El salvatge dels Pirineus. Pep Coll

10/11/2008



Quan vaig començar a llegir aquesta història no m'esperava això, la situava en els temps actuals o més anterior a la carlinada com quan succeeix. Tampoc no m'esperava que el personatge tingués tant contacte amb altra gent com té. Bé no hi fa res, és una novel·la curiosa.

Quart tram: Balanç temporada

Ja s’ha acabat, hem arribat al final i és l’hora de fer els balanços oportuns. Un any difícil d’avaluar. Crec sincerament que ha estat l’any que millors assaigs ha fet la colla, no només un, sinó en general. Hem sortit més d’un cop i més de cinc dient: Collons quin mega assaig que hem fet avui , amb bones proves, variades i en clau de futur. Però tot això no ho hem pogut mostrar a plaça. Tres pilars de sis (1d, 2c) i dos quatre de vuit amb l’agulla carregats semblen un balanç bastant pobre, vist les proves al local. Crec que no estem sobrevalorant els assaigs, realment han estat molt bons.

Què hem de millorar? Què ens falla? Jo crec que la nostra estratègia i la nostra tàctica a plaça. Saber dosificar els esforços, saber prioritzar, deixar algun dels objectius per assegurar els altres això són coses que hem de millorar. Crec i ho vaig dir que fins ara els Castellers de Barcelona sabem gestionar el fracàs ara haurem d'aprendre a gestionar l’èxit, cosa que no és tampoc fàcil. Ja que estic convençut que si l’any que ve continuem treballant com hem treballat serà un any d’èxits.

El balanç personal a la tècnica ? aquest tram ha estat el desavinences personals, de decisions que no tots han sabut entendre i d’alguna enganxada amb algun segon, la part menys agraïda de la tècnica però que en forma part. Algunes d’aquestes coses no m’han permès disfrutar dels èxits de la colla (també n’hi han hagut). I analitzant el meu treball no crec que hagi evitat cap merder al cap de troncs o al cap de colla. Per tant no valoro gaire positivament la meva feina i això amb el fet que no m’agradi massa manar i que ja dedico prou temps als castells i vull fer altres coses. Considero que deixo la meva estada a la tècnica per sempre, o almenys aquesta és la meva visió actual.

Nepal. Llegendes nepaleses V

Això és el que ens va explicar el nostre guia abans de fer la caminada per la selva.

Rinoceronts: teniu varies opcions si veieu un rinoceront: O us podeu enfilar a més de tres metres d'un altre o buscar un arbre gros i començar a donar-hi voltes fins que us cansi de perseguir-vos o començar a córrer en ziga-zaga entremig dels arbres.

Tigres: mai li doneu l'esquena ja qua ataquen pel darrera i si el veieu aneu retrocedint molt a poc a poc sense deixar mai de mirar-li els ulls.

Ós: si veieu un ós feu soroll perquè s'espanti.

Després d'aquesta explicació en anglès macarrònic i preguntar-nos: Si veiem un rinoceront, pugem a l'arbre? Correm? El mirem als ulls o que fem? Has entès alguna cosa? Comencem a caminar pel camí i contemplem que esta ple de vegetació i que ja m'explicaràs com corres per entremig d'aquests arbustos de tres metres i com collons es pensa que ens podem enfilar a aquests arbres? Així que amb la concepció clara que si ens ataca un animal ens destrossarà comencem la nostra passejada.





Petjada de tigre.

Nepal. Chitwan. 12 d'agost

Segon dia a Terai, sortim a fer un passeig per la jungla caminant. Només a cinc minuts de les habitacions ja ens trobem amb un rinoceront en una bassa. Com que al costat hi ha el grup que va en elefant ens podem acostar molt. Impressionat, un rinoceront salvatge a deu metres de distància! Continuem el passeig i ens trobem una petjada de tigre, ja en van dues amb la d'ahir. Trobem un altre grup de rinoceronts a uns tres cents metres i el guia els espanta ( no aconsegueixo veure'ls) es nota que no hi ha els elefants per cobrir-nos les espatlles.



Una mica més i el toco!

Al migdia ens toca la gran, gran turistada ens banyem amb els elefants. Ho haig de confessar m'ho passo bé però no per dir com altres que és millor del viatge.




Apa a banyar-se tots al riu, encara que riu amunt hi ha cocodrils.


A la tarda tornem a fer un passeig en elefant, no ens tenien res preparat! Estic en un lloc increïble i m'haig de quedar a les habitacions a descansar? Llàstima que el nostre guia no decideixi travessar el riu i veure un paisatge nou com els nostres companys. Quin lloc més increïble per estar-s'hi una temporada.


Encara que no ho sembli aquesta fotografia està feta des de dalt d'un elefant.

Segon regal de la temporada.

Aquest cop acabaré ràpid els precedents i els intents anteriors, no n'hi ha. Encara que recordo alguna prova a assaig fa un munt d'anys. Comencem a treure-li fruit a l'assaig de pilars. QUATRE DE VUIT AMB AGULLA carregat, un tros de castell. Tinc gravat a la memòria el el primer descarregat per la colla Vella una Firagost de fa una pila d'anys. Des de llavors que n'estic enamora i aquest cop l'hem fet nosaltres!


Fotografia Àngels Goenaga ( Arxiu colla)

El que em faltava

Avui he arribat mig adormit a l'Ies, com cada dia, quan he entrat, el director, la cap d'estudis i el coordinador m'han mirat i han començat a riure. Bé comencem bé, m'han cridat i m'han preguntat si anava guapo, eh? I llavors m'ho han explicat.

Es veu que el programa entrelinees vol gravar un reportatge d'una menor en un centre d'acollida i li faran un seguiment des de que es lleva fins a la primera hora de classe a l'Ies. I qui li fa la primera classe del dia? Doncs sí, jo. Així que dimarts que ve em vindran a gravar els de TV3, ja us ho explicaré. El que ja ha començat són les conyes del companys. Des de que surts a la tele que vas amb uns fums... mira l'estrella televisiva. Uf, el que em faltava. I lo que durarà.

Nepal. Chitwan. 11 d'agost

Cinc hores de viatge per fer cent quilòmetres, més o menys la mitjana nepalí. Arribem al parc nacional de Chitwan a la jungla. Primera vegada que trepitjo una jungla, no fa tanta calor com ens han dit, podria ser pitjor, això sí arribem sota un diluvi. Per entrar al parc hem de travessar un riu en barca. La sensació d'estar aïllats i sense poder poder sortir de les instal·lacions ens durarà els dos dies.



Atravessant el riu per arribar al parc.



El camí cap el ressort, intentant evitar les sangoneres.



Dinar i ràpidament a fer el passeig amb els elefants, una de les coses que hem sobrava del viatge, la turistada més gran que farien fins la del dia següent, estem en silenci al damunt perquè podem veure moltes coses. Al final després de dues hores “només”un paó. Llàstima els altres han vist rinoceronts al matí. Això va com va. A la tarda em distrec mirant els ocells que es poden veure des de l'habitació cadascun dels quals és un bimbo . On són els meus prismàtics!? I la guia d'ocells del Nepal que volia comprar? i em va fer mandra! Maleeixo les meva estupidesa i quan torni retornaré al meu hobby de joventut que tinc tant abandonat.
Un lloc increïble a dues passes i que no pots sortir de l'habitació.



La turistada, si almenys serveix per garantir un futur a les bèsties i els seus amos.

Nepal. Llegendes nepaleses IV

Bagh chal (salt del tigre) 20 cabres contra quatre tigres qui guanyarà? Els tigres s'han de menjar les cabres ( saltant per sobre) i les cabres acorralar els tigres ( perquè es morin de gana). En principi el joc sembla fàcil però ens vam endur les pitjors bronques dels portadors, del guia i de tots els nepalesos en general per no jugar bé.

Amb quatre pedres, bé no, amb 24 pedres, o 24 trossos de papers es pot jugar a tot arreu. En vam veure gravats a la pedra fins i tot.

