diumenge, 1 de febrer del 2009

Dissabte proletari, diumenge burgés

A poc a poc vaig trobant els meus caps de setmana ideals. Dissabte llevar-se ben aviat, matinar amb el despertador sonant abans fins i tot que molt altres dies laborals. Aprofitar el dia al màxim: muntanya, visites, feina, córrer... i escampar la boira. Dissabte actiu i aprofitat fins al final.

El diumenge tot el contrari fent l'ofici del burgés: menjar, jeure i no fer res. Llevar-se fins que el cos digui prou, fer una mica el gos. Anar a buscar els croissants i diaris per esmorzar i fer la mateixa broma que els últims vint anys: Oh! M'ha donat el croissant o la barra de pa mossegada. Que n'és de bo el pa acabat de fer! Esmorzar amb calma, fer quatre coses i sortir a rierejar amunt i avall i tot tornant a casa fer el vermut a la plaça i allà les dues fer un pensament i anar tirant cap a dinar. Llàstima que els diumenges a la tarda sempre hagi de fer un parell de coses de la feina.