El Pi del Corregó.

Passejada matutina amb el meu cunyat i el meu nebot per la partida del Corregó buscant un pi especial. Espero que d'aquí un temps pugui explicar el perquè.

Si no pot ser pròsper, que almenys sigui feliç.

Com que fa dos anys em van baixar un 5%, l'any passat me'l van congelar i aquests any els sindicats diuen que les coses pinten molt magres. Com que m'apugen totes les taxes possibles i pagaré més car: aigua, llum, telèfon, transport... Com que ahir vaig rebre la revisió de la quota de la hipoteca i pagaré una bona quantitat més. I com que cobraré la paga extra, una part tard i l'altra ja veurem quan... Doncs hem pensat que és un bon moment d'augmentar la família. Si almenys el 2012 no pot ser pròsper,que almenys que sigui feliç.

Un feliç any a tots!

Dorres. Altra volta

Sempre que venen alguns amics a passar uns dies a la Cerdanya i ens proposen fer una petita excursió acabem pensant e Dorres i l'ermita de Bell-lloc. L'excursió és senzilla, propera i les vistes són espectaculars. Però ja tenim ganes de variar un xic! Hem de buscar altres llocs!

L'última cavalcada.

Els castells són èpica. Hi ha una escena a la pel·lícula Excalibur, en què després de recuperar el Sant Grial, s'agrupen els companys que queden de la taula rodona i Artús diu: “Tornarem a cavalcar pel que vam ser i sobretot pel què haguéssim pogut ser”

Així que després de dos sense fer castells, em venia de gust un últim repte, portar per últim cop la camisa vermella. En homenatge per tot el que vam fer i sobretot per tot el què haguessin pogut ser si les coses haguessin anat d'una altra forma. I especialment en record de tots els amics han passat per allà i que vam passar hores i hores somiant el què podria ser la colla. Un últim repte, un petit somni, sense mereixa'l gens.

2011 Folres 4d9f (1i).

Termes de Badalona

Aconsellat per una ex-companya de feina anem a visitar les termes romanes de Badalona. Val la pena, és molt interessant fer el recorregut pel soterrani del museu. La Mar ha aprofitat les llums tènues per fer una dormida durant tota la visita.

Ara el problema que com és una visita integrada haurem de tornar per visitar: el museu, els jardins romans, la vila romana i el conducte.

Sot de l'Infern

Ens acostem al Montseny a fer una petita caminada. Un dels itineraris marcats de la diputació: dels Plans del Coll al Sot de l'Infern. La intenció és recollir fulles per poder decorar l'escola-bressol de la Mar.

Ajudant a la Mar a baixar una costa.

Fem una excursió a ritme força àgil per un alzinar i una castanyeda. Només ens aturem unes quantes voltes perquè: La Mar vol anar caminant, la Mar vol agafar un pal de caminar, la Mar es passa rient més de cinc minuts perquè s'ha enganxat una fulla al pal, la Mar vol jugar a foradar fulles de castanyer amb el pal, la Mar es pixa de riure cada cop que ho aconsegueix, la Mar ara literalment es pixa i hem de parar, la Mar ara ha vist un plàtan de la bossa i se'l vol menjar, la Mar camina al seu ritme menjant un plàtan mentres continua intentant punxar fulles de plàtan, la Mar ara vol jugar a aixecar fulles amb els peus, la Mar torna a tenir pipi, la Mar vol la castanya que ha trobat sa mare, la Mar vol portar els dos pals i la castanya, la Mar plora perquè ha perdut la castanya, la Mar torna a jugar a foradar fulles, la Mar vol aigua... Els pares volen esmorzar...

Un bon matí a la muntanya.

El joc del dia.

Aprofitant una tarda plujosa

Vist el panorama, hem decidit comprar fruita i dedicar-nos a fer mermelades. La Mar ens ha ajudat a desgranar les magranes o més ben dit ha jugat amb les magranes i se n'ha menjat la meitat mentres nosaltres les desgranàvem. També val a dir ens ha ajudat a buscar les tapes dels pots i comprovar que anéssin bé. Què faríem sense ella! Al final una tarda distreta i els propers dies sabrem si ben aprofitada.

