Fortalesa ibèrica Vilars d'Arbeca

Tenir un poblat ibèric tant impressionat a només mitja hora de casa, i descobrir-lo ara fa una mica de vergonya. Però ser un ignorant també et permet tenir aquestes descobertes tant impressionats.

Llàstima de la boira, vam acabar tots congelats i encostipats!

Robinson. Vicenç Pagès Jordà

Sinopsis: un home decideix colar-se a la casa dels seus veïns aprofitant que han marxat de vacances, poc a poc descobrirem que aquest home no és normal i prefereix la imaginació a la realitat.

Equatoria. Juan Diaz. Juan Pellejero

Sinopsis: Corto Maltés viatja a aquest país de l'Àfrica colonial en busca del mirall del Preste Juan.

La segona aventura de Corto Maltese, després de decidir la seva continuació. Em sembla que els autors encara els hi fa massa respecte el personatge i tenen por d'allunyar-se massa de tots els tòpics, encara els veig una mica encarcarat. M'ho he passat bé, malgrat que sempre diré que Corto és un personatge de Hugo Pratt, ho facin com ho facin els actuals autors.

Hi ha catalans a la presó...

Quan era un nen i corria jugant per les eres de Vimbodí, hi havia una pintada en una paret d’una pallissa  que deia : “Hi ha catalans a la presó, perquè som una nació”,  cada cop que la llegia no entenia la relació entre les dues frases. Què té a veure una cosa amb l’altra? No seré tant ingenu de dir que ara l’he entès, ja fa molts anys que vaig entendre la pintada. La veritat, no costa gaire. Però crec que la pintada reflexa perfectament el que passa ara mateix al meu país. La majoria dels catalans pensa que Catalunya és una nació, entre els quals m’incloc, i creu que el Parlament de Catalunya és sobirà i té ple dret a exercir el dret a l’autodeterminació. I aquestes idees han portat una sèrie de gent a la presó i altres a l’exili, entre altres coses per defensar el meu vot. I ara mateix la seva pèrdua de llibertat, m’ha fet més lliure i ha fet més fort aquest dret.

I jo només els hi vull dir una cosa, gràcies.

Ens veiem el dia 7 a Brussel·les.

El prat del Cadí

Aprofitem l'estada a la Cerdanya per pujar amb uns amics al Prat del Cadí, les fotos són de la Mar.

Les Bulloses

Decidim aprofitar el pont per anar a Das i fer una volta per les Bulloses, la volta dels 7 llacs. A mitja volta ens trobem la Mireia i en Xavi i l'acabem tots junts.

Odissea. Homer

Sinopsis: realment, cal?

Em van recomanar aquesta traducció, on el traductor Joan F. Mira comenta que ha volgut fer una traducció que atrapi al lector, que s'oblidi que és un clàssic i que es deixi atrapar per la història. Només diré una cosa: volia llegir cada dia un dels seus vint-i-quatre cants i al final l'he llegit en quatre dies; i no han estat menys perquè tinc molta feina. Crec que el traductor amb mi ha aconseguit el que volia. Feia molt de temps que no fruïa tant d'una lectura.

Nosaltres en la nit. Kent Harufin

Sinopsis: una dona gran li fa una proposta sorprenent a un dels seus conciutadans.

Una novel·la curta que et deixa un sabor agre-dolç a acabar-la, però que val la pena.

Enviada especial. Jean Echenoz

Sinopsis: una història d'espionatge on es creuen de la forma més inesperada diversos personatges.

Echenov és un dels pocs autors que compro sempre que presenta una novetat, sigui quina sigui. I ara estic content perquè al ser una novel·la crec que és més fàcil de recomanar i que la gent entengui la meva passió per aquest autor i la seva forma d'escriure amb independència del que ha escrit.

La substància del mal. Luca D'Andrea

Sinopsis: un director de documentals d'èxits anirà de vacances al poble italià de parla alemanya d'on és originària la seva esposa i allí es veurà intrigat per un antic crim comés fa molts anys i no podrà deixar de pensar-hi.

Tinc una categoria de pel·lícules a les que anomeno de diumenge a la tarda, aquelles que serveixen per entretenir i després te n'oblidés ràpidament , aquesta novel·la entraria en aquesta classificació sinó fos que vol fer tants girs argumentals per sorprendre que cansa un xic.

Selva Negra. Balaç final

Ens ha agradat el nou model de vacances, tots dintre d'una tenda i fent família i les activitats les que volíem, muntanya amb tranquil·litat. Només que potser hem de preparar una mica més les sortides, anem massa de cul.

