Sôseki Natsume

Una d'aquelles novel·les curtes que et fan somriure.

Sinopsis: un ingenu botxan (senyoret) de la capital és enviat a fer de professor a una remota provincia del Japó. Un nouvingut que no sap adaptar-se a alumnes ni companys.

Fi. David Monteagudo.

L'autor aconsegueix crear molt bé el clima d'angoixa i de tensió que envolta el grup i la por dels fenòmens que succeeixen. Però en llibres d'aquest estil el final del llibre és la clau de tot. I jo he decidit que si tenia un dels dos finals que m'imaginava era una solució massa fàcil per l'autor. I lamentablement en té un dels dos que havia suposat.

Sinopsis: Un grup d'amics que han perdut el contacte fa molt de temps decideixen tornar-se a reunir. Un fet ocorregut fa molts anys els envolta i angoixa i més quan comencen a succeir fets molt estranys al seu voltant.

Maletes perdudes. Jordi Puntí

Una petita referència castellera incorrecta o millor dit agafada en pinces, totalment intranscendent, i sense importància en el text; me'l va fer seguir una mica de gairell. Però el fet que en un altre capítol, una altra referència totalment intranscendent, tractés a la Gauche Divine com a fills de papá, m'hi va reconciliar. És curiós, com petits elements que no arriben ni a secundaris en una narració et facin conciliar-te o enemistar-te amb aquest. Per cert molt bon llibre i recomanable.

Sinopsis: En Chistof, en Chistophe, en Chistopher i en Cristòfol descobriran que són germanastres. La recerca del seu pare transportista desaparegut fa molts anys endarrera i la recerca dels misteris que envolten el seu pare.

La dona de verd. Arnaldur Indridason

Fa temps que he sentit a parlar d'aquest autor de novel·la negra islandès i en tenia curiositat. Al veure que en Xavier Moret recomanava aquest títol no en vaig dubtar. Realment ha valgut la pena. He trobat certes claus o construccions de la novel·la ben aconseguits per no descabdellar la trama abans de temps. Això sí, la vida familiar desestructurada de l'inspector, que m'havien parlat, no t'anima gaire.

Sinopsis: la construcció d'un nou barri a Reykjavic porta l'aparició d'un cos. De forma paral·lela l'inspector rep una trucada interrompuda de la seva filla drogadicta. Tot això portarà a indagar a la vida d'Islàndia dels anys quaranta.