L'altre dia xafardejant llibres a la Setmana del Llibre en català vaig tornar a trobar L'illa del tresor que feia uns anys havia mirat. Ja explicaré algun dia la meva fixació per llegir els grans clàssics. Indecís, vaig obrir la primera pàgina i em vaig trobar aquesta introducció. Quina manera més elegant de demanar l'autor que li compris el llibre.
Cent any després de mort l'autor encara es dirigia a mi. No ho sé vosaltres però jo darrera aquest text hi veig.
-Ep nois deixeu-me una oportunitat que la meva família té gana. O potser, -Que jo em vull guanyar la vida en aquest negoci! O fins i tot un: -He estat un any escrivint aquesta novel·la almenys dona-li una oportunitat!
Quina diferència amb els llibres del costat on hi havia les típiques faixetes de tants exemplars venuts, quin premi tenien o que després del tal llibre ( que tu ja no et vas poder acabar) és el millor que s'ha publicat.
Naturalment només us diré que estic disfrutant com un boig amb la novel·la. Ja veus la publicitat centenària encara funciona. D'altra banda que fàcil de convèncer sóc en qüestió de llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada