Això a l¡exterior del temple a dintre un toll de sang de les bèsties sacrificades.
Després podem visitar un monestir budista tot nou. Qui paga tot això? Aquí trobem nens monjos jugant, rient... com pot ser l'ambient tant diferent. Per què els monestirs hinduistes semblen tant foscos tràgics i els budistes tant lluminosos i alegres? És com si els hinduistes pensessin que la vida és una condemna i els budistes en canvi que és un regal dels déus.
Nens jugant, és igual que siguin monjos són nens.
Ens aturem al pont de Chovar i després visitem la ciutat de Kirtipur on els nens ens tornem a perseguir ( com tot el viatge) cridant: FOTO, FOTO i quan els hi ensenyem es fan un fart de riure. Després de dinar ens revelem ens volien deixar ja a l'hotel! Ens deixen a Patan amb el compromís que ja ens espavilarem per anar agafar un taxi. Anem de compres riem i ens tornem a quedar xops. És que només plou a Patan?
Foto! foto! foto!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada