Volia anar a descobrir camins i endinsar-me pel mig del Bosc de Poblet, però el fet que hagin plogut més de cent litres en tres dies i que una vegada que vaig al poble estigui una mica amb els meus pares; Em decideixen a fer un recorregut senzill, conegut i relativament curt. Torno a fer l'itinerari tres del parc. El que va de les colònies al Tossal de la Baltasana.
Sembla tanmateix que les muntanyes hagin absorbit fins a l'última gota d'aigua que podien i un cop saturades d'aigua hagin expulsat tota l'aigua sobrera, com un infant que fa una glopada de llet quan ja no li cap més a l'estómac. No sols les rieres baixaven plenes, les pistes forestals pedregoses i polsoses eren rius que es feien difícil creuar-los. Així que faig una passejada fantàstica enmig del soroll de l'aigua que espetega i d'un bosc amb una verdor fresca. Ja parlaré un dia dels diferents verds. El verd de Prades és de sec, verd de pinassa i verd fosc; El verd del bosc de Poblet és un verd de frescor d'humitat però avui era un verd d'aigua, de plantes saturades d'aigua.
Tot molt bonic fins que he hagut de passar una riera i m'he enfonsat fins més enllà de l'alçada de la canya de la bota, que freda que està l'aigua de les déus! I com molesta caminar amb els peus xops!
Un camí conegut però com sempre: com canvien els camins amb les circumstàncies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada