Fem primer una parada curta per travessar el riu per un enorme pont tibetà. Ja ho saben els nepalesos que els ponts d'aquesta forma els diem tibetans ? estan d'acord? Serà un pont tibetà però és de cable d'acer i molt ample igualment no em fa gaire gràcia travessar-lo. Després de la parada arribem al nostre destí principal d'avui el temple de Manakamana , segons el programa diu que pujarem en telefèric i baixarem caminant però el guia comença a dir que el camí és llarg, que hi ha moltes escales, que no val la pena... malgrat tot això hi ha un grup que ens plantem i volem baixar caminant. Hem vingut a caminar !
El telefèric és clavat a qualsevol d'una estació d'esquí del Pirineus però cada cinc o sis cabines hi ha una plataforma a l'aire lliure. Això per què és ? Doncs per pujar els bous, cabres, pollastres per sacrificar sempre mascles. El temple no és res de l'altre món, però és molt autèntic, no hi ha cap turista i l'ambient és d'alegria. Colles de peregrins, o estudiants es fan fotos amb les ofrenes a la mà i la cara somrient, segur que les ensenyaran a tots els familiars quan tornin.
Els últims intants d'una cabra, abans la cabra ha donat la seva aprovació a ser sacrificada. Si se l'esquitxa amb aigua i es mou esta d'acord en el sacrifici, si no es mou , que es fa? se la torna a esquitxar!
El guia no ens ha convençut així que iniciem el descens, després ens confessa que sempre ho fa, que així la gent més gran o no caminadora se li esborra i va amb gent que li agrada caminar. La veritat anem travessant cases, i comencem a veure el Nepal rural per primera vegada i el paisatge és fantàstic, també agraïm estirar una mica les cames després de tant viatge i tant autocar. Fem suar el guia ja que anem a bon ritme, estic content em trobat un bon grup per caminar.
Imatges del Nepal rural i el seu sistema de transport.
Suats i fent pudor, però contents entrem amb bus, ja per arribar a l'hotel quan de sobte el guia diu, hem estat de sort es veuen els himalaies. On? On? No els veig ! I és que malgrat la distància haig de mirar molt més per sobre del que pensava. He vist un vuit mil!! El Manaslú! Ja a l'hotel ens trobem unes holandeses que fa dues setmanes que viatgen pel país i avui és el primer dia que veuen els himalaies. Com deu ser a l'octubre, amb tot el cel net!
Abans de sopar ens acostem a Bandipur, semblen dues cases mal comptades, vols dir que val la pena? Em quedo parat, quina sorpresa una gran plaça plena de vida ens espera, altre cop sense cap turista a la vista. Quin país de sorpreses!
El nostre grup excursionista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada