Aprofitant una tarda plujosa

Vist el panorama, hem decidit comprar fruita i dedicar-nos a fer mermelades. La Mar ens ha ajudat a desgranar les magranes o més ben dit ha jugat amb les magranes i se n'ha menjat la meitat mentres nosaltres les desgranàvem. També val a dir ens ha ajudat a buscar les tapes dels pots i comprovar que anéssin bé. Què faríem sense ella! Al final una tarda distreta i els propers dies sabrem si ben aprofitada.

Galets farcits

Tarda tancat a la cuina, preparant el dinar familiar de demà. Amb música de fons i el fogons fent xup-xup. Ho confesso m'ho passo bé, no hagués dit mai que m'agradaria tant cuinar. La recepta està mig copiada de no sé quin cuiner famós, no me'n recordo.

Ingredients:

Uns galets de nadal comprats al mercat de Rialtto fa més de dos anys! Em penso que no cal confitar la pasta tant de temps

Una botifarra blanca de la Cova, s'ha de fer poble!

Cebes

Parmesà

Crema de llet

Pebre i sal

Bullim els gallets i els refredem, mentrestant daurem les cebes i hi afegim quan estiguin daurades la botifarra blanca tallada a trossos. Un cop al punt la saltpebrem i farcim els galets. Amb la crema de llet i el parmesà preparem una crema. Ho deixem tot preparat per l'endemà sols posar-ho al forn.Així demà podrem jugar amb el nebot i gaudir de la família. Ah, tot això acompanyat pels miols del gat que és vol cruspir la botifarra de la Cova. Com ho sap la puta que aquesta és bona? Un dels típics plats que fan patxoca i que porten poca feina.

Marmitako

Ingredients: tonyina, pebrots vermells i verds, cebes, alls, patates i tomàquets.

Ataco el marmitako com si fos un estofat que enlloc de carn hi va tonyina, és això o sóc un heretge?

Fregeixo la tonyina fins que es comenci a dorar, le tallat a trossos petits, amb el mateix oli fregeixo la ceba tallada fina i un parell d'alls, quan es comença a dorar els pebrots tallats a daus i al cap d'una estona els tomàquets trossejats i pelats ( quin invent més bo pelar els tomàquets!), quan els tomàquets alliberen l'aigua hi introdueixo la tonyina i les patates roges que abans he mig fregit i deixo que es vagi fent. No m'ha calgut posar-hi aigua.

Com disfruto que s'acosta l'hivern i puc començar a fer suquets, encara que tots acabin tenint el mateix gust! Com disfruto quan la feina de l'Ies em deixa disfrutar dels petits plaers!

Espaguetis amb cloïsses

Cloïsses
Pomodoro assecat comprat al mercat de Rialto
Tomàquet tallat a trossos
3 dents d'all
Oli
Pasta llarga
Julivert

Poses en una cassola amb una mica d'oli, les cloïsses i esperes que s'obrin i deixin anar el suc, un cop fet això les retires inclús el suc. Dorés els alls tallats a trossos petits, afegeixes el pomodoro tallat a trossos molt petits, no gaire o es menja el gust. Afegeixes el tomàquet, ho deixes sofregir. Al cap d'una estona poses el suc de les cloïsses i quan queda poc per acabar de fer la salsa les cloïsses. En una olla a part ja has fet la pasta llarga , aprofites que la salsa està calenta i ho barreges tot. I el julivert? Al final et fa mandra posar-ho, no t'agraden massa les espècies així que el tornés a guardar a l'armari. Total cada vegada que cuines, ho fas d'una manera diferent.

Com ho has de menjar? Treus unes quantes cloïsses i les deixes que es barregin amb els espaguetis i vas combinant arrancar cloïsses de la closca i espaguetis. Això si amb el cul de l'ampolla de vi blanc que et quedava. I després et quedes adormit, ja saps, avui no tens presa.

Recepta d'urgència per un dijous amb classes a la tarda.

-1 pebrot vermell tallat a tires.
-Uns quants xampinyons.
- Molt oli.
-Pasta curta.

Es talla el pebrot a tires tot sencer, que en faràs de l'altre mig? Llences tots els xampinyons que t'han quedat del dia abans. Ni més ni menys, només els que t'han sobrat. Mentrestant escalfes aigua per fer la pasta. No deixes fregir els xampinyons i ni fer del tot el pebrot, treus la pasta abans de fer-se, realment tens presa. Et resisteixes tres o quatre vegades a posar-hi més coses i al final et resisteixes fins i tot a tirar-hi formatge.
Gaudeixes d'un bon plat de pasta sense tomàquet ni formatge ( un record Guiness per a tu) i deixes el vi per un altre dia perquè d'aquí un quart agafaràs el cotxe cap a l' IES.
I al cotxe amb la finestra oberta i el Sol a la cara se t'acudeixen tres o quatre idees per escriure al teu blog sobre el teu plat de pasta i allò que t'evoca, realment estàs disfrutant del dia. I quan surts de l' IES no tens ganes d'escriure res i només se t'acudeix posar la simple recepta del plat de pasta que només era l'excusa per parlar de moltes coses.