Com s'ho fa l'autor per conèixer gent tant estranya? És la primera reflexió que em produeix aquest llibre, on tots els personatges són reals. La segona com és que sempre hi ha dues Venècies: la de l'aristocràcia i els seus palaus inaccessibles i la de la gent treballadora tant separades i aparentment tant inconnexes? Però l'autèntica reflexió de l'autor és sobre la misèria humana: herències, enveges, famílies trencades... Totes les històries ens presenten personatges atractius, àngels, però després a mesura que transcorre el capítol es veuen les seves misèries i com cauen aquest suposats àngels. Tot això en el marc de Venècia on segons diuen els mateixos venecians ningú no diu mai la veritat.
Consell: al ser històries separades és pot llegir els capítols com petits llibres i poder-ho intercalar amb altres lectures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada