Quan comences a escriure un blog hi han dues maneres d'enfocar-lo i quan vaig començar no tenia clar quines de les dues adoptar. O pots fer un blog per a la gent, o un blog personal. I vaig adoptar diferents criteris al principi.
Per exemple a les excursions descrivia l'excursió per tothom que volgués. Així era més una ressenya per qualsevol que volgués fer-la que les meves experiències. En canvi als llibres que descrit no faig la contraportada o escric un petit resum del seu contingut sinó que de cada llibre dic les idees personals o els pensaments que m'han evocat. Això sí, amb un petit consell per a tots els que s'hagin pensat llegir-lo
El que veig que poc a poc m'he anat decantant per fer un tractament personal. En el fons hi ha infinitat de llibres d'excursions, de blogs de llibres i de tot tipus que ho faran molt millor que el meu.
Tot aquest rotllo és per dir-vos que penso redissenyar el meu blog. Canvis que veureu en el futur. Més conceptuals que de disseny, encara que n'hi hauran alguns. Aquest és el meu blog-recopilatori personal de totes les activitats que realitzo al llarg de l'any. Així a partir d'ara apareixeran totes les activitats del meu índex cultural ( quina collonada, però em diverteix) però de forma de petit post i també les meves reflexions sobre el que em sembli.
I com sempre i que ja vaig dir al primer post. Aquest és un blog personal però si algú li és útil per qualssevol cosa doncs millor per a ell.
dilluns, 31 de desembre del 2007
diumenge, 30 de desembre del 2007
Aiguafreda-Tagamanent
3 hores
Faig una de les excursions típiques del Montseny d'Aiguafreda al Tagamanent. Al anar sol no em vull perdre i resseguir un tros de GR, en aquest cas el GR-5, és una opció segura. A part coincideix amb l'inici de la travessa del Montseny que potser aquest any m'agradaria provar. Però cada cop ho penso menys seriosament.
Com em semblava el camí està molt ben indicat i sols em passo el Tagamanent perquè he posat la directa, cap problema torno endarrere. Tardo una hora i tres quarts per pujar i mitja hora menys en baixar, volia acostar-me al Pla de la Calma però no tinc prou temps.
Bonica excursió matinal i sense possibilitats de perdre el camí, encara que fa més pujada del que em pensava al principi. I unes vistes esplèndides des de el Tagamanent i una església de tres naus dalt d'un turo.
Estreno els bastons. Molta gent me'ls havia recomanat i realment em van molt bé a la pujada, crec que els utilitzaré força sovint.
Aquesta excursió és la número 4 del llibret del mapa del Montseny de l'editorial Alpina.
Faig una de les excursions típiques del Montseny d'Aiguafreda al Tagamanent. Al anar sol no em vull perdre i resseguir un tros de GR, en aquest cas el GR-5, és una opció segura. A part coincideix amb l'inici de la travessa del Montseny que potser aquest any m'agradaria provar. Però cada cop ho penso menys seriosament.
Com em semblava el camí està molt ben indicat i sols em passo el Tagamanent perquè he posat la directa, cap problema torno endarrere. Tardo una hora i tres quarts per pujar i mitja hora menys en baixar, volia acostar-me al Pla de la Calma però no tinc prou temps.
Bonica excursió matinal i sense possibilitats de perdre el camí, encara que fa més pujada del que em pensava al principi. I unes vistes esplèndides des de el Tagamanent i una església de tres naus dalt d'un turo.
Estreno els bastons. Molta gent me'ls havia recomanat i realment em van molt bé a la pujada, crec que els utilitzaré força sovint.
Aquesta excursió és la número 4 del llibret del mapa del Montseny de l'editorial Alpina.
La Pena -Senda de Colom
2,5 hores
Pugem a la Pena aprofitant que tenim un mati lliure. Fem l’excursió més típica del Bosc de Poblet però no per això deixa de ser interessant. El que fa la mentalització! No estic més en forma que altres vegades però pujo tranquil•lament.
Per primera vegada baixo per la Senda de Colom. Com és possible que no ho hagués fet mai? Baixant pel camí passem pel davant de la cova de Fra Maginet i de la font de Colom, és un camí preciós, així que segurament moltes altres vegades baixaré per aquí. En definitiva una bona passejada matinal, amb algunes restes de neu de la setmana anterior.
Els itineraris del parc fan pujar per la senda de Colom i no baixar però trobo que és més bonic de la forma que ho hem fet, encara que potser al ser el camí més llarg la pujada deu ser més suau.
Pugem a la Pena aprofitant que tenim un mati lliure. Fem l’excursió més típica del Bosc de Poblet però no per això deixa de ser interessant. El que fa la mentalització! No estic més en forma que altres vegades però pujo tranquil•lament.
Per primera vegada baixo per la Senda de Colom. Com és possible que no ho hagués fet mai? Baixant pel camí passem pel davant de la cova de Fra Maginet i de la font de Colom, és un camí preciós, així que segurament moltes altres vegades baixaré per aquí. En definitiva una bona passejada matinal, amb algunes restes de neu de la setmana anterior.