A fotografiar!

Per una volta he decidit començar la casa per la teulada. He fet un curs de fotografia de natura quan mai havia fet cap curs de fotografia. Quatre dissabtes al matí molt ben aprofitats, una sessió d'aspectes generals, una segona de fotografia macro, després paisatge i la darrera de caça fotogràfica, totes de sessions teòriques. Ara esperant que comencin els monogràfics de cadascú dels tres temes tractats.

Estic content perquè em feia por perdre'm a les explicacions i això no ha passat en cap moment, merit més del professor que meu. I he après un munt de coses interessants, encara que en ment del professor sempre estava la fotografia professional i a mi sols m'interessa millorar les meves fotografies. Ara em toca començar a experimentar amb la càmera i que els apunts serveixin per alguna cosa útil. Per què tots els meus vicis són tant cars?

Noruega: Balanç final

Sempre hi han dues opcions quan viatges: preparar molt el viatge i tenir molt clar que vas a veure o anar a descobrir. La primera opció et treu una mica la màgia del viatge i a vegades t' estresa un xic i la segona té la possibilitat de perdre's coses interessants, cosa que després et fan molta ràbia. Jo era de la primera opció, però cada cop he tendit més a la segona opció. Perquè cada cop em fa més peresa aquesta part.

En aquest viatge crec hem tingut el pitjor de les dues bandes; ens hem passat de frenada de la improvisació , crec que per presses haguéssim pogut fer les mateixes d'una altra forma on haguéssim gaudit més. I per altre banda; el fet d'anar amb els llocs reservats d'avançada ens ha marcat massa. Tinc clar que és un país per anar amb tenda o caravana i anar decidint sobre la marxa on vols passar la nit ,als càmpings hi ha lloc de sobres. Això sí tenint un bon coneixement de les zones. Encara que si ho haguéssim fet crec que no hauríem ni fet la meitat dels quilòmetres que hem fet, quins parcs naturals!

Això sí volíem fer un viatge llarg amb la Mar i ho hem pogut fer, és un Sol.

Noruega: Oslo

Últim matí a Oslo. Ens acostem al parc de Vingeland, anem a la zona “burgesa” de la ciutat, Pedralbes sembla ben poca cosa. Ens sorprenem perquè al fons es veuen els trampolins de salt d'esquí, a tocar de la ciutat! Realment hi ha dues ciutats a Oslo aquesta part plena de noruecs albins i de dos metres d'alçada i la part on hem dormit plena d'immigrants de tot arreu.

La Mar ho passa pipa quan descobreix una ciutat infantil. Ara que m'ho passo bé, ara hem de marxar!

El paradís de la Mar

Noruega: Oslo

Segon dia a Oslo, aprofitem per agafar el bus-ferry i anar al barri dels museus. Tres museus en un matí, potser una mica massa. Anem a veure el museu dels vaixells vikings. Hi disfruto com un nen. Després ens acostem a una espècie de Poble espanyol però fet amb gràcia i finalment ens acostem a visitar el Fram, el vaixell de l'Admunsen.

A la tarda passegem pel Jardí botànic. Museus i jardins un clàssic quan fem el turista.

Noruega: Oslo

La combinació d'ofertes de vols i lloguer de cotxe fa que ens hem de quedar uns dies a Oslo. Encara que hi han ciutats més interessants hi trobem força coses a fer. Dediquem el primer dia a passejar per la ciutat. Curiós pots anar fins a les portes del Palau Reial i els jardins que l'envolten estan plens de gent aprofitant el Sol, encara no tenen la obsessió de la seguretat.

Al matí passegem pel centre de la ciutat i a la tarda ens acostem al Museu de pintura, on segona sorpresa deixen fotografiar els quadres. Passem força estona a la sala de Munch

HHhH. Laurent Binet

M'ha recordat en certa mesura “Soldados de Salamina”,on l'escriptor, que interpel·la al lector dels seus dubtes per reconstruir la història, és tant protagonista com la mateixa història. Així el procés per escriure una novel·la sobre els fets és la mateixa novel·la. No m'agrada gaire aquesta forma d'escriure o d'explicar uns fets històrics però també reconec que tinc dubtes que una altra forma de construir-la hagués estat més útil a l'autor per aconseguir el seu propòsit: fer-nos entendre la importància del fet i apropar-nos als personatges. Igualment Soldados és una novel·la molt més rodona.

