dimarts, 27 de maig del 2008

Camins marcats . Sí o no.

Últimament he vist a diversos blogs de muntanya una discussió sobre gent favorable als camins marcats ( GR i PR ) i una altra gent que es mostra en contra.

La veritat jo sóc partidari de les dues opcions. M'agrada anar per camins sense marcar , descobrir corriols, perdre'm i trobar per casualitat llocs on no esperava passar-hi. Anar a la muntanya amb brúixola i mapa. Però altres vegades quan vaig per zones desconegudes, o tinc un temps limitat o vaig sol ( ja sé que no es pot fer) m'aprofito de les rutes marcades.

El que em preocupa és que en un món on hi ha infinites maneres de viure la muntanya i on sempre cadascú s'ha mostrat respectuós amb les altres, comenci a haver-hi gent que vulgui imposar una certa visió. Cadascú viu la muntanya amb el grau d'intensitat, d'esportivitat que vulgui mentre es mostri respectuós cap ella.

El que si hi ha dos aspectes que em preocupen:

Un primer que no és fàcil marcar un camí, les marques suficients per no perdre'l però sense marcar cada cinc metres. Més que de les marques de pintura, del que em queixo és de la utilització desproporcionada dels cartells indicadors. Hi han certs pistes forestals de les Muntanyes de Prades que semblen l'entrada a una autopista. Aquí sí que em mostraria curós en aquest aspecte . O llocs com a Montserrat on he contat 12 marques de pintura diferents sobre la mateixa pedra.

La segona cosa és que em preocupa la gent que només segueix senders, per molt marcats que estiguin, no poden oblidar que estem a la muntanya. I que a la muntanya un de quant en quant es perd, perd el camí i mai es podrà prescindir del sentit de l'orientació, i d'un mapa o d'un coneixement bàsic de la muntanya. O que hi ha cops que trigués el doble del que et pensaves. Em preocupa que aquesta gent acabi imposant una marca a cada arbre, un cartell a cada bifurcació i una cabina de telèfon a cada quilòmetre.

Així en definitiva m'agraden els GR i PR però no tenen per que ser la única opció. Ni hem de cobrir tot el país de rutes marcades. Això sí, anar amb mapa pot substituir la majoria dels senyals i dels cartells. I també perdre's de tant en tant no fa mal.