Ataco el marmitako com si fos un estofat que enlloc de carn hi va tonyina, és això o sóc un heretge?
Fregeixo la tonyina fins que es comenci a dorar, le tallat a trossos petits, amb el mateix oli fregeixo la ceba tallada fina i un parell d'alls, quan es comença a dorar els pebrots tallats a daus i al cap d'una estona els tomàquets trossejats i pelats ( quin invent més bo pelar els tomàquets!), quan els tomàquets alliberen l'aigua hi introdueixo la tonyina i les patates roges que abans he mig fregit i deixo que es vagi fent. No m'ha calgut posar-hi aigua.
Com disfruto que s'acosta l'hivern i puc començar a fer suquets, encara que tots acabin tenint el mateix gust! Com disfruto quan la feina de l'Ies em deixa disfrutar dels petits plaers!
2 comentaris:
Coi, aquest marmitako té un aspecte genial...si m'ho permets, provaré de fer-ho, si surt bé, faré el meu primer post de cuina al bloc.
Si surt malament callaré com un p.
Jo m'atreveixo a recomanar-te una altra varietat de pasta, encara que potser ja la coneixes.
Es tracta de fer espaguetti -o altra pasta- a la Carbonara, però, enlloc de fer-ho amb tiretes de cansalada, posar-hi un bon grapat de fredoliquets fescos...mmmm!
Una encaixada.
Ep Màrius,
Ja em diràs el que, la veritat disfruto com un bèstia dels bolets, així que m'apunto la teva recepta. Per cert avui he dinat un rissotto amb camagrocs que estava de mort.
Publica un comentari a l'entrada