I en el fet de complir anys content perquè ja fa un temps que m'adono que començo a moure'm, a fer coses. No sé si ho estic fent a la brava o ben planificat com el córrer però no m'importa. Tampoc no sé si corro, camino o només m'arrastro però em moc. I sense l'experiència del Novembre no hagués fet el pla del Desembre, així si ara camino ja correré l'important és fer coses i moure's.
Per cert encara que m'esforci a córrer els anys em van atrapant, i cada cop corren més els putes!
Per si algú l'interessa deixo aquí el pla per a gent no iniciada a córrer.
D: dia de descans
Cam: caminant
c: corrent
x rep: repetir l'exercici x vegades
Coses importants:
- S'ha de córrer a un ritme lent, que es pugui mantenir una conversa sense que es tali la veu.
- Són tants importants els dies de descans com d'entrenament.
- S'han de fer estiraments després de cada dia d'entrenament
7 comentaris:
Jo tb vaig´ser corredora. Potser ja ho saps, però quan aconsegueixes coneixer el teu ritme, i veus que pots estar molta estona, molta, sense parar,pots pensar, mentre respires i et desplaces a una velocitat,... i no se que més dir-te,apart que carrega les piles pel dia a dia. És una sensació molt bona,tant que crea vici!
Ànims!
Hola Agnès,
La veritat ets una incògnita per a mi, no he descobert el teu blog encara.
Malalt, malalt de córrer no ho estic però una mica empiocat sí.
Es que no tinc blog! No tinc temps si en vull seguir altres. (Sóc fidel a uns 12 blogs,i els miro a diari).
El teu el vaig descobrir a través del Màrius Domingo, que tb trobo interessant, (però no dóna tant de joc a fer comentaris).
Suòso que no et sap greu que et comenti.
Agnès,
Encantat que m'escriguis però el que em sorprèn és que t'interessi. No és falsa modèstia és que faig un blog molt personal pensant en mi i no amb la gent que me'l llegeix.
I ara que comencem l'any, no t'atreveixes amb un blog?
Hola Agnès i B.A.
Jo també corro, podeu veure una foto meva suant al bloc. I sí, crea adicció, ja ho veureu amb el temps.
Per cert Agnès, a mi m'encanta que facis comentaris...per què dius que no dóna tant de joc?
Ànims, fes un bloc i el seguirem tots dos.
Màrius, m'agrada molt el teu blog, però no hi entenc gaire d'ocells, trobo les fotos precioses, i els escrits molt interessants, pero en aquest tema només puc aprendre de tu.
A vegades quan has tocat altres temes els quals crec que hi tinc alguna cosa a dir, ho faig.
De totes maneres, son blogs que m'arriben potser per propers, relaxants, no ho se del tot!Però seguiu així!
Barranc, de debó m'agradaría tenir un blog, potser un dia m'hi poso, perquè tinc molt a dir. Però m'encanta "absorvir" informació, de moment, i no arribaria a tot.
Publica un comentari a l'entrada