diumenge 7 de febrer de 2010

Santa Fe-Turó de l'Home-Agudes

3 hores



Surto de l'aparcament de la font de Passavets, un quilòmetre per sobre de Santa Fe (quilòmetre 22 de la carretera). El camí està marcat amb biguetes de ferro i les marques de GR (vermell-blanc). Una bona grimpada fent les ziga-zagues del camí per agafar alçada, hi ha neu-glaçada al camí cosa que obliga a anar per la vorera. En una hora arribo al Turó de l'home quan a la guia del parc hi posa 1h 40´. He pujat a bon ritme.

Agafo el camí fins a les Agudes ( biguetes amb marques blaves), també glaçat i anant en compte de no relliscar. Al cim quatre cercavores em saluden, sembla que només veig aquest ocell quan faig un cim. Retorno pel camí anterior fins a la carretera que puja al Turó de l'home. Allí hi ha una bigueta que anuncia la font de Briançó i la de Passavets, just abans d'arribar a la carretera asfaltada. Una fita ens indica el camí de baixada. ( Direcció Turó de l'home-Agudes molt poc després de travessar la carretera, baixant a la dreta). Més tard trobarem el camí marcat amb pintura vermella. Al cap de poc trobo la font de Briançó, on aprofito per sucar les dues botes fins el fons, sóc així de patós. Baixo per una fageda plena de fulles seques que en alguns punts m'arriben a l'alçada del genoll. Arribo a la carretera a uns tres-cents metres ( cap a la dreta) per sobre de l'aparcament.

dimarts 2 de febrer de 2010

Bellver-Sant Serni de Coborriu

1h 5'
Santa Maria de Talló

La guia de cims de la Cerdanya ni pensar-ho, la d'excursions tampoc. Així que al final reconvertim la guia de d'excursions en cotxe per guia d'excursions en cotxet de criatura.

Sortim de Bellver, anem fins a Santa Maria de Talló i ens arribem fins a Sant Serni de Coborriu. No sé si empènyer un cotxet per una pista forestal es pot dir fer una excursió. Però si enlloc d'això dic que vàrem fer una tros del Camí dels Bons homes queda bé, oi?

Sant Serni de Coborriu

Rasos de Peguera

Sortida amb raquetes 3 h?

Fotografia: Àlvar Rius


Ens trobem vuit inexperts en el tema de les raquetes per fer una excursió pels Rasos de Peguera. La intenció pujar al Pedró i després anar fins al poble de Peguera per fer una volta circular. Puguem al Pedró o Rasos de baix i després al Rasos de dalt, després de perdre's una mica. El tema de les raquetes molt fàcil, t'acostumes de seguida.

Decidim passar de la pista i anar bosc a través. Però entre xerrar, fer el burro, llençar-se amb trineus improvisats i l'anunci de nevades importants decidim escurçar l'excursió i no arribar fins a Peguera. Això sí amb la idea que hem de repetir l'experiència.

Fotografia: Àlvar Rius

dijous 28 de gener de 2010

Fundació Joan Miró

El tapís de la fundació.

Ens hem escapat a la fundació Joan Miró. Ho reconec jo amb els meus dubtes, m'agraden molt les obres del principi de Miró, les de Mont-roig, però tenia dubtes amb les altres. No esperava que m'ho passes tant bé com m'ho he passat. Encara que escoltant les explicacions que feien als escolars de primària, desconec totalment el seu llenguatge simbòlic i segur que no vaig més enllà d'una lectura molt superficial, m'han atret.

Jo he vist un home que no deixa d'experimentar, de treure coses, de reduir la pintura cada cop al més essencial, a eliminar tot el és superflu, més que uns quadres per a mi fa experiments. I un treball darrera de tot això de combinació de tècniques, colors, formes...

També reconec que les escultures no m'han dit res, no les entenc, no m'agraden al contrari de la Roser i que m'he sentit especialment atret per les obres de gran format.

Ens hem rigut del títol de l'obra.
Cabell perseguit per dos planetes.

dimarts 26 de gener de 2010

Quatre fotografies de la nevada a Vimbodí







dilluns 25 de gener de 2010

Can Cabanyes 24-01-2010

La Mar identificant ocells, ja és una crak!!

Avui hem fet una escapada matinal a veure ocells a Can Cabanyes, primera sortida ornitològica de la Mar, que ja ha batejat els diferents ocells: Els ehhh, ehhh, ehhh (gavines) I els uhhh, uhhh (ànecs). A meitat de sortida ha decidit dormir.

En fi una bonica passejada matinal i una observació una mica difícil portant la Mar a coll, costa compaginar les dues coses. No hem vist res espectacular, però ha estat bé. El moment més bonic ha estat quan hem vist dos energumens llençant pedres a la bassa, increïble!