Sinopsis: la descripció de l'atemptat contra Heydrich per part de resistents txecoslovacs.

De bon matí, en bici.

Un dels motius d'escollir el nou centre era la possibilitat d'anar en bicicleta a la feina. Teòricament, per l'horari, tres dies a la setmana. A la pràctica dos, sempre hi han un que els llençols s'enganxen al llit. Uns trenta minuts de bicicleta pel camps de conreus entre els dos pobles i amb la vista clavada a la mar. Tampoc és tant bonic com sembla així escrit. Hi han forces segones residències, hivernacles i carreteres que destrossen el paisatge. Tot i això pel mig dels camps de conreu i amb el mar a la vista. L'únic inconvenient és que com tots els instituts del Maresme està a dalt de la muntanya i toca fer una pujada a quarts de vuit del matí. Però la tornada és gloriosa aprofitant la baixada i aquells trenta minuts que permeten deixar les cabòries de la feina pel camí i que no entrin a casa.

Per cert, avui he tingut el meu primer accident frontal, i mai millor dit. Al mig del camí he notat un petit impacte al front, d'un petit objecte que ha continuat volant. La sorpresa és que no m'ha semblat notar unes plomes sinó més aviat un borrissol. Al cap d'uns metres he vist uns quants companys seus esmorzant a la foscor. Confirmat he tingut un impacte frontal amb un ratpenat, què estrany, amb lo hàbils que són.

Noruega: Stryn-Oslo

Ens toca carretera i manta, hem de tornar a Oslo abans del vespre i per això preguntem a recepció quin és el camí més ràpid entre dues rutes que veiem al mapa. Ens diuen una tercera alternativa: Podeu anar per la E-51, el que passa és que no arribareu mai a Oslo perquè voldreu parar cada cent metres a fer una fotografia. No hi ha dubte acceptem aquesta darrera. La carretera va pel costat del parc de Jetunheimen.

El Parc de Jetunheimen un lloc de visita imprescindible

Mai havia tingut tant la sensació de que les muntanyes em cridàvem. M'agafem unes ganes bogues de parar el cotxe, deixar-lo i perdre'm uns quants dies per aquelles muntanyes. Quin paisatge! La llàstima és que tenim presa ,hem d'arribar a Oslo. Pensant què fem tard anem bastant a la idea i a més la Mar està dormint i s'ha d'aprofitar. Arribem a mitja tarda a Oslo, podríem haver anat més a poc a poc. Però quin paisatge!

Noruega: Stryn

L'únic dia que el temps ens fa una mala passada, podem estar contents. Vam marxar d'Oslo amb pluja i l'últim dia ens plou, no ens podem queixar, ens hem salvat bastant. Avui teníem pensat arribar-nos fins al mirador de Dalsnibba i fer una ullada de comiat als fiords de Geiranger però el cel està emboirat. Malgrat el previsible fracàs ens hi acostem i hi puguem, hagués estat un bon final. Ens riem pensant que ahir es devien ofegar la gent a la Bisbal i avui la Mar porta el polar i el gorro de llana, 4 graus un 16 d'agost.

La "vista" desde el mirador de Dalsnibba.

A la tarda fem una caminada pel salt d'aigua que hi ha al darrera del camping. Aquí un de tants, a Catalunya seria una atracció nacional.

I passem la resta de la tarda jugant al llit elàstic del camping amb la Mar. Demà tornarem a fer una quilometrada i haurà d'estar unes quantes hores al cotxe.

Salta, salta, salta!!!!

El Cercano Oriente. Isaac Asimov

Feia temps que tenia ganes de llegir un llibre de divulgació històrica de l'Asimov. No té res d'especial, és un altre llibre d'història. Però com ho fa perquè t'enganxis? Com pot fer que tot et sembli apassionant? Ja sigui història, ciència o el qualsevol altre cosa.

Sinopsis: La història de mesopotàmia des de el sorgiment de l'agricultura fins els nostres dies.

Noruega: Gaupne-Stryn

Tornem a anar cap al nord i canviem de fiord, deixem els últims braços del Sognefiord per acostar-nos al Nordfjord. És espectacular com el color de l'aigua a cada fiord pot canviar tant. Aquest cop, ens acostem a la muntanya, al terreny de les glaceres. Naturalment anem a visitar la glacera més gran d'Europa, a Noruega no podia ser d'altra forma. Anem a la glacera de Jastedalsbreen.

Ens plovisqueja tot el dia i fins a l'últim moment no ens decidim a intentar acostar-nos a la glacera, és una excursió d'una mica més d'una hora i cada cop plou més. Però al final ho provem i tenim sort, no ens plou fort fins a l'últim quart de la tornada. Ens ha anat molt bé poder estirar les cames.

La glacera ocupa la part superior de les muntanyes però hi ha un braç que sobresurt en una vall, és aquest el que anem a veure, a tocar gel. Hi ha cartells que van marcant fins on arribava la glacera fa anys a mesura que t'acostes. Si retrocedeix sols un xic més el braç de gel desapareixerà i tot el merder turístic que hi ha suposo que també.

Noruega: Aurland-Gaupne

Tornem a estar en ruta i per començar el túnel més llarg d'Europa (27 km). Tenen algun complexe el noruecs? No parem de trobar: que si el tren amb més pendent del món, el túnel més llarg...Els deu primers quilòmetres són divertits però després...

Aprofitarem el dia d'avui per veure algunes esglésies de fusta. L'únic país que en conserva, tenen complexe o no? La primera la de Borgund que es conserva gairebé exactament igual de com es a construir l'any 1040. És realment la més bonica de totes les que veiem però l'espai interior és claustrofòbic.

Imatges de l'església de Borgound.

Interior de l'església.

Tinc parents a Noruega?

La segona la d'Urnes abans per acostar-nos hem d'agafar un ferry d'anada i tornada. A simple vista em decepciona una mica però les talles de fusta de la porta i l'interior valen la pena. Aquesta sí que ha estat molt modificada per la reforma protestant. En canvi a Borgound van decidir fer-ne una de nova i per això la vella es conserva tant intacta.

Església d'Urnes.

El gentleman comunista. Tristram Hunt.

Aquest llibre no l'acabo de considerar rodó. Crec que no acaba d'explicar bé com Engels i Marx assoleixen la direcció del proletariat. Però sí que m'ha plantejat molt dubtes i reflexions. Comenta que al contrari d'altres autors no es pot salvar a Marx i culpar a Engels de la deriva stalinista del moviment obrer o almenys s'ha d'exculpar als dos. Però perquè m'haig de creure aquest i no els altres? Em falta molt bagatge històric per tenir una opinió personal. Però també altres coses: Com es pot defensar que els líders del proletariat han de sorgir d'aquest i no de la burgesia quan tu n'ets un exemple d'això? I també veure la constatació que les jugades baixes, els atacs personals tant comuns a l'extrema esquerra ja apareixen de bon principi.

Sinopsis: Una biografia d'Engels.

Noruega: Flam

Per fi ens oblidem de cotxe un dia i agafem la motxilla de caminar per la Mar; i a estirar cames! Fem una grimpada per un salt d'aigua que està a sols un cinc minuts de càmping. Espectacular les oficines de turisme, a cada poble pots trobar unes quantes excursions de tots els tipus i tot el que vulguis. Després de la caminada ens estirem en un prat al costat del riu. El millor del dia.

A la tarda ens acostem a Flam a un parc infantil perquè la Mar disfruti. Ja era hora de deixar el cotxe aparcat un dia.

Dia trist, molt trist.

Una forta abraçada a la familia Rovira i a la gent de l'Arboç.

