Coneixia el dramaturg (Martin Mc Donagh) d’una obra anterior (El tinent d’Inishmore) i ràpidament ens vam voler tornar a apuntar a una obra seva. La primera ens va agradar molt. Caram, dic així sembla que vaig molt al teatre quan no hi vaig gairebé mai.
Em va tornar a agradar, potser menys que la primera. Però amb les mateixes sensacions de la primera : com puc estar rient mentres un assassí de nens explica les seves històries? Com podia riure mentres un terrorista de l’Ira estava torturant les seves víctimes?
Estones de comèdia però peces de temàtica dura, molt dura i un molt bon text teatral.
dijous, 5 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada