Temps de vacances, temps de familia I

No calen massa coses per pasar-s'ho bé a les vacances. Simplement tenir temps lliure.

Font del Boyó.

Quines sensacions més estranyes compartir els espais d'infantesa-joventut amb els teus fills. Un matí jugant a la font del Boyó, tant senzill però tant màgic com això.

Cinc punts més i dues dents menys

Aquest havia de ser un post sobre la primera excursió en bicicleta tots junts. El Pau a la cadireta de la bici de la Roser i la Mar ja sense rodetes. Descriuria com anàvem al port de Mataró i com passàvem una tarda amb gelat inclòs a mig camí. Però ja sabeu que no anirà així.

Primera rampa, Mar, Mar frena, frena ....barbeta oberta i corrents a l'hospital...total cinc punts. I les dues dents?

No les dents ja es movien abans i no van caure a causa de la trompada, però li van caure al cap de dos dies. Corrents a trucar al "ratoncito Perez" per fer la comanda del regal. Presses però diferents.

Conclusió de la setmana: La Mar no para d'ensenyar que li falten dues dents (les pales) i explicar que a la classe ja l'han afegit a la llista de desdentats! Però amb els cinc punts i sense dents fa una pinta! Ja torna a anar amb bicicleta i va saltant amb una corda que li ha portat el ratoncito, així que aviat ampliarem el post amb més danys.

Un tió sapastre

El tió de casa nostra és una mica sapastre, suposo que és de la família.

A l'agost quan estàvem traient una taula del traster, la Mar va descobrir que estava allà tancat, el pobre havia marxat després de cagar i s'havia quedat tancat al traster. Ho vam atribuir al fet que havia perdut una pota i els dos ulls en aquelles festes de Nadal. La Mar se l'emportava amunt i avall com un ninot i fins i tot alguna nit va dormir amb ella.

Unes setmanes més tard el vam descobrir a l'armari de les olles que no fem servir gairebé mai, per sort s'havia curat de la cama i ara només li falten els dos ulls. El divendres passat abans d'anar cap a Vimbodí la Mar el va veure per casualitat dalt d'un armari. I vam deduir que aquest any havia vingut abans de Prades, els tions familiars venen de Prades, encara que nosaltres pensàvem que encara trigaria un parell de setmanes. Així que m'espera un llarg advent de menjar mandarines perquè el tió es pugui menjar les peles.

Per cert dues coses.

La Mar no estén com s'ho fa el tió per cagar regals embolicats, que menja paper? El fet que un tronc de fusta cagui regals ho troba totalment normal, només no estén com s'ho fa per embolicar-los.

Segona cosa la Mar ajudat del Pau es va passar tot el gener i febrer de l'any passat jugant a tions. Agafava el que feia de tió,el tapava, possava coses a sota, cagava el tió i feia cara de sorpresa quan el destapava. I va començar a cridar quan  va veure el tió dalt de l'armari.

Dies de pluja, dies de tolls.

Els dies de pluja poden ser una llauna amb nens tancats a casa, però després són genials: la roba més vella que hi hagi, que es pugui embrutar i mullar i un parell de botes de pluja, I a fer l'animal!!! I jo que no en tinc, quina enveja!

Dies llargs, nits encara més llargues.

No sé si els meus fills són bons o són dolents el que tinc clar és que coordinen la seva estratègia. El Pau ha estat malalt i en febre de dijous a dissabte. La Mar a partir de dissabte fins ara. A les nits la Mar està queixosa i ploramiques fins a les dues del matí, el Pau comença a les tres.

No sé si queden per no deixar-nos descansar mai i són uns... O al contrari. Ja que hem d'estar malalts i ploraners no ho fem els dos alhora que els pares es col·lapsen. L'únic que sé és que tinc son, molta son.

Un diumenge qualsevol

Quarts de nou al matí, no hi ha faci estar els nens al llit, que és diumenge! Esmorzem tots. La Mar decideix fer de cuinera, és a dir, davantal i tovalló al cap. En Pau juga a terra amb una joguina. La Mar comença a repartir sopes per a tothom. - No encara! Que crema! Qui vol croquetes? ( sempre fa croquetes o macarrons). I en Pau, que quan veu una cullera obra una boca de pam, és el còmplice ideal. I jo mig adormit, m'ho miro de lluny.

Ja ha arribat el tió!

