Del paper a la xarxa

Fa una pila d'anys, un amic d'institut em va convidar a anar a veure ocells. Amb uns prismàtics deixats, una guia deixada i els coneixements del meu company vam anar ja no me'n recordo a on. I m'hi vaig aficionar i durant els anys d'institut i els primers d'universitat quedàvem per anar a la muntanya amb els prismàtics al coll. No vaig aprofitar gaire aquestes excursions, la vergonya no em va deixar aprendre gaire, quina ràbia que em fa ara! Hauria d'haver xuclat tots els coneixements del meu amic. En aquells anys, el seu germà, el seu cunyat i altra gent es va embrancar en un projecte estrambòtic i que molta gent deia irrealitzable: escriure una enciclopèdia amb totes les espècies d'ocells del planeta. El Handbook of the birds of the world.

Me'n recordo de la primera propaganda, i de quan va sortir el primer volum. Ja fa una bona pila d'anys! A poc a poc cadascú va anar per al seva banda i quan ens retrobàvem i anava a veure'l a casa seva i hi veia la col·lecció deia: Ja vam pel volum tres ? I uns anys després... Ja han tret setè i així.

I ara fa uns dies xafardejant vaig descobrir una pàgina web creada per ells que vol posar vídeos de totes les espècie del planeta. La internet bird collection (IBC) http://ibc.hbw.com/ibc/ Caram quina sorpresa! I quins vídeos!

I ara mateix tinc dos pensaments al cap: Per què no et compres un bons prismàtics i tornes a recuperar aquells bells matins mirant ocells? I a veure quan truco al Jordi per fer un soparet, que ja toca.

Nepal. Tocat pels mantres.

Ja fa més de tres mesos que vaig tornar del Nepal, tres mesos que m'ha costat escriure els posts del viatge. La veritat se m'ha fet un xic feixuc. Sóc conscient que no he explicat ni una desena part del viatge i que potser m'he deixat les coses més importants: la gent, els colors, les olors, l'alegria de viure,la tranquil·litat en que passejava pels carrers i ni tant sols he anomenat el nostre guia ( Narenguen) que ens ha obert les portes del seu país. Ja ho vaig dir. Mai havia viatjat a un país de tradició budista i he notat més canvis del que inicialment pensava.

Torno amb la confirmació del que em va dir una persona quan buscàvem informació del país: Compte, us agradarà molt i voldreu tornar-hi i hi tornareu ( ell havia anat quatre vegades i encara deia que li faltava una visita). Doncs sí; m'ha agradat moltíssim i hi vull tornar i espero tornar-hi. Només una cosa; mai més un viatge organitzat. No em va per caràcter i torno amb la sensació que he deixat de veure moltes coses. La pròxima vegada lloguem un parell de motocicletes a la tardor per poder fer el trekking de l'Annapurna, anar els festivals, endinsar-se a la jungla....



La millor fotografia del viatge la deixo pel final

Marxeta 2008

5h 15'

Si quan em trobo més de tres persones per la muntanya ja començo a despotricar: Això sembla Les Rambles! Que em passarà si vaig amb més de nou centes persones? Doncs la veritat m'ha agradat, suposo que ja anava amb un xip diferent. Fins ara no havia participat mai en cap marxa popular i no està malament. Sobretot això que t'esperin amb un cafè amb llet i donuts és una sorpresa. I a part és una forma de descobrir nous camins i racons que no coneixies encara que estiguin al voltant de casa teva. Així que no m'estranyaria repetir en el futur.

Nepal. Katmandú. 16 d'agost

Últim dia al Nepal, nosaltres el passem al Thamel comprant per a tots i totes i el país canvia la seva història a la plaça Turbar.

Nosaltres comprem les titelles, màscares, cd's , algun Bach Chal que ompliran el nostre equipatge i mirem i mirem botigues de muntanya. Quin país més increïble on el regal típic sigui indumentària muntanyista, m'ho emportaria tot. Ens hem de gastar tota la moneda del país que encara portem a sobre, matí de febre consumista.

Mentrestant al centre investeixen president, després de la destitució pel parlament del rei i les eleccions democràtiques han arribat a un acord tres partits per investir president l'anterior lider de la guerrilla maoísta. Com li anirà? Hi haurà canvi? Les il·lusions de la gent seran recompensades? O d'aquí uns mesos tothom estarà desenganyat?

Viatjant per aquest país he vist la Catalunya dels meus avis, la Catalunya rural del masos, la duresa de la vida dels meus ancestres Si nosaltres en cinquanta anys van poder fer aquest canvi radical , per que ells no poden fer-ho? Malgrat la misèria, la precarietat de tot, me'n vaig amb la sensació que en seran capaços, n'estic convençut. Per què? No ho sé, crec que tenen iniciativa.

Nepal. Llegendes nepaleses VII

Diuen que el monzó és una benedicció dels déus, arriba just per saciar els camps i omplir els camps d'arròs acabats de sembrar. Però qui avisa als déus que els camps ja estan plens i pot parar de ploure? Això és tasca dels nens, que enlairen estels per tots el país i així que els déus ho veuen ja saben que els camps estan negats i poder fer que pari de ploure.

Els nens de Nepal juguem amb els estels entre els dos festivals de finals d'estiu per anunciar als déus que pari de ploure la resta de l'any juguen amb altres juguets.