Els itineraris del parc fan pujar per la senda de Colom i no baixar però trobo que és més bonic de la forma que ho hem fet, encara que potser al ser el camí més llarg la pujada deu ser més suau.
dijous, 20 de desembre del 2007
ÍNDEX CULTURAL
Com que m'avorreixo i tinc afició a contar-ho tot he decidit fer un índex cultural per valorar les meves activitats culturals. Tot índex és estúpid i aquests més. Per què han de contar les pel·lícules al cinema i no les que ha vist a casa? O per què un concert sí i no un cd escoltat a casa? Un sol llibre et pot influir més o marcar més que trenta llibres. Però no deixa de ser un divertiment.
He puntuat deu actes culturals que cadascú dels quals valen un punt i una quantitat per assolir el punt. A partir d'aquest ja no es pot obtenir més puntuació. I per últim per a mi anar a la muntanya és una acte cultural i hi ha coses que per a mi tenen importància i altra gent no les considerarà ( exemple clar al anar a veure ocells). Però tampoc no deixa de ser el meu índex.
diumenge, 16 de desembre del 2007
Montcau- Cova Simanya
3.5 hores
Sortim d'una casa modernista que trobem a la desviació de la Vall d'Horta 1 km després de Sant Llorenç Savall. ( Hi ha una ruta de la diputació que segueix aproximadament aquesta excursió).
Durant tota l'excursió seguim les marques d'un GR-5, anem grimpant però no de forma excessiva tota l'estona. Una biga ens marca el camí cap a la cova Simanya. Llàstima de només portar un frontal i no ens podem endinsar massa. Interessant per una altra vegada.
Tornem a agafar el camí fins al coll, després ascendint al Montcau ( 1053 m) i podem apreciar una panoràmica fantàstica. Desfem l'excursió pel mateix lloc on hem pujat. En una horeta hem tornat als cotxes.L'única pega és que ens trobem molta gent.
Sortim d'una casa modernista que trobem a la desviació de la Vall d'Horta 1 km després de Sant Llorenç Savall. ( Hi ha una ruta de la diputació que segueix aproximadament aquesta excursió).
Durant tota l'excursió seguim les marques d'un GR-5, anem grimpant però no de forma excessiva tota l'estona. Una biga ens marca el camí cap a la cova Simanya. Llàstima de només portar un frontal i no ens podem endinsar massa. Interessant per una altra vegada.
Tornem a agafar el camí fins al coll, després ascendint al Montcau ( 1053 m) i podem apreciar una panoràmica fantàstica. Desfem l'excursió pel mateix lloc on hem pujat. En una horeta hem tornat als cotxes.L'única pega és que ens trobem molta gent.
dissabte, 15 de desembre del 2007
Tria de poemes conversables. Tast de poemes objecte. Joan Brossa.
14/12/2007
M'agraden els poetes sorneguers, amb sentit de l'humor que et fan sentir intel·ligent. Més que explicar-vos res més del llibre us faig una antologia de l'antologia.
Consell: altament recomanable us semblarà us farà somriure.
DIÀLEG
Monòleg
Monòleg
MIRALL
Allò que penses de mi no em diu
res de mi, però m'ho diu tot
de tu.
TRES PLANS
En Pere riu
Un plat de sopa
En Pere plora
Invertiu el muntatge i semblarà
que tingui gana.
SALTAMARTÍ
Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar dret.
El poble.
M'agraden els poetes sorneguers, amb sentit de l'humor que et fan sentir intel·ligent. Més que explicar-vos res més del llibre us faig una antologia de l'antologia.
Consell: altament recomanable us semblarà us farà somriure.
DIÀLEG
Monòleg
Monòleg
MIRALL
Allò que penses de mi no em diu
res de mi, però m'ho diu tot
de tu.
TRES PLANS
En Pere riu
Un plat de sopa
En Pere plora
Invertiu el muntatge i semblarà
que tingui gana.
SALTAMARTÍ
Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar dret.
El poble.
dijous, 13 de desembre del 2007
Llums a la costa. Jaume Benavente
13/12/2007
Hi ha dies que no vols fer cultura sinó simplement passar una bona estona llegint un llibre. Hi ha moments en que no t’apeteix la novel·la de la teva vida o una gran obra.I aquesta novel·la ha estat l’adequada, he passat una bona estona llegint que era el que simplement volia.
La novel·la funciona i malgrat ser una vida corrent la que t’explica et sents encuriosit a saber més coses.
Consell: si simplement voleu llegir una novel·la, encara que la història s’hagi escrit mil vegades, per passar l’estona aquesta està bé.
Hi ha dies que no vols fer cultura sinó simplement passar una bona estona llegint un llibre. Hi ha moments en que no t’apeteix la novel·la de la teva vida o una gran obra.I aquesta novel·la ha estat l’adequada, he passat una bona estona llegint que era el que simplement volia.
La novel·la funciona i malgrat ser una vida corrent la que t’explica et sents encuriosit a saber més coses.
