Tardes de mitja taronja, mig plàtan, mitja poma i mitja pera.

Al final havia d'arribar, s'ha acabat la compactació del meu permís de reducció de jornada, demà torno a treballar. Aquest és el moment en que faria el ploramicó, em queixaria i diria: llàstima les vacances o... però he decidit canviar. He pogut disfrutar de quatre mesos de la meva filla i és clar que m'agradaria més, però la majoria dels pares sols tenen quinze dies i amb això s'han d'acontentar.

Volia fer moltes coses a nivell personal en aquest temps, projectes que fa molt de temps que tinc a l'armari però allà han continuat, quina feinada que es ocupar-se d'una criatura! Ara mateix la Mar està a la meva falda i pica a l'escriptori mentre escric, és la única forma que tinc de fer un post.

En aquest temps la Mar ha començat a menjar les verdures, el pollastre, la vedella i les farinetes, ha après a rodolar i ara gairebé ja s'aguanta asseguda tota sola i tot això ho he pogut seguir dia a dia. També s'ha posat malalta i he passat nits sense dormir (encara no entenc com alguna nit no m'he fotut de cap per les escales), no tot ha estat bonic, però ho he viscut en primera persona. Ara d'aquí molt poc començarà a gatejar (quina por!) i no sé s'hi passarà el mateix.

Les àvies prendran el relleu fins a finals de curs i s'estalviarà d'anar a la guarderia fins l'any que ve. Però no em puc queixar, gràcies al meu horari podré arribar a temps per tallar mitja taronja, mig plàtan, mitja pera i mitja poma i preparar les fruites del berenar.

No sé qui va decidir que podia fer aquest quatre mesos de permís, però gràcies.

Cadaqués

2 i 3 d'abril



Continuem aquella vella i bella costum d'ocupar cases de parents d'amics o d'amics de parents. En aquest cas Cadaqués. Som uns deu i després de quatre hores aconseguim arribar-hi. Un parell de dies d'estar amb amics. Sopars tranquils, passejades i converses.

El primer dia un tomb per Cadaqués i l'endemà ens acostem fins a Port-lligat tot passejant. Una tarda i un matí no donen per gaire més. Hi haurem de tornar amb més calma.

Fent el dropo a Port-lligat.

Estany Ibars

Aprofito per fer una escapada a l'Estany d'Ibars. On puc veure unes quantes coses interessants: les primeres orenetes de l'any ( vulgar i cuablanca), 16 tètols cuanegres i més de 80 cames llargues i un bec d'alena.

A part faig els meus primers intents de filmació d'ocells, ja us diré com han anat.

Els tètols i el bec d'alena.

Observacions 28/03/2010

• Anas clypeata (Ànec cullerot)
• Anas platyrhynchos (Ànec coll-verd)
• Carduelis carduelis ( Cadernera)
  
• Ciconia ciconia ( Cigonya blanca)
  
• Columba palumbus (Tudó)
  
• Croicocephalus ridibundus (Gavina riallera)
• Delichon urbica (Oreneta cuablanca)
  
• Fulica atra (Fotja comuna)
• Gallinula chloropus (Polla d'aigua)
• +50 Himantopus himantopus ( Cames llargues)
• Hirundo rustica (Oreneta vuldar)
  
• Larus michaellis (Gavià argentat de potes rosses)
• 16 Limosa limosa (Tètol cuanegre)
• Motacilla flava ( Cuereta groga)
• Passer domesticus ( Pardal comú)
  
• Pica pica (Garsa)
• Recurvirostra avosetta (Bec d'alena)
• Streptopelia decaocto (Tòrtora turca)

Prades- Roca Foradada

27/03/2010

1 hora?

El camí vell de l'ermita?

Sortim a donar una volta pels voltants de Prades, la nostra intenció provar la motxilla de la Mar i arribar-nos fins a l'ermita de l'Abellera sortint de Prades.

Seguim les indicacions d'una guia i quan arribem a un senyal que posa Capafons per l'Abellera ens oblidem d'ella. Seguim el que creiem el camí vell de l'ermita i apareixem al llac de Prades i la Roca Foradada?

Com que els propòsits estan complerts: donar una volta i provar la motxilla (encara és un xic petita) tornem a Prades.

Els veïns de Prades són molt amables
deixen cadires per descansar al mig dels camins.

La Roca Foradada.

He mirat la guia, el mapa i encara no entenc on ens vam perdre. Últimament no n'encerto ni una.

Slava's snow show.

Anem a veure l'espectacle d'aquest clown, la veritat m'agrada força. Els colors, la màgia i la tendresa de l'espectacle es contagia. El fet que anem a la sessió de la tarda fa que estiguem envoltats de nens i pares.

Un bon espectacle per desconectar del món.

3r Aniversari del bloc

Se m'havia passat per alt, tercer aniversari del bloc. Això em fa pensar que últimament no el tinc massa present o que últimament no m'he mogut massa. Cap problema ja vindran temps millors. El que han d'espavilar són els seus fills, aquest si que els tinc moribunds, pobres!

Vida quotidiana.

Per fi fa un bon dia, tinc la porta del pati obert i estic prenent el cafetó de quarts de dotze, el segon esmorzar dels professors. La Mar està jugant a terra amb un ninot, el Verd. Bé, no sé si hi juga o l'apallissa: esquerra dreta, dreta esquerra, amunt i avall, avall i amunt. Pobre quina cara que fa! El gat es passeja pel pati intentant sortejar els obstacles que li hem col·locat perquè no s'escapi. Jo disfrutant de l'aire de primavera i llegint el diari a la taula amb el cafè.

Uf, les notícies de la vaga! Quina mandra el conseller i quina mandra els sindicats! Merda el gat comença a escarvar! Fora ! Aquí no! I la Mar, per què plora ara? I veig la cuina bruta i la roba per plegar. Era massa bonic, tornem a la vida quotidiana.

Monestir de Pedralbes

Volíem anar a passar el matí al Parc el Laberint d'Horta, però les destrosses de les nevades fa que estigui tancat. Així que hem d'improvisar un pla d'última hora. El monestir de Pedralbes.

Visita interessant però una mica a corre-cuita (tancaven), m'hagués quedat una estona al claustre.I després naturalment la Mar va provar les seves primeres braves del Tomàs, no podria ser d'altra forma.

La clau de volta de la Sala capitular.

Diari d'un forense. Clàudia Pujol

No és el llibre més alegre del món, això d'anar descobrint assassins que alguns cops queden sense cap mena de càstig no alegra molt el dia .

Sinopsis: la anàlisis de deu crims de les comarques gironines i la investigació posterior.

Al·lèrgia a Vimbodí

Ja no ho puc negar la meva filla té al·lèrgia a Vimbodí, només he anat tres vegades a Vimbodí i sempre ha mostrat símptomes de la malaltia.

El primer cop tenia unes setmanes i era la Festa dels Torrents; entre els llums, la gent i el xivarri estava esfaraïda. Mai l'he vista amb els ulls tants oberts. El segon cop es va constipar i aquest cap de setmana que ens hem escapat ha tornat amb una gastroenteritis vírica. Per cert a part del constipat i lo d'ara no li recordo cap altra malaltia. Ja no ho puc negar la meva filla té al·lèrgia al poble. El que no sé ÉS que faré per curar-la.