La pujada al mirador de la Pena des de Poblet és la meva clàssica de Vimbodí. Tinc una d'aquestes clàssiques des de cada lloc on acostumo a anar i tinc per costum fer-la un cop cada any. Aquest estiu gairebé no la faig perquè just quan estaven al cotxe anant cap a Poblet vam escoltar que havien tancat l'accés pel perill de foc i havia de marxar al cap de pocs dies, però circumstàncies de la vida han fet que hagi hagut de tornar al poble i he aprofitat per fer-la, no podia faltar.
Potser en el futur tindré altres clàssiques però cap tindrà el valor sentimental d'aquesta i aprofito sempre per exprimir-ho al màxim. Pujo a la mateixa roca que pujava quan tenia cinc o set anys per veure el paisatge, encara que ara hi hagi uns pins que no deixaven veure res, i recordo les anècdotes que m’explicava el meu avi del Bosc.
