Nepal. Tocat pels mantres.

Ja fa més de tres mesos que vaig tornar del Nepal, tres mesos que m'ha costat escriure els posts del viatge. La veritat se m'ha fet un xic feixuc. Sóc conscient que no he explicat ni una desena part del viatge i que potser m'he deixat les coses més importants: la gent, els colors, les olors, l'alegria de viure,la tranquil·litat en que passejava pels carrers i ni tant sols he anomenat el nostre guia ( Narenguen) que ens ha obert les portes del seu país. Ja ho vaig dir. Mai havia viatjat a un país de tradició budista i he notat més canvis del que inicialment pensava.

Torno amb la confirmació del que em va dir una persona quan buscàvem informació del país: Compte, us agradarà molt i voldreu tornar-hi i hi tornareu ( ell havia anat quatre vegades i encara deia que li faltava una visita). Doncs sí; m'ha agradat moltíssim i hi vull tornar i espero tornar-hi. Només una cosa; mai més un viatge organitzat. No em va per caràcter i torno amb la sensació que he deixat de veure moltes coses. La pròxima vegada lloguem un parell de motocicletes a la tardor per poder fer el trekking de l'Annapurna, anar els festivals, endinsar-se a la jungla....



La millor fotografia del viatge la deixo pel final