Consell: si simplement voleu llegir una novel·la, encara que la història s’hagi escrit mil vegades, per passar l’estona aquesta està bé.
L'origen dels castells. Joan Bofarull Solé.
13/12/2007
Més enllà d'un recopilatori de totes les dades sobre els orígens dels castells ( actuacions muixeranga, ball de valencians) que es tenen recollides, considero que té alguns apartats interessants, encara que siguin els menys extensos. Així m'ha interessat l'anàlisi tècnic que fa de l'evolució del pom de dalt i la seva hipòtesis de l'evolució de la muixeranga valenciana al ball de valencians i d'aquest als castells. I els factors que van portar a fer-ho. Encara que tenint tant poques fonts trobo agosarat posar dates concretes a cada pas, com sembla que fa a vegades.
D'altra banda i com diu trobo a faltar un estudi de l'evolució de les músiques que acompanyen el ball.
Com a data curiosa l'actuació d'un Ball propi de valencians a Vimbodí el 1880 i el 1883.
Més enllà d'un recopilatori de totes les dades sobre els orígens dels castells ( actuacions muixeranga, ball de valencians) que es tenen recollides, considero que té alguns apartats interessants, encara que siguin els menys extensos. Així m'ha interessat l'anàlisi tècnic que fa de l'evolució del pom de dalt i la seva hipòtesis de l'evolució de la muixeranga valenciana al ball de valencians i d'aquest als castells. I els factors que van portar a fer-ho. Encara que tenint tant poques fonts trobo agosarat posar dates concretes a cada pas, com sembla que fa a vegades.
D'altra banda i com diu trobo a faltar un estudi de l'evolució de les músiques que acompanyen el ball.
Com a data curiosa l'actuació d'un Ball propi de valencians a Vimbodí el 1880 i el 1883.
dimarts, 11 de desembre del 2007
L'Alguer
Tres dies de vaguejar per l'Alguer, tres dies per carregar piles, de descansar i anar sense presses. Tres dies de passejar per la muralla de mar ( si encara la tinguéssim a Barcelona), d'atravessar places i places i de perdre's pels carrers. Tres dies per contemplar la mar, les cases velles, els carrers d'una ciutat italiana del sud. Per sopar sota una volta de pedra i escoltar una llengua estranya i propera alhora. Tres dies per ser feliç.
I com sempre que viatjo la imaginació que se'm desboca, vells projectes que tornen, nous projectes que venen i el neguit que no s'adormin aquests una altra vegada. La vella cançó de la melangia una altra vegada i unes quantes fotografies pel record.
I com sempre que viatjo la imaginació que se'm desboca, vells projectes que tornen, nous projectes que venen i el neguit que no s'adormin aquests una altra vegada. La vella cançó de la melangia una altra vegada i unes quantes fotografies pel record.
dilluns, 10 de desembre del 2007
Qui marxa estúpid retorna estúpid.
Passejant per l'Alguer, al port, als parcs veus una espècie de corb. No és difícil de veure, es pot apreciar fàcilment i n'hi ha prou abundància, quan tornes a Catalunya i per curiositat obres el Peterson descobreixes que és un bimbo ( un ocell que mai abans havies vist). Aquell ocell que a Sardenya era ben comú aquí és tot un estrany. I descobreixes que has viatjat i que malgrat els paisatges tant semblants i una cultura tant semblants hi han coses que canvien i que has estat a punt de no apreciar i no deixes de pensar quantes coses t'hauràs perdut per no estar atent. Ja sé sap el viatge enriqueix però aquell que marxa estúpid torna estúpid.
L'ocell en qüestió és la cornella emmantellada Corvus corone cornix casualment subespècie sardonius, quina casualitat.
L'ocell en qüestió és la cornella emmantellada Corvus corone cornix casualment subespècie sardonius, quina casualitat.
diumenge, 2 de desembre del 2007
Mort i Pam. Vicent Andrés Estellés
30/11/2007
Just quan tens una sentència feta llegeixes un altre llibre i tots els pre-conceptes que tenies te'ls gira de gairell. Poemes senzills, descriptius que es poden entendre amb extraordinària facilitat però que per això no deixen de ser efectius.
Cada cop penso, però cada cop oblido que per a començar a llegir un poeta el millor és una antologia. Ja que hi ha un recull del millor del poeta i després sempre pots anar cap els llibres de poemes o la temàtica que més t'hagi agradat.
Consell: una bona antologia per començar a llegir Vicent Andrés Estellés
Just quan tens una sentència feta llegeixes un altre llibre i tots els pre-conceptes que tenies te'ls gira de gairell. Poemes senzills, descriptius que es poden entendre amb extraordinària facilitat però que per això no deixen de ser efectius.
Cada cop penso, però cada cop oblido que per a començar a llegir un poeta el millor és una antologia. Ja que hi ha un recull del millor del poeta i després sempre pots anar cap els llibres de poemes o la temàtica que més t'hagi agradat.
Consell: una bona antologia per començar a llegir Vicent Andrés Estellés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)