Setmana de crèdit de síntesis a l'IES, setmana de feina pels alumnes i de descans pel professorat, excepte el divendres que haurem de corregir i sentir durant tres hores grups de quatre alumnes tots dient el mateix i de la mateixa manera.
Total entre dilluns i dimarts 13 hores fent guàrdia als alumnes i vigilant que estiguin treballant però sense fer classe. Tretze hores sense fer res, i com cansa!! passeges , mires , contestes dubtes i xerres una mica amb els alumnes i només portés un quart i encara queden dues hores per anar a dinar!!! Aquella hora fantàstica sense fer res entre classe i classe es converteix en una tortura quan es multiplica per tretze. Com pot cansar tant no fer res?
L'altra és el soroll. Per què criden tant els alumnes? Si estan un al costat de l'altre, per què han de cridar? Jo també era tant sorollós? Et xiulen les orelles i tens mal de cap i l'únic que vols al arribar a casa és silenci, silenci.
L'únic bo de fer aquest intensiu és que avui tinc descans. Un dia de festa enmig de la setmana per estar a casa en tranquil·litat i disfrutar de les petites coses. Mandrejar al llit, sentir la tertúlia de la ràdio, llegir el diari esmorzant al bar, netejar en profunditat l'aquari, llegir una estona, escriure una mica ( es nota no? ), cuinar amb calma tot amb música de fons. Per què la música ? Potser és que silenci absolut també seria massa, em trobaria massa sol.