Selva Negra. Gutach

Anem a una espècia de poble Espanyol de la Selva negra, on hi ha un conjunt de granges tradicionals reconstruïdes, no ens acaba de convèncer. A la tarda ens acostem a la piscina de Gengenbach perquè els nens es cansin i el dia sencer de tornada al cotxe no es faci tant pesat. És una altra manera de pensar les piscines municipals totalment recreatives i no per nedar amunt i avall.

Selva Negra. Hausah i Gengenbach

Tornem a quedar amb la Gemma i el Jordi, i ens apuntem a un recorregut per fer amb nens ple d'activitats tipus bosc vertical, i al final del recorregut una petita piscina per remullar-se els peus!!! Ho tenen tot previst aquests alemanys. A la tarda ens acostem a Gengenbach i és que un dels encants de la Selva negra, que són els seus pobles n'hem vist ben pocs.

Selva Negra. Allerheiligen

Aniversari de la Mar, ja comença a ser tradició celebrar-ho a l'estranger. 8 anys ja! Regal a la tenda i anem a uns salts d'aigua que ens han recomanat, per mi els més bonics que veurem,. no són els més alts però és una camí al costat del riu que ressegueix vuits salts d'aigua amb racons molt bonics. El final acaba en una abadia en ruïnes, es va cremar i ha quedar així. On apareix un pastís d'aniversari sorpresa! A la tornada no podem evitar mullar-nos els peus en un dels gorgs.

Selva Negra. Grafenhausen

Sort del Jordi i la Gemma que ens indiquen els llocs xulos per anar, ens salven una mica les vacances.
Anem a un parc que ens han recomenat, Schlühüwanapark que està al costat d'una cervesera que l'ha pagat. És un parc ple de figures tallades als trons, una cada 50 metres i que acaba en un llac paradisíac, on t'estaries tot el dia a la gespa al costat de quiosc o nadant. Quan tornem a l'inici ens trobem una banda tocant música, ja ho sabíem ens ho havien explicat dues àvies en alemany. I les havien entès!

Selva Negra. Friburg

Abans de marxar sabíem que la Gemma i en Jordi estarien els mateixos dies per la Selva Negra, així que quedem amb ells i el Marçal i en Pol. Ens decidim per Friburg, és dia de mercat al costat de la catedral. I ens ensenyen la tradició de mullar-se els peus per refrescar-se als petits canals que travessen la ciutat. No fa calor però els nens no poden evitar-ho!

Selva Negra.Todnau

Després d'un dia de descans dia intens, anem a Todnau.

A l'oficina de turisme ens diuen a fer una excursió amb nens, la caminada explica un conte i anem trobant els protagonistes: una guineu, un eriçó.... fins arribar a dalt de tot. Hem fet una bona caminada, i encara falta tornar! A la tarda anem a visitar el salt d'aigua de Todnau, a dalt de tot hi ha més salts però els nens es planten no poden més!

Selva Negra. St Peter

Després de dos dies de viatge i un dia intens, els nens ens demanen una pausa.

Així que anem a la població de St Peter on hem trobat un càmping de jubilats alemanys, a les sis sopats i tots al llit! I després fem una excursió pel bosc del costat del càmping, on se'ns afegeix un veí inesperat, al mig del bosc trobem un tobogan i un parc infantil? Ara ens sorprèn d'aquí uns dies ho trobarem el més normal.

 Les blanques o les negres?

Selva Negra. Triberg

El primer dia de plenes vacances, després de dos dies de viatge, sempre agafem les caravanes del dia 15 a França! Decidim anar a lo més típic i tòpic de la seva negra les cascades de Triberg. Allí com que ja fem una mica tard i els francesos i alemanys ja estan dinant, ens trobem envoltats d'espanyols i catalans.

L'excursió a les cascades no deixa de ser una passejada, això sí com que el camí està ple d'esquirols els nens s'ho passen pipa i no protesten. I jo aprofito per fer un bimbo, el trencanous, qui hi havia de dir i sense prismàtics!

Dinem en un parc esperant que comenci un espectacle de falconeria d'un complexa a mig construir. I aprofitem per anar a veure el rellotge de cucut més gran del món.

Estiu 2017. Selva Negra

L’any passat vam decidir que canviàvem França per Alemanya, i on d’Alemanya? Selva Negra vam dir. Simplement perquè era l’únic lloc que coneixíem d’Alemanya, per sort és la part més pròxima a França! I el lloc per fer turisme familiar a la muntanya ha resultat ideal: pla d’excursions preparades pels nens ( recorreguts amb sorpreses), llacs on banyar-se i un paisatge preciós. Una gran elecció.

