La primera vegada en tot el curs, no ho havia necessitat però avui he tornat per la Collada de Parpers enlloc de pel túnel. D'anada ja havia anat unes quantes vegades: obres, retencions, algun accident que altre em fan agafar l'escapatòria de la collada. Com és que tanta poca gent la coneix encara? Tots els professors de l'institut segur que sí. Però no parlo de l'anada sinó de la tornada.
De tornada sols l'agafo quan he tingut una mala tarda i vull deixar una mica de temps entre la feina i l'arribar a casa. Sinó sé que entraria amb la tensió i m'acompanyaria tot el vespre.
Tres professors de viatge, una baixa que la Generalitat no vol cobrir encara per no pagar el quatre dies de pont, i un professor malalt han convertit la tarda en un desgavell. Com puc fer classes a tres grups alhora ?
Bé no és l'important però avui tocava collada. Arribes una mica embalat, però els revolts i la pujada t'obliguen a reduir i comences a anar a poc a poc i disfrutar del bosc i dels revolts humits i frescos. Ara arribarem aquella riera que t'agrada tant. I et deixes portar pel lloc. Ja pot ser disfrutant de la música que portes bastant forta o del cant dels ocells. Això sí, hivern o estiu la finestra ben oberta i que l'aire et netegi el cervell. I sense adonar-te penses en altres coses, et relaxes, comences a abstreure't i quan arribes a dalt ja ets un altre. No saps com; però avui la collada ha tornat a funcionar.
Espero tornar-hi a passar un dia que simplement no tingui pressa i no perquè m'hagi barallat amb els alumnes.
No n'aprenem.
Fa 7 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada