diumenge, 1 de febrer del 2009

Els homes que no estimaven les dones. Stieg Larsson

Sempre fujo dels llibres que llegeix tothom. Tots mirem la mateixa televisió, llegim els mateixos diaris i anem al cinema a veure el mateix. Només faltaria que amb els milers de llibres que existeixen tots triéssim els mateixos. També reconec un petit toc de supèrbia: Jo sóc especial i els llibres que a tothom agraden, no m'agradaràn. Fins que em cau a les mans alguns d'aquests i descobreixo que realment és un llibre molt bo. I me l'hagués perdut per una estupidesa.

En conclusió a vegades la llei del mercat funciona, si algun llibre ha tingut èxit serà per algun motiu i tampoc no sóc tant diferent a tota la resta de la gent. En resum una gran novel·la negra, no sigueu tant carallots com jo i no us la perdeu.

3 comentaris:

Màrius ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que dius.
A mi m'ha passat massa cops que un llibre "best seller" que, d'entrada, em feia una mica de cosa, al final he estat molt content d'haver-m'hi posat, a llegir-lo.
Així és que ara ja no faig cas de si s'ha venut molt o no, em deixo portar pel boca-orella i, de vegades, per la intuïció.

Agnès Setrill. ha dit...

A vegades el marketin tb ha fet vendre molts llibres, per ejemple amb "El quart reig" em va decepcionar molt. Havia escoltat la propaganda,i l'autor, i vaig córrer a comprar-me'l. Ja no em tornarà a passar.

El barranc de l'Argentada ha dit...

A vegades he pensat per què he comprat determinat llibre: boca-orella, coneixement de l'autor,l'editorial o una recomanació blogera o al diari.

Però a vegades són motius totalment banals: és simplement un títol curiós,una portada o una solapa atraient...i després dic que la publicitat a mi no m'afecta!