A casa meva els tions vénen volant de Prades i tenen forma de porquet, coses de casa. Avui de sobte hem sentit un cop a la porta i ens hem adonat que ja havia arribat. La reacció de la Mar ha estat emocionar-se i preocupar-se perquè no tenia cap bastó. La reacció del Pau ha estat continuar emocionant-se perquè es pot xumar el peu i d'aquí no l'hem tret. Amb el bastó la Mar s'ha dedicat a estovar el tió. I encara torna a casa cada any? Després quan li hem dit que per cagat ha de menjar, ha anat a buscar cinc o sis plats i omplir-los de cereals, casualment els que no li agraden. El problema és que el tió de casa és força petit. Ideal perquè una nena de tres anys el pugui transportar tot el dia per casa sense dificultat. No sé si l'any que vindrà més tard, vist el panorama.

Hort urbà

Avui hi ha hagut estrena al pati. Jo volia construir un hort urbà de 2 metres per mig metre i la Roser un de 1,2 m per 40 cm. Naturalment he construït un de 1,20 per 40 .La impossibilitat d'obrir la porta de la rentadora ha ajudat a decantar la decisió. I és que el nostre pati ja no dóna més de sí. Els metres quadrats més saturats de la casa. M'he recordat també perquè sempre m'apropaven la plàstica per compassió, això de clavar un clau és més complicat del que sembla.

Avui la Mar ha plantat enciams, pèsols i infinitat de raves, quan ha començat no hi havia qui la parés. Per cert a ningú de casa li agraden els raves. No crec que collim res. Com que em conec veig l'hort rebentat, podrit i tota la terra escampada abans de dues setmanes.

Per què?

Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què?

La Mar ja ha arribat a aquesta terrible fase.

PD: El Pau amb un mes ja pesa més que la Mar quan en tenia dos!

Ja és estiu.

Al final ens hem decidit i ens hem posat a construir un jacuzzi al nostre pati de Mataró. Les obres han estat llargues i costoses però serà l'enveja dels veïns i coneguts. Només dir que després de sortir les bombolles la Mar diu una paraula de tres lletres i riu.

Un dubte: perquè si a la Mar li diem banyera plora desconsolada. Banyar no! banyar no! I sii li diem piscina es despulla i s'hi llança. Què no li veu cap semblança?

Caga Sant Jordi

Ahir la rosa va ser rebuda amb immensa alegria per part de Mar, al so de la cançó que els últims mesos no parem d'escoltar a casa: caga tió...Així que us podeu imaginar com va quedar la rosa al cap d'uns segons. Però no patiu, a casa quan ens descuidem la gata aprofita per menjar-se les roses. Així que aviat va quedar el menjador net i polit.

I és que qualsevol pal, paraigües, rotllo de paper acabS convertint-se en un bastó per jugar al caga-tió acompanyat de crits i rialles. 

La Rosa pocs segons abans de ser destrosada.

Aprenentatge significatiu

Hi ha una pregunta que no suportem els professors: I això de què serveix? N'hi ha una altra que ens fem força sovint: I de tot això que ara saben, de què se'n recordaran d'aquí a un mes? O un any? Què han après per sempre?

Diumenge passat, després de un matí plujós, la Mar i jo van sortir a fer un vol. Aprofitant que el carrer era ple de tolls, vam saltar a dintre de tots, vam xapullejar i fer força el burro. De què va servir tot això? No ho sé, segurament de res. El mateix els hi dic als alumnes: que la vida està plena de coses que no serveixen per res, però què són molt útils. El què tinc clar és que l'aprenentatge significatiu el vaig fer a l'arribar a casa. Per què no li has posat les botes d'aigua? No veus que va tota molla? I mira anava tota canviada! Mira els pantalons que porta! En fi, hi ha lliçons per sempre.

Altra volta els clotets.

Avui m'he fixat; he tornat a veure els clotets a les galtes de la Mar. Quan va néixer vaig pensar que ràpidament els hi deixaria de veure, que és cosa de nadons o d'infants molt petits, però anava errat, encara els hi té. I m'he adonat que feia una setmana que no els hi veia, perquè feia una setmana que no reia. La pobra ha estat malalta i totalment KO el que portem de setmana i aquest era el seu primer riure forçat de la mateixa.

La cosa hauria estat així de maca i bonica si deu minuts més tard no l'estava renyant perquè llançava les peces del tren contra la porta. O una mica més tard, estava asseguda a l'escala, castigada. Que hi farem! La normalitat. He estat apunt d'enyorar la setmana que s'ha passat adormida als meus braços al sofà, normalment no està quieta ni deu segons.

