Era un canari!

Mira que sóc burro ! Jo pensant que era un ànec i resulta que és un canari! Els canaris també sóc grocs ,oi? Algú em diu que és un colom, però des de quan els coloms piulen? Els coloms fan uuohoouu. Uujjjj, uhhouuu. Sempre m'ha semblat absurd descriure els cants dels ocells. Ho és, no? I aquest ocellot fa piujj, pìujj, piujj quan crida als pares. D'altra banda, cal que sigui a les sis del matí? No es pot esperar una hora i anar sincronitzat amb el despertador? Està clar que és un piular, un piu, piu una mica aspre però és jove pobre. Però per cert, algú ha vist mai un colom piular? Ara sí, sense discussió és un canari.

El que em preocupa és que em penso que passa una fase adolescent gòtica. S'ha vestit tot de negre encara que conserva les extensions i el capell groc. Serà passatger? Que dura que és l'adolescència!

Primer tram

Primers mesos de la meva estada a la tècnica. Em donava aquests mesos per espavilar-me. ( Fins als primers castells de vuit) La veritat ara ja no vaig amb l'estrès del principi. No sabia la meva feina, ni que pretenien. Crec que a poc a poc ja sé que haig de fer.

El caos dels primers assajos ja ha passat i vaig una mica més relaxat i amb més recursos. Igualment penso que em podria haver espavilat més de presa i amb menys temps. D'altra banda fins ara he fet el que qualsevol podria fer, ara no em puc acontentar amb l'anar fent. Haig de fer més feina i de millor qualitat.

De tota forma fins que surtin els problemes, que sortiran, les decisions difícils, que sortiran no puc dir res. Ara per ara em dono fins a l'aniversari ( abans vacances ) per fer un segon balanç. Més de resultats generals de la tècnica i no personals. Sé que els cent dies ja han passat i aviat la gent exigirà resultats.

Glopada d'aigua. Colònies-Titllar-Tossal de la Baltasana

2h 45 minuts

Volia anar a descobrir camins i endinsar-me pel mig del Bosc de Poblet, però el fet que hagin plogut més de cent litres en tres dies i que una vegada que vaig al poble estigui una mica amb els meus pares; Em decideixen a fer un recorregut senzill, conegut i relativament curt. Torno a fer l'itinerari tres del parc. El que va de les colònies al Tossal de la Baltasana.

Sembla tanmateix que les muntanyes hagin absorbit fins a l'última gota d'aigua que podien i un cop saturades d'aigua hagin expulsat tota l'aigua sobrera, com un infant que fa una glopada de llet quan ja no li cap més a l'estómac. No sols les rieres baixaven plenes, les pistes forestals pedregoses i polsoses eren rius que es feien difícil creuar-los. Així que faig una passejada fantàstica enmig del soroll de l'aigua que espetega i d'un bosc amb una verdor fresca. Ja parlaré un dia dels diferents verds. El verd de Prades és de sec, verd de pinassa i verd fosc; El verd del bosc de Poblet és un verd de frescor d'humitat però avui era un verd d'aigua, de plantes saturades d'aigua.

Tot molt bonic fins que he hagut de passar una riera i m'he enfonsat fins més enllà de l'alçada de la canya de la bota, que freda que està l'aigua de les déus! I com molesta caminar amb els peus xops!

Un camí conegut però com sempre: com canvien els camins amb les circumstàncies!

En John

En John agafa la seva guitarra i deixa una llista de cançons als locals on actua. Va cantant versions a ritme que la gent les va demanat. Un Oasis, seguit de Bob Dylan, U2, Bruce... No sempre fa cas als clients de vegades es queixa de les tries, segur que esta a la llista? però més tard o més d'hora sempre acaba cantant el que demanen.

Prendre's una cervesa després de sopar escoltant música en viu, una cosa que sempre he envejat dels països anglosaxons. Per què costa tant trobar llocs que ho facin aquí?

Problemes de fàcil solució.

Aquest any tinc la fixació de la muntanya, bé aquesta fixació l'he tinguda sempre, però aquest any si que tinc decidit a treure'm l'espina de sobre. Ja estic movent-me molt més que els anteriors a fer petites excursions, però encara em falta fer una travessa. Estar uns quants dies allunyat del món, a la muntanya i comprovar que sí, que el món pot girar sense tu, però que tu també pots girar sense el món. Que tot allò que et sembla tant important és més secundari del que et penses.

També he pensat que fa anys i panys que no faig un bivac a la muntanya. Arribar a un lloc després d'una llarga caminada. Decidir que ja és l'hora de buscar un bon lloc per passar la nit. Què et sembla aquest? Tirem una mica més? I al final plantar-se sempre amb la sensació que a cinc minuts caminant hi ha un lloc increïble. Treure's les botes ! Per fi! Començar a fer el sopar, xerrar amb els companys i sopar a la fresca, en plana natura. I de sobte. I si passem de la tenda i fem un bivac?

Mirar com a poc a poc el nostre paisatge és va reduint, les muntanyes del fons s'han fos, ara només es veu fins a l'arbre d'aquí a la vora. Posar-se dintre del sac i adonar-se de l' infinitat d'estels que es poden veuen. I adormir-se de cansament fins que et lleves amb la rosada a la cara , i el somrís al llavis.

Bé tinc un problema, que fa molt de temps que no faig una travessa! Que fa massa temps que no faig un bivac! Un problema amb senzilla solució. Fa tant de temps com jo vulgui que no faig un bivac. Qui em priva aquesta nit fer-ne un?, o demà? O aquest cap de setmana?

