Altres realitats

Avui per casualitats de la vida he tornat a veure un dels primers instituts on vaig anar a treballar. Vaig estar-hi molt bé i el centre i l'alumnat estava bé, però no deixava de ser un barri obrer de Barcelona, però no marginal ni degradat, us ho dic perquè no us feu una imatge que no correspon amb la realitat per l'anècdota.

En aquella època, pels passadissos vaig saber que la mare d'un alumne havia mort atropellada per un camió, al comentar-ho a la sala de professors i interessar-me que havia passat, em varen mirar amb aire de: que innocent ets o que novatillo ets; i em varem explicar que quan algú mor atropellat per un camió vol dir que ha mort a causa de les drogues. És molt dur per un alumne o una família explicar que algú ha mort així per això tot el barri fa servir aquest eufemisme.

Aquest fet em va fer reflexionar que malgrat el que ens pensem som molt classistes. Tota la gent amb la que ens relacionen aproximadament més o menys pertany a la nostra classe social. Els barris estan dividits per classes, les escoles pertanyen als barris, la nostra família, la nostra feina està determinada pels factors anteriors i els nostres amics o els coneixem a l'escola, a la feina o al barri. Penseu una mica en tots els qui us relacioneu i ho veureu que succeeix molt més del que us penseu. I al final de tot pensem que la nostra realitat és aproximadament la de tothom i al sortir d'aquí com li passa a un interí d'ensenyament topem amb altres realitats que ens impacten.