Nepal. Trekking. 8 d'agost

Segon dia de treking i les esperances de marxar de bon matí aviat es veuen truncades. Ens aixequem a les nou, ens porten aigua calenta per rentar-nos i un té, eh? Això és un treking o una expedició a l' Àfrica de principis de segle? Esmorzem sentats, desparen taula... així que vora les onze comencem a caminar. Sota un sol de justícia comencen a caminar tranquil·lament ja que hem d'anar esperant al segon grup que s'ho prenen amb calma.





Els camins estan plens de banc de pedra perquè els portadors puguin fer un petit descans.


Les dues hores fins la propera parada on hi ha aigua es converteixen en tres, quatre, cinc sota el sol de ple migdia d'agost. Després ens diuen que no s'han posat d'acord el cuiner i el guia i enlloc d'esperar-nos a mig camí ens espera al final de la jornada. No és dur, però el que passa es que no tenim gens d'aigua. Sort que descobrim que jam jam vol dir som-hi i podem esperonar el nostre sherpa que ens sembla també té ganes d'arribar d'una vegada. La veritat caminar sota un sol de justícia, sense aigua no és el que esperava.


La Roser intentant copsar les emocions del dia.


Ens hem cansat però ara després de dinar tenim tota la tarda per descansar i el lloc és impagable. Tota la serralada dels Himalaies es destapa i estem tot el grup sentats com si estiguéssim al cine però enlloc d'un film podem anar apreciant. El Manaslú, L' Annapurna I, II; IV i sobretot a primera vista el Matxaputxare ( cua de peix ) la muntanya sagrada que es manté verge i que ningú pot escalar-la perquè està prohibit. Ens estem més d'una hora contemplant aquest paisatge fins que és fa fosc.



Ni una desena part de la pel·lícula que miràvem!!