Noruega: Bergen-Aurland

Sortim de Bergen per acostar-nos fins a Flam. Depenem d'un túnel que al mapa diu que està en construcció però nosaltres sospitem el contrari. Sinó podem anar pel túnel haurem d'agafar un ferri que sols passa tres cops al dia i triga una hora en donar la volta al fiord. Així que fem via per veure si podem agafar el primer ferri i no quedar-nos dues hores esperant el segon del matí. Al final existeix el túnel, fa 18 quilòmetres! Bé pel mapa! Sort que és d'aquest any!

Això fa que ens trobem a Flam a mig matí. Mirem si podem agafar el famós tren de Flam, surt al cap de deu minuts! Tornem a córrer. El viatge en tren val la pena, quin paisatge! La llàstima és que de planificar-ho millor haguéssim pujat en tren i baixat en bici (en lloguen a tot arreu) i ho haguéssim pogut fer a la tarda sense córrer. Igualment quin paisatge!

El tren de Flam.

Una parada anant amb el tren.

Després de dinar ens acostem al mirador de Stegastein. Algún graciós se li va acudir fer un pont de fusta cap al precipici i posar al final de tot un vidre. El meu vertigen va a tot drap. Passem la resta del dia a Aurland passejant.

El mirador d'Stegastein.

El port d'Aurland.

Números pares,impares e idiotas. Millás i Forges

Un divertiment que he decobert buscant activitats pels meus alumnes. Això sí, potser serveix més per tutoria que per la classe de matemàtiques.

Mi montaña. Eider Elizegi.

Sempre és curiós descobrir que representa treballar en un refugi de muntanya i en aquest cas d'alta muntanya. Però he trobat que al llibre li faltaria potser alguna cosa més.

Sinopsis: l'experiència de passar una temporada, quatre mesos, en el refugi de Goûter a 4000 metres d'alçada per part d'una excursionista basca.

Per un país de tots. L'escola en català.

19h 12 de setembre davant del teu ajuntament.

El carácter de la ley física. Richard P. Feynman

Sinopsis: set conferències sobre com són, es troben i es validen les lleis físiques.

Noruega: Eidfjord-Bergen

Un altre dia llarg de cotxe, aquest no ens l'esperàvem. Al final agraïm haver fet els cent quilòmetres de més el dia anterior. Encara que ens sap greu no haver-nos aturat una estona al parc. Arribem al primer fiord del viatge i agafem el primer ferri. És com anar de creuer al fiords per pobres. Ens ha calgut agafar molt menys ferris dels esperats i en aquest mateix estan construint un pont al costat, crec que a poc a poc desapareixeran la majoria.

Decidim continuar per la carretera turística E-7 que voreja el fiord al costat del mar i que realment és preciosa, però estreta i amb molt revolts, això fa que arribem al càmping molt més tard del previst. A la tarda en acostem a Bergen, ens decep una mica. El barri hanseàtic amb prou feines té vint cases, totes ocupades per comerços i com hem arribat a les sis, tot tancat i buit. Sense ningú que hi visqui. No sé, de saber-ho potser no haguéssim planificat el viatge per uns altres indrets.

Noruega: Oslo-Eidfjord

Gairebé acabats d'arribar a Noruega ens toca travessar el país per començar la nostra ruta, uns 350 quilòmetres de carreteres. Aviat descobrim que circulant a 80 km/h i reduint als revolts o al passar pels pobles a 60 o 50, els quilòmetres es fan molt llargs. Clar que el paisatge fa que no ens faci recança. L'únic que ens fa por és que porta des de ahir al vespre plovent i no sembla que vulgui parar. Només començar el viatge passem pel costat d'una petita illa que s'ha fet tristament famosa aquest estiu, sembla mentida que en un lloc tant bonic pugui ser l'escenari d'una matança tant animal.

Enfilem cap el nord per la famosa E-7 que uneix Oslo amb Bergen amb presa perquè anem molt endarrerits segons els nostre càlculs i encara ens queda molt de camí. Ens aturem a fer un descans després de dinar al Salt d'aigua d 'Steinsdalsfossen famós perquè es pot passar pel darrera. Com que al final anem força bé de temps i ja estem arribant a Geilo, final de l'etapa, ens decidim a fer una parada a l'església de Torpo. La primera església de fusta que podem contemplar. Truquem al càmping per saber la seva localització exacta i ens diuen que ens hem equivocat que no estan a Geilo sinó a Eidfjord més de cent quilòmetres més. Així que ens tornem al cotxe i a fer carretera.