Doncs hi han problemes de fàcil solució. Potser fa molt de temps que no faig un bivac però queda tant poc temps com vulgui per tornar-hi. I llavors diré, fa molts pocs dies que he fet un bivac i encara menys per que ho torni a repetir! M'hi vols acompanyar? Hi ha molt lloc, la muntanya és immensa!

Un ànec al balcó

Anant esperant a veure que passa amb l'ou i al final resulta que surt un ànec. Els coloms ponen ànecs? O la fama dels ànecs és veritat i han violat la meva pobra coloma. Els coloms són grisos, i tenen el bec allargat. Els aneguets són grocs i tenen el bec pla. Tothom ha jugat de petit amb un aneguet a la banyera oi? Doncs bé, el que tinc a la torreta de la finestra de l'habitació, és groc i té el bec pla, ergo és un ànec. De tulipa ha passat a colom i de colom a ànec.

Per cert. Algú ha vist mai un colom petit? És que pensa viure a casa dels pares (el meu balcó) fins a la pubertat? Ja aniré informant de com avança la situació.

Dorres-Ermita de Bell-lloc

1 h 15 min.

Una senzilla passejada per la muntanya i una de les vistes panoràmiques més boniques que he vist. Una excursió perfecta per fer amb nens.

Sortim de Dorres i seguim les marques que indiquen l'Ermita, decidim tirar pel dret i fer el camí més curt però es poden fer voltes més llargues, està perfectament indicat. També hi passa el camí que dona la volta a la Cerdanya. En tres quarts d'hora estem a una magnífica Ermita amb un nom del tot encertat. Bell-lloc. Situada en un petit turó al mig de la Cerdanya , així que podem contemplar-la gairebé tota. Veiem al Sud, El Cadí,La Molina, el Puigmal i al Nord el Carlit. Una panoràmica espectacular. I nosaltres sense bateria a la maquina fotogràfica! Un lloc ideal per esmorzar i recrear-se la vista.

Un pensament em martiritza: les ganes de deixar-ho tot, feina, obligacions... i endinsar-me cap els cims del Carlit que tinc al davant, que els camins em duguin on ells vulguin, trobar colls, carenes, cims i perdre'm en la immensitat del desconegut. Malgrat això desfem el camí per on hem vingut en mitja hora i començo a planificar milers i milers d'excursions.

Estana- Prat del Cadí

2 hores




Aprofitem el pont d' ú de maig per fer una escapada a la Cerdanya. Malgrat no fer grans excursions sinó més aviat petites passejades, estic molt content, per una vegada ens hem mogut. I sobretot hem descobert que la llista de possibilitats és enorme.

Deixem el cotxe a Estana, amb tota la cara nord del Cadí contemplant-nos i anem a buscar la seva falda. Tres-cents metres més endavant veiem tot de cotxes aparcats que fan la mateixa ruta. Si la gent surt a passejar què més li donen aquests tres-cents metres? Sembla més natural sortir del poble. Quina cotxe dependència!

No hi ha cap problema per trobar la ruta perfectament indicada. Hi ha un parell de pujades fortes però en tres quarts d'hora estem al Coll Roig i un quart d'hora més estem al Prat del Cadí. Un magnífic prat a la falda del Cadí. Impressionat ! Bellíssim Un part immens amb tot al Cadí al darrera ! La llàstima és que no tenim temps i hem de tirar avall. És el lloc ideal per estar-s'hi una bona estona. En tres quarts tornem a estar a Estana.

Tornant per Parpers

La primera vegada en tot el curs, no ho havia necessitat però avui he tornat per la Collada de Parpers enlloc de pel túnel. D'anada ja havia anat unes quantes vegades: obres, retencions, algun accident que altre em fan agafar l'escapatòria de la collada. Com és que tanta poca gent la coneix encara? Tots els professors de l'institut segur que sí. Però no parlo de l'anada sinó de la tornada.

De tornada sols l'agafo quan he tingut una mala tarda i vull deixar una mica de temps entre la feina i l'arribar a casa. Sinó sé que entraria amb la tensió i m'acompanyaria tot el vespre.

Tres professors de viatge, una baixa que la Generalitat no vol cobrir encara per no pagar el quatre dies de pont, i un professor malalt han convertit la tarda en un desgavell. Com puc fer classes a tres grups alhora ?

Bé no és l'important però avui tocava collada. Arribes una mica embalat, però els revolts i la pujada t'obliguen a reduir i comences a anar a poc a poc i disfrutar del bosc i dels revolts humits i frescos. Ara arribarem aquella riera que t'agrada tant. I et deixes portar pel lloc. Ja pot ser disfrutant de la música que portes bastant forta o del cant dels ocells. Això sí, hivern o estiu la finestra ben oberta i que l'aire et netegi el cervell. I sense adonar-te penses en altres coses, et relaxes, comences a abstreure't i quan arribes a dalt ja ets un altre. No saps com; però avui la collada ha tornat a funcionar.

Espero tornar-hi a passar un dia que simplement no tingui pressa i no perquè m'hagi barallat amb els alumnes.

Pollo con ciruelas. Marjane Satrapi

25/04/2008

Llibre rodó, molt bo. On tots els elements de la història s'acaben acoplant. Tampoc és el llibre més alegre de tots, ho reconec, però si que té certa tendresa. Per cert, no he dit que era còmic, però quina importància té? Una bona història és una bona història.

Consell: no us deixeu escapar la sèrie Persèpolis de la mateixa autora.