  • Garsa Pica pica
  • Tudó Columba palumbus
  • 1 Xoriguer vulgar Falco tinnunculus
  • Estornell vulgar Sturnus vulgaris
  • Tórtora turca Streptopelia decaocto
  • 4 Corb marí gros Phalacrocorax carbo
  • 2 Martinet blanc Egretta garzetta
  • Ànecs collverd Anas platyrhynchos
  • Pit-roig Erithacus rubecula
  • Polla d’aigua Gallinula chloropus
  • Cotxa fumada Phoenicurus ochruros
  • Bernat pescaire Ardea cinerea
  • Cuereta blanca Motacilla blanca
  • Mosquiter comú Philloscopus collibyta
  • Pinsà vulgar Fringilla coelebs
  • Gavina vulgar Larus ridibundus
  • Gavià argentat Larus michaellis
  • Cuereta torrentera Motacilla cinerea
  • Gafarró Serinus serinus
  • Esplugabous Bulbucus ibis
  • Bitxac comú Saxicola torquata

diumenge 24 de gener de 2010

Càntir de bateig

Ma germana ha portat per a la Mar un càntir de bateig. L'ajuntament els hi regala a tots els nadons de l'any. I als empeltats com ma filla, sempre hi han padrines que fan que Sant Pere canti, quin remei!

Us ho explico una mica, a Vimbodí sempre hi ha hagut molta tradició de vidre bufat i ara amb el Museu del vidre s'ha recuperat. Hi ha cert regals típics per les celebracions, els peixos pels matrimonis, els càntirs de bateig (on es posava l'aigua beneïda per la cerimònia)...

Em fa gràcia que m'ha filla en tingui un, m'agrada que es senti lligada al poble i també perquè el meu avi va treballar en un forn de vidre.

És un càntir de nena, es veu que els brocs són diferents.

Curiós la meva filla no està batejada però té dues padrines ( té dret a mona oi?) i càntir de bateig.

dissabte 23 de gener de 2010

?.?



Malgrat no em deixin ni dir l'autor, ni el títol m'ha fet molta il·lusió aquest llibre. És curiós, un dia se't presenta un amic amb un llibre sota el braç que porta el seu nom i que ha autoeditat un exemplar i que et diu que vol saber el teu parer. Per això no en puc dir ni el títol, ni l'autor.

Ja vam xerrar fa uns dies, i quina conversa! El pobre és com si li ataques un fill! Però al final vam estar d'acord. En resum: tot i que crec que li falta un parell de repassades i donar una mica de coherència a les històries. Té el més important, enganxa i està ben escrit. La veritat m'ha fet molta il·lusió la confiança amb mi, la sorpresa i ho reconec una mica d'enveja també.

Sinopsis: les històries creuades d'una colla d'amics mileuristes que cerquen els seus anhels.

divendres 22 de gener de 2010

La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey. Mary Ann Shaffer i Annie Barrows


No m'agraden els llibres epistolars però feia temps que anava darrera d'aquest. Com pot ser que no reeditin un llibre que té èxit? Al final l'he vist a la biblioteca i cap a casa.

Malgrat ser una mica simple i tenir uns personatges una mica plans, m'ho he passat bé i m'he divertit . Ja feia temps que buscava un bon llibre entretingut. Ja fa temps que reivindico els llibres modestos ben escrits i estructurats. Una bona elecció. A part una delícia l'amor a l'escriptura en totes les seves formes i intencions dels seus senzills personatges.

Sinopsis:
Una escriptora entra en contacte amb els habitants de Gernsey, una illa anglesa del canal que va ser ocupada pels alemanys a la Segona guerra mundial. D'aquestes cartes surten mil històries sorprenents de la ocupació nazi i de com van utilitzar la literatura per evadir-se.

dijous 21 de gener de 2010

Una mà de mesos

El regal de cinquè mesari ha estat una habitació nova. Senyal que aviat ha de començar a dormir sola. Només imaginant pujar i baixar escales a les nits ja em fa basarda. Quina noia més mimada que tenim!

Només amb uns petits problemes, res poca cosa.

1.Volíem un color suau i un de cridaner.

El suau és tant suau que no veig la diferència amb el blanc. El cridaner és tant fort que la idea de pintar la porta i els sòcols millor que no. Tampoc la pintura s'agafava. Que consti que jo deia vermell-teula. Ai si em fessin més cas!

2.Ens hem endut un tros de paret al treure l'armari, no es veu gaire.

3.Al col·locar els interruptors, em sobra una peça, eh?

Però m'agrada.



Per cert acaba de rebentar un lavabo, és que la feia en una casa no s'acaba mai?