Nepal. Pokhara. 10 d'agost

Després del trekking de tres dies retrobem l'autobús. Abans d'això hem de travessar el llac Begnas amb barca, una turistada més. Ja en portem unes quantes. Tres dies sense autocar, era massa maco. Avui anem a Pokhara que és el centre de trekking i d'expedicions cap els Himalàies. Quina diferencia amb el trekking quer acabem de fer. Ara mateix enfilaria cap el santuari de l'Annapurna.


Pescadors al llac Begnas

Enlloc de fer això continuem amb la nostra activitat normal de viatge en grup. Visita -bus-visita. Anem a veure un camp de refugiats tibetà, la majoria porten mocadors negres ( senyal antixinès) i estant resant karmes pels morts a la revolta pre-olímpica. Ja m'havia oblidat de les olímpiades. Em sap greu però ho tenen bastant pelut. Compre'm una catifa, és una altra turistada però almenys ajudem a mantenir el camp de refugiats. No em sap tant greu.




Padrina tibetana amb el vestit típic, el mocador de protesta i filant mentrés recitava mantres.

A la tarda ens deixen temps lliure a Pokhara .Ja comencem a estar una mica farts de tant temps lliure, lloguem unes bicis atrotinades però no anem gaire lluny; en una hora una punxada i un canvi trencat però ens fem un fart de riure. I al vespre no ho puc evitar entro a una agència de trenkkings per preguntar preus, unes 30 dòlars al dia tot inclòs. Algun duia tornaré a fer el trekking de l'Annapurna, ho tinc claríssim.


El nostre grup ciclista