Canvi de canal

Si a mi no m'agrada el que fan a la tele tinc alternatives. Canviar de canal, que normalment no serveix. Llegir un llibre o buscar qualsevol altra activitat. Encara que ara no tinc massa temps lliure, ja ho explicaré un dia. La Mar en canvi s'ha inventat una nova variant. Si vull que surti en Mic i no surt per la tele, cap problema. Agafo els retoladors i el pinto a la pantalla, així de senzill. Així que ara tinc uns dies la pantalla pintada de vermell, uns altres de blau...

Museu Arqueologia de Barcelona

Anem al museu a veure les recreacions històriques que han fet amb clics. No paro de pensar que contents que deu estar el personal amb la munió de nens que s'apleguen cada dia, tots corrent amunt i avall . De pas aprofitem per fer una visita ràpida al museu.

I com sempre ens hem deixat la màquina, però no passa res, la Mar ens fa un dibuix. Podeu veure com ha captat perfectament el moment de la cacera, és una geni.

Una mica gore, no?

Aprofitant una tarda plujosa

Vist el panorama, hem decidit comprar fruita i dedicar-nos a fer mermelades. La Mar ens ha ajudat a desgranar les magranes o més ben dit ha jugat amb les magranes i se n'ha menjat la meitat mentres nosaltres les desgranàvem. També val a dir ens ha ajudat a buscar les tapes dels pots i comprovar que anéssin bé. Què faríem sense ella! Al final una tarda distreta i els propers dies sabrem si ben aprofitada.

Necessito un mappy-nen

Ho havíem intentat evitar al màxim, però al final ha arribat l'inevitable. Al final la Mar ha pujat als llits elàstics i als cavallets de la plaça Santa Anna. Un altre lloc de Mataró que a partir d'ara s'haurà d'evitar. Ja n'hi han uns quants: el parc infantil de les Tereses i els de la plaça de les muralles... A més de tots els dofins,cavalls,cotxes i motos que hi ha a les portes de les botigues i dels bars per fer pujar la canalla. Qualsevol descuit pot produir un retard de més de mitja hora.

Naturalment la Mar ja no vol anar cotxet sinó caminant als llocs però sempre en sentit de baixada del carrer. Així que urgentment necessito un mappy que em dissenyi recorreguts entre dos llocs, sempre de baixada i evitant tots els parcs infantils! O que em perdoneu per arribar sempre tard .

15è Aniversari arreplegat i una cabrona.

Dissabte ens vam deixar veure per l'aniversari dels AZU, 15 anys ja! Deixar veure perquè no ens vam poder quedar al sopar, la Mar mana. Així que vam ser-hi un parell d'hores amb prou feines. Van servir per saludar la gent, alguns dels quals que no veia des de el 10è aniversari i fer un tastet de la celebració. Vam poder recordar alguns muntatges de vídeo i sentir els típics comentaris de: aquí encara tenies cabell, quines pintes! I al veure'm a la pantalla pensar: Com t'has pogut engreixar tant?

Però el moment estel·lar de la nit va venir per sorpresa. Enmig d'un vídeo amb la música de Carros de Foc, la Mar va decidir que ja no li calia ajuda per caminar i va començar a sortejar les cames de tots els presents i travessar la sala tota sola ( fins ara no havia fet més de tres passes) i llençar-se a l'aventura de caminar. La cabrona no podia ser més teatrera, volia un moment culminant per començar a anar pel món, un moment èpic i el va tenir. Ho havíeu d'haver vist: La Mar agafada de la mà de la Roser caminat, al mig de la cançó li deixa la mà i comença a caminar, ni fet expressament!

Per cert avui dilluns porta un parell de blaus com a conseqüència del perfeccionament de la tècnica que va intentar el diumenge. Espero que pel seu bé i sobretot el nostre aprengui ràpid.

La Mar ja fa el pilar de cinc.

Després d'unes setmanes en què a la Mar només li interessava fer llenya dels pilars, aquests darrers dies ha tingut un canvi d'actitud notable. I la seva carrera ha estat fulminant. D'ahir començar a fer pilars de dos i de tres i anar perfeccionant la tècnica. Avui ja ha fet el pilar de cinc! I després d'un assaig llarg i esgotador, ha acabat fent el pilar de sis! La llàstima és que per falta d'efectius no hem pogut anar més enllà.