Nepal. Panauti i Dhulikhel. 15 d'agost

Ens llevem de bon matí i anem cap a l'aeroport de Katmandú. No, no marxem encara. Però intentarem per segona vegada sobrevolar l'Everest si avui no podem només ens quedarà demà per intentar-ho. Al final ens enlairem, anem reseguint els Himalaies fins arribar a l'Everest, verdaderament sobresurt. Entenc perfectament la gent que vol grimpar-hi fins al capdamunt. M'he empassat unes quantes novel·les de muntanya abans de vindré, la sensació ha de ser increïble des de el cim.



Sagarmatha ( 8848m !) des de la cabina del pilot

Després ens toca l'últim dia de visites al voltant de la vall de Katmandú, visitem les ciutats de Panauti i Dhulikhel però el més espectacular ho he vist a Godavari al matí: com es despertava la ciutat. Les dones banyant-se a la font, els carnissers espatllant:bous, pollastres, cabres al mig del carrer al costat dels tolls de pluja i envoltat de gossos i mosques i tota la gent que anava i venia. Impressionant, no em deixarà de sorprendre aquest país, fins al darrer dia.




Curanderos nepalesos dansant al mig del carrer

Al vespre ens ofereixen un sopar de comiat tradicional nepalí, el nostre últim sopar al Nepal.

Nepal. Llegendes nepaleses VI

Agafar un taxi ja és una epopeia: regateig, regateig acompanyat per unes dos o tres marxades fictícies dels passatgers a buscar un transport alternatiu i més regateig. Al final aconsegueixes un preu just i ja al taxi et reconeixen que per la meitat t'haguessin dut. Agraeixes aquest sistema de preu fixat perquè et condueixen de la forma més ràpida i directa al teu destí ( ja esta acordat el preu) i de l'altra forma et podrien dur per on volguessin ( estàs totalment perdut). I quan ja estàs mig adormit del cansament de dia t'apaeix al mig de la carretera un paio disfressat i amb una màscara que et fa saltar del seient. I aquest no pensa parar de dansar ni deixar-te passar fins que li donguis diners per poder celebrar el festival de l'endemà. Curiosa forma dels joves del país de pagar-se les festes.

Els grans viatges de Zheng He

18/11/2008

Avui me aixecat decidit a aprofitar les avantatges del carnet de docent. He entrat a l'exposició del Museu Marítim dedicada a les expedicions navals xineses del segle XV amb una idea al cap: si s'haguessin mantingut només uns vint anys més la història hauria canviat. Nosaltres no haguéssim descobert els xinesos i dominat el comerç d'espècies sinó al revés.

La veritat m'ha decepcionat no crec que hagi après molta més cosa que la que vaig descobrir llegint la crònica del diari. M'ha faltat que aprofundís una mica més i no fos tant visual.

Nepal. Dakshinkali, Kirtipur. 14 d'agost

Tornem a la dinàmica de principi del viatge: visita, autocar, visita, autocar... però cada cop surten més comentaris de la tornada i de com ens rebran. Al matí visitem un temple dedicat a Kali però enmig de la natura. Tornem a veure els sacrificis d'animals i l'ambient d'un santuari hinduista.



Això a l¡exterior del temple a dintre un toll de sang de les bèsties sacrificades.

Després podem visitar un monestir budista tot nou. Qui paga tot això? Aquí trobem nens monjos jugant, rient... com pot ser l'ambient tant diferent. Per què els monestirs hinduistes semblen tant foscos tràgics i els budistes tant lluminosos i alegres? És com si els hinduistes pensessin que la vida és una condemna i els budistes en canvi que és un regal dels déus.


Nens jugant, és igual que siguin monjos són nens.


Ens aturem al pont de Chovar i després visitem la ciutat de Kirtipur on els nens ens tornem a perseguir ( com tot el viatge) cridant: FOTO, FOTO i quan els hi ensenyem es fan un fart de riure. Després de dinar ens revelem ens volien deixar ja a l'hotel! Ens deixen a Patan amb el compromís que ja ens espavilarem per anar agafar un taxi. Anem de compres riem i ens tornem a quedar xops. És que només plou a Patan?


Foto! foto! foto!

Balanç personal 2008

Un any diferent pel fet d’estar dintre de la tècnica. Encara que m’he queixat de forma contínua de les reunions i l’obligació d’anar a tots els assaigs, ha fet que aquests passessin volant. No sé si l’any que ve es faran eterns.

Un any personalment tallat en dos: fins a la Mercè i després de la Mercè. El principi d’any enfocat a folrar-me pel tres de nou i després l’abandó del propòsit pel fracàs estrepitós de la Mercè. Surto del tres perquè hi ha canvis però els continuo fent tots ( menys un ) per preparar el cinc de vuit. Tot una mica estrany, quan el canvi va demostrar que funcionava. Malgrat tot no accepto ser el màxim responsable del fracàs del tres, crec que en la mesura del temps que vaig disposar vaig respondre a les expectatives.

I un any també que de forma habitual he parat castells de set, cosa que sempre reclamava. Un any que no he fet cap quatre de vuit i en que ja porto més tresos que quatres.

En quan al folre i al contrari de l’any passat he tingut una posició habitual, segones mans i he fet tots els folres en aquesta posició. I un any que m’he perdut els primers folres de castell de nou de la colla, havia anat a tots fins ara.

Un any que crec que servirà per ser més pacient amb les tècniques i no ser tant crític i que he après que sóc clarament un casteller de folre no de tronc. Sortir del folre és el que em treu la son.

El resum anual per l’estadística:

Castells a tronc:

3d9f (1i,1id) 3d8 (13d,1c,1id)
5d7(7d) 4d7a (4d) 3d7 (2d) 2d6 (1d) P4 (1d) total 35

Folres:

4d9f (3 id) 2d8f (5d,2c,1 id) total 11