Apa una pàgina per si us voleu viciar: www.ludoteka.com/baghchal.html



La Roser jugant contre el megacrak local, ens fotia unes pallisses increïbles, acompanyades amb bronques fenomenals.

Nepal. Pokhara. 10 d'agost

Després del trekking de tres dies retrobem l'autobús. Abans d'això hem de travessar el llac Begnas amb barca, una turistada més. Ja en portem unes quantes. Tres dies sense autocar, era massa maco. Avui anem a Pokhara que és el centre de trekking i d'expedicions cap els Himalàies. Quina diferencia amb el trekking quer acabem de fer. Ara mateix enfilaria cap el santuari de l'Annapurna.


Pescadors al llac Begnas

Enlloc de fer això continuem amb la nostra activitat normal de viatge en grup. Visita -bus-visita. Anem a veure un camp de refugiats tibetà, la majoria porten mocadors negres ( senyal antixinès) i estant resant karmes pels morts a la revolta pre-olímpica. Ja m'havia oblidat de les olímpiades. Em sap greu però ho tenen bastant pelut. Compre'm una catifa, és una altra turistada però almenys ajudem a mantenir el camp de refugiats. No em sap tant greu.




Padrina tibetana amb el vestit típic, el mocador de protesta i filant mentrés recitava mantres.

A la tarda ens deixen temps lliure a Pokhara .Ja comencem a estar una mica farts de tant temps lliure, lloguem unes bicis atrotinades però no anem gaire lluny; en una hora una punxada i un canvi trencat però ens fem un fart de riure. I al vespre no ho puc evitar entro a una agència de trenkkings per preguntar preus, unes 30 dòlars al dia tot inclòs. Algun duia tornaré a fer el trekking de l'Annapurna, ho tinc claríssim.


El nostre grup ciclista

Prades-Titllar-Les Colònies

4 hores.

Aprofito un dia de festa per escapar-me pel Bosc de Poblet. La intenció és anar seguint el Gr des de Prades fins a la Pena i després baixar per la senda de Colom. Primera alegria del dia, se'ns creua un cabirol jove a la carretera. Fa dos anys vaig trobar una femella prenyada al mateix lloc, serà la cria? La imaginació és lliure.

En 45 minuts estic al Tossal de la Baltasana després em trobo als bombers netejant la pista, Quina eficàcia! He trobat un bon grapat de pins arrancats de soca-rel per l'esclafit. I després em perdo. Com em puc perdre seguint un GR ? Doncs fàcil Si un és cabut i mai torna enrere i a sobre es pensa que per ser fill de vimbodinencs du el mapa del Bosc de Poblet al genoma passen aquestes coses.

Així que després de continuar per un camí durant un quart, encara que sabia que m'havia equivocat decideixo fer mitja volta. Al mig del camí veig una cosa, blanca, circular de pam i mig d'ample. Això és un pebràs ? I com no l'he vist? Ressegueixo els voltants i una quinzena s'afegeixen. Bé som-hi o no tindré temps de fer la ruta , enfilo cap abaix quan em passa una cosa que sols m'havia passat una altra vegada a la vida. Tinc la febre dels bolets. Jo? la febre dels bolets? Així que torno al lloc on he trobat els pebrassos i decideixo escurçar l'excursió. En trobo un altre al cap de poc, la meva sentencia definitiva. Perdo més d'una hora, naturalment sense trobar-ne cap altre.

Després naturalment em perdo i trigo una estona a situar-me, enfilo cap avall i arribo a la casa forestal del Titllar, que per cert estant arreglant. Volia baixar per la Senda de Colom però els dos camins són increïbles, així que no em fa res canviar els plans. Del Titllar a les colònies està ple de cireretes d'arboç , em recorda de les fotos de l'any passat amb el terra ple de cireretes, molt xules però avui m'he oblidat la càmera! Arribo a les Colònies pensant que em torna a quedar aquesta excursió pendent.

PD a la tarda vull anat a veure l'exposició de les fotos del Concurs del PEIN del Bosc de Poblet però naturalment està tancat, quan s'espavilarà el poble?