L'últim do de pit ( II part)

L'últim do de pit ( I part)

Curiosa la vida, curiosa la mort. Com no ho he vist fins ara? Com se m'ha escapat? Com pot ser tant cert? Com he pogut estar tant cec i no ho he vist fins ara? Estic convençut que si no m'estigués morint no ho tindria tant clar o potser hagués pensat que m'estic encaparrant que el temps ja dirà si tinc raó o no en tinc. I no faria res. No serà que m'estic tornant boig? No serà que se m'ha confós la realitat? el subconscient no estarà fent-me una mala passada? Però ho sé del cert, no sé perquè, però sé que és veritat. No hi ha res de concret, d'obvi, de clarificador però en tinc tota la certesa. Sé que el meu fill mai serà feliç amb el seu padrastre. Sé que el farà desgraciat.

No és pas gelosia de la meva antiga parella. Cadascú ha fet la seva i que li vagin bé les coses. Aquest cap de setmana ho he vist clar. Com no ho he pogut veure abans ? Poc a poc li ha robat l'autoestima, no havia vist el meu fill abans així. Sé que el farà desgