Sant torne-m'hi

Quan deixes de publicar per uns dies en un bloc, penses que no pots trencar el silenci amb qualsevol xorrada. I en conseqüència s'allarga el silenci, i llavors encara has de trobar un post més interessant. És el que m'ha passat, més la petita circumstància d'anar de cul bé diria una mica més i tot.

Però avui quan li he donat el sopar a l'Anna, si per cert en aquest interval he esdevingut família nombrosa. Com deia, avui quan li donava el sopar a l'Anna, he sentit per primer cop com les dents li xurricaven amb la cullera. De forma immediata  he pensat: Això al bloc!!!

Així que Sant torne-m'hi!!!

Berguedà

Escapada al Berguedà.

Primer matí: excursió a Sant Quirze del Pedret.

Segon matí: visita a Cardona.

Tercer matí: a Fuives

I les tardes per banyar-se al riu, costelles a la brassa i molt relax.

Per cert ja té nassos triar una casa rural a l'atzar i trobar-se l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents al costat de la casa i un got de les festes de les Santes. El món és petit, petit. 

Los búfalos de Broken heart. Dan O'Brien

Sinposis: un ecòleg enamorat des de sempre de les grans planures americanes, i per això va decidir viure en un ranxo de les Muntanyes negres, veient que el pastoreig de les vaques no funciona, decideix transformar els eu ranxo amb un ranxo de búfals.

L'he llegit d'una tirada atrapa, i sobretot l'amor per un territori salvatge i l'intent de recuperar un ecosistema.

Cap de setmana als Aiguamolls

Cap de setmana a l'Empordà, amb amics: cerveses. llargues sobretaules i diumenge al matí, anar a veure ocells als Aiguamolls. Què més es pot demanar?

Em fa vergonya pensar el temps que feia que no treia els binocles de la funda! 

La Sega. Martí Domínguez

Al primer moment em vaig veure atret per aquest llibre. El meu avi va passar la Guerra Civil amagat en un mas dels Ports, i sempre anomenava com la Guàrdia Civil va agafar uns quinze propietaris dels masos i els va afusellar per donar cobertura als maquis. Sense judici, com a escarment per a tots. Entre aquests l'amo que l'havia acollit a la Guerra Civil, i que no en tenia cap culpa. Atret per aquesta història familiar de seguida em vaig deixar atrapar pel contingut del llibre. Al final ni m'ha decebut, ni m'ha convençut.

Sinopsis: la vida d'un nen en un mas dels Ports, després de la Guerrav Civil i amb la presència constant dels maquis i de la Guàrdia Civil. La impossibilitat de passar tranquils aquells anys.

Història de Poblet.Agustí Altisent

En el preàmbul del llibre es comenta que al ser l'autor un monjo de la comunitat, li permet fer una anàlisis més exhaustiva del tema i comprendre molt millor diversos successos o la mentalitat dels monjos i de la vida monàstica. No ho descarto, però cau en un altre error per la condició el seu autor. Falta rigor crític, en diversos passatges es mostra poc crític i en altres massa crític, sempre afavorint la versió de la comunitat.


Sinopsis: la història de monestir de Poblet des de la seva fundació fins a l'any 1940 on es va recuperar la seva vida monàstica després de l'exclaustració.

Eduqueu els infants ben aviat en les lletres. Erasme de Rotterdam

Sinopsis: el títol ja ho diu tot. Un tractat sobre l'educació d'Erasme de Rotterdam, una defensa de les humanitats i especialment de la defensa de començar l'estudi el més aviat possible.

S'han acabat les sopes!!!

S'han acabat les sopes, les cremes i els caldos a casa. Ara que justament arriba l'hivern i venen més de gust que mai. I és que hem trencat tots els plats sopers. No és que ens hagem fet sobtadament seguidors afèrrims de la Mafalda, això sempre ho hem estat. Ni tampoc hem tingut una baralla antològica. Simplement el prestatge dels plats sopers va decidir que ja n’estava fart, i va llençar tots els plats sopers a terra davant nostre. Així que no queda cap plat soper a casa! Sort que aviat venen reis i ens podran portar plats nous!  

Cal Gat

Fa uns dies a la pàgina de facebook dels masos de la Conca van penjar aquesta fotografia dels Cogullons (espero que no molesti a ningú que la reprodueixi).

Aquesta fotografia correspon a principis del sXX. Doncs em va fer gràcia perquè la meva àvia era dels Cogullons, i en concret, sé que un dia em va dir que vivia a Cal Gat. No en sé massa de la seva biografia.. Sempre vaig pensar que ja li preguntaria en algun moment, i al final no hi va haver ocasió. Però si que recordo que em va dir que s'estava a cal Gat, desconec si és una de les cases que es veuen.

El qiue més m'ha impressionat és que entre els fets que explico i ara deu haver uns 100 anys de difència, la meva àvia va passar la guerra al Mas de la Cova de Vimbodí i llavors ja feia anys força anys que havia marxat de Rojals.

Per cert la meva àvia era dels Cogullons agregat de Rojals, ara totes les cases dels Cogullons estan abandonades i Rojals ja no és un municipi, pertany a Montblanc.

Pont d'Octubre a la Cerdanya

Tres dies de descans a la Cerdanya, excursions al dematí i passejades a la tarda. Canvi qualitatiu-quantitatiu molt important a les excursions: els nens han aguantat molt bé i hem pogut fer excursions d'hora, hora i mitja. Parant, fent jocs i esmorzant un parell de vegades però això ja representa sortir d'un lloc i acabar en un altre punt, no fer un tros de camí i tornar. I a sobre crec que els nens s'ho han passat bé.

Urús-Ermita de Sant Grau

Com sempre, sense planejar-la ens va sortir una excursió rodona. Van trobar un pintor que s'havia deixat els pinzells a casa, ambient de començament de tardor i una bona ermita on jugar. Abans d'això un bon partit de futbol.

Gorgues del Segre (Llo)

A Llo en ple ambient de tardor van trobar un munt de gossos fins i tot un amb la cua blava.