Aquest any hem provat una nova forma de fer vacances, tenda i càmping, i ens ha agradat força això de dormir els cinc un sobre de l’altre! Però amb algunes coses a millorar, planificar els càmpings, tenir-los vistos d’abans. I planificar una mica el viatge, ens agrada improvisar però aquest cop ens hem passat de la ratlla i em perdut molt de temps en voltes estúpides.

Sant Miquel de la Tosca

Passejada de la Pobla de Cèrvoles a Sant Miquel de la Tosca una mica remullada. Molt content amb els nens ja podem començar a plantejar-nos reptes superiors.

Rafael Puig i Valls 1845-1920

Sinopsis: una hagiografia del personatge, enginier forestal.

El vigilant. Peter Terrin

Sinopsis: dos vigilants en un món nou, són obligats a guardar un garatge d'un edifici on de sobte tots els inquilins abandonen el bloc. És una prova? Què ha passat a l'exterior?

He començat aquest llibre un parell de vegades i malgrat que estic segur que a molta gent l'haurà atrapat a mi no m'ha provocat ni fred ni calor. Al final penso que tenia millors lectures que aquest estiu.

La Memòria del buit. Marcello Foix

Sinopsis: la vida de Samuele Stocchino heroi de la Primera Guerra Mundial que es convertirà en el bandoler més famós de l'illa de Sardenya, les seves gestes i la seva vida.

Un personatge entre la història i la llegenda, i una narració entre la ficció i els fets que permet copsar aquestes dues realitats.

Refugi de Malniu- Estanys d'engorg

L'últim dia de la meva escapada decideixo fer una excursió a la meva antiga forma. Sobre el mapa de l'Alpina segueixo camins i m'imagino excursions fins que hi ha una línia que em crida i encara que rebusqui ja sé que està decidida. Segeixo el GR des del Refugi de Malniu fins al refugi lliure i quan tothom deixa el Gr per pujar al Puigperdrós, jo el segueixo fins a uns estanys on faig una migdiada gloriosa. Hi ha alguna forma millor que acabar tres dies a la Cerdanya!

Per cert veig les marmotes més properes que mai!

Coborriu de la Llosa

Temps: 1 hora anada i tornada

Destrossat del dia anterior, patètic el meu estat de forma! Decideixo, sabent que és simplement una excusa preparar una excursió pels nens. Així que me'n vaig de Coboriu de la Llosa fins al Salt d'aigua del Molí. Una bonica passejada pel costat del riu fins a un bonic salt d'aigua.

Sent principis de juliol ja hi trobo un bon grapat de gent, no sé com estarà a l'agost!!!

Estany Malniu-Puigpedrós

Primer excursió de la meva setmana de vacances solitàries, aquest cop més curta, tres dies. Però que ja feia dos anys que no podia tenir.

Aprofito el meu juguet nou i em descarrego una excursió de wikiloc. Pujo al Puigperdrós però des de l'estany de Malniu i baixo per la ruta més habitual per pujar al cim. El GPS em permet fer aquesta sortida solitària i per un camí desconegut. Naturalment sóc tant tonto que em desvia una mica. A la pujada per massa sabut i no mirar els GPS i a la baixada perquè estic convençut de quina és la situació del refugi i ja em trobaré el camí marcat.

Natulment no m'estalvio la trucada de l'institut habitual que sempre he tingut quan m'escapo a la meva setmana sol·litària. Però també veig al cercavores que feia anys que no veia, massa temps sense anar als Pirineus.

GPS-Juguet nou

Fa temps em vaig comprar un GPS, però ningú em va ensenyar com jugar-hi. Ara he trobat uns quants amics que m'han ensenyat com s'hi havia de jugar, no en sé gaire i em perdo moltes coses, però s'ha obert un munt de possibilitats. Sí sembla la descripció d'un nen petit el dia després de reis però ha estat molt semblant.

Gràcies a wikiloc és com si m'haguessin regalat una col·lecció infinita de llibres de rutes de muntanya, i la possibilitat de guardar exactament totes les meves excursions, si no les esborro com he fet amb les darreres.  

Definitiva

Al final ja tinc la meva plaça definitiva.

No us enganyeu per la foto, no m'agrada el whiskey però aquesta ampolla m'he la va regalar el meu pare quan vam comprar la casa. Em va dir sempre has de quedar bé, la veritat crec que se la va auto regalar. Així té assegurada la copeta quan hi ha un dinar familiar a casa meva.

Avui he decidit que l'ocasió s'ho mereixia però en continua sense agradar-me el whiskey.

Museu Blau

Excursió al Museu Blau de Barcelona amb la canalla.

Camí de ronda. Llafranc-Calella de Palafrugell

L'indicador deia 15 minuts, van tardar 1 h 25 minuts. Els diumenges són per passejar i fer el vermut.