Església de Torpo.

Passem pel costat del parc nacional de Hardangervidda., una planícia pedregosa plena de llacs i rius. Un dels paisatges més bonics que he vist mai i no ens podem aturar! Passem pel costat del famós salt d'aigua de Voringsfossen. I no ens podem aturar! Teníem previst dedicar-hi tot el matí. Llàstima. Miro amb odi les autocaravanes que s'han instal·lat per passar-hi la nit. Nosaltres poguéssim.

Dues imatges del Salt d'aigua de Steinsdalsfossen

Comencem a perdre en dos quarts d'hora tota l'alçada que portem guanyant tot el dia. Ens endinsem en un túnel que sembla que porti a l'infern; fa molta baixada, és estret i a sobre fa volta. Mai havia fet una volta sencera dintre d'un túnel i la nostra impressió és que en fa un parell. Al final ens arribem al càmping. Ens guanyem un merescut descans i a sobre para de ploure!

Arrancant

Ja m'he comprat l'agenda pel nou curs, jo funciono amb cursos i no per anys. Mal senyal, quan compro l'agenda vol dir que ja m'estic preparant pel nou curs; buidant carpetes, organitzant espais... i que la rentree s'acosta. Nou curs, vida nova i aquest any encara més, nou institut. A veure que m'espera. El dia 1 sabré bastants coses: horari, càrrecs,companys... El dia 12 en sabré més, com són els alumnes. Content de la decisió per això. Aquest dies només em venen present les coses bones de l'anterior Ies, però sóc conscient que si continués al mateix lloc començaria amb un memorial de greuges. Crec que em convenia el canvi.

I amb ganes de canviar altres coses, de fer retocs perquè tot vagi una mica més bé. A veure si aquest any els bons propòsits almenys arriben a Nadal i més enllà.

Noruega

Ja hem tornat de Noruega amb la sensació que sols hem fet un tast al país, ara ens tocaria tornar per fer-li una bona queixalada, però ja s'han acabat els dies. Sorprès de la varietat de paisatges que hi hem trobat i especialment de la infinitat de blaus del color del mar que hem pogut observar; des de el blau més intens fins al gairebé turquesa. Un país on sembla que la gent s'aferra a viure en els pocs espais que deixa el gel, la muntanya i especialment la mar i on l'aigua s'escola per tot arreu.

Ara encarant la part final de les vacances i a l'expectativa del nou institut toca fer els repàs del viatge, del dia a dia abans que es comencin a perdre els records.

Ullastret

Aprofitem que estem a l´Empordà per acostar-nos al poblat d'Ullastret i fer-hi una visita. Sempre havia pensat que veuria un petit poblat emmurallat força deteriorat i descobreixo una ciutat que conserva forces restes: estructura de les cases, sitges, pous i per descomptat les muralles. Una agradable sorpresa especialment per l'extensió del jaciment i complementada per la visita a la vila emmurallada i com no podria ser d'altra forma pel recuit.

Canapost-Peratallada

2 h

Ens plantegem una petita caminada per l'Empordà seguint els llibrets de la col·lecció Els camins de l'Alba., ja és un clàssic per nosaltres. Fem una ruta circular per Peratallada, Canapost i els Clots de Sant Julià. Comencem per Canapost per no pagar el pàrquing de Peratallada, som catalans que vols fer-hi!

Després d'unes quantes voltes pel poble encertem la direcció del Gr i ens plantem als Clots de Sant Julià, les pedreres que van servit per fer el poblat d'Ullastret. I després enfilem cap a Peratallada. Ens despistem una mica i acabem fent una mica de camp a través, però encara que no les tenim totes ens surt bé. A Peratallada la gelatera ens fa provar tots els gelats artesans que té, no haguéssim marxat d'allà, però hem d'enfilar cap a Canapost per tancar el cercle.

Ens perdem perquè la Mar no ens deixa consultar la guia en tota l'excursió.