dimarts, 30 de setembre del 2008

Nepal. Bhaktapur, Pashupatinath, Boudhanath 4 d'agost.

Continuem la visita a la vall de Katmandú. Al matí ens apropem a la ciutat medieval de Bhaktapur. Ja ens sona l'arquitectura newari i l'estil dels temples són els mateixos que vam veure ahir, però ja ens agrada. Passegem per la plaça Durbar, naturalment, veiem el palau del rei i el banys reials i després donem un tomb per la ciutat. Entrem a una escola de mandales i ens expliquen el seu significat i tipus. Després anem a una altra plaça i comtenplem un temple de cinc terrats, amb una escalinata preciosa i finalment la plaça on fan la terrissa, tota plena de càntirs, gerros, figuretes...

Ens deixen temps lliure i passo un dels moments més agradables del viatge, sentat simplement dalt del temple, contemplant la plaça, mirant la gent, els colors , la roba, les ètnies i muntant mentalment les peces del carro enorme que hi ha a la paret. Com deu ser contemplar aquesta plaça un dia de festival?, realment havíem de venir a l'octubre.



La vista desde dalt del temple, fixeu-vos amb el carro.


Després ens acostem a Pashupatinath el temple hinduista on fan les cremacions dels habitants de Katmangú tant hinduistes com budistes, un altre cop la barreja. Com ha passat al matí no ens deixen entrar als temples hinduistes però si que veiem les cremacions des de l'altra banda del riu. No impressiona tant com pensava.



Una cremació i la familia vestits de blanc,de dol.


I per acabar el dia ens acostem a stupa de Boudhanath la més gran de Katmandú, només entrar a la plaça canvia l'ambient caòtic del carrer del costat per la tranquil·litat més absoluta, com pot canviar tant una ciutat d'un carrer a un altre? Ensopeguem la gent que ha acabat de treballar i va a resar donant voltes a l'stupa, però hi ha l'ambient d'un carrer de poble quan la gent surt a passejar i xerrar . L'únic curiós és que tothom dona voltes en sentit horari, seguint el ritme del món. Ens agrada moltíssim a tots aquest lloc.


Dos dies portem al Nepal? Semblen ja dues setmanes, realment val la pena.