Estic cansat, destrossat, fet pols, no m'aguanto dret. Tinc mal de cap i em noto les cordes vocals cascades, algú m'hi ha passat un paper de vidre per dintre el coll. L'únic que vull es estirar-me al sofà o al llit i tancar el ulls. Silenci, silenci absolut és el que vull. Impossible treure'm el bromzit que m'acompanya dins del cap.
I total només he tingut quatre hores de classe, la meitat de la jornada laboral de qualsevol altre persona. Colla de dropos, poc que treballeu i encara us queixeu!
Tot això ve donat que avui me assabentat que la Generalitat vol voluntaris que treballin tres hores més de classe remunerades. En principi bé, però ja sabem com funciona: primer voluntàries, després...? I ja sabem que diran total amb les poques hores que treballeu i les vacances que féu... Algú d'aquest s'ha tancat a les cinc de la tarda amb trenta alumnes de setze anys? Em penso que no. Però el missatge sempre és clar. Colla de vagos i a sobre es queixen! I després diran que ens falta autoritat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ànims, company! No tothom pensa així, jo, per exemple, com a Mestre frustrat i pare d'una nena adolescent, crec que els "profes" teniu un mèrit que ningú s'imagina -els bons, és clar.
De vegades, ser Agent Rural no és fàcil, però no ho deixaré mai -si puc- per a fer de mestre, ja t'ho dic ara.
Això potser es pensava fa uns anys, i no tothom. Ara no ho diu ningú, toca de peus a terra! desque es veu tanta gent de fora, ja ningú enveja els mestres!
Uf quina il·lusió el meu primer post polèmic! La veritat escric el blog per a mi i que hi hagi gent que se'l llegeixi em sorpren molt, però gràcies.
Jo volia parlar més de com la Generalitat a poc a poc ens porta cap al pedregar que del prestigi dels professors, però bé.
Màrius em queixo de vici, com molts dels nostres, però jo tampoc canviaria la meva feina. Home per agent rural potser sí.
Agnès potser m'equivoco, potser sóc hipersensible com molts del meu col·lectiu però és el que palpo a l'ambient. No crec que ningú ens envegi, però prestigi, prestigi no gaire.
Publica un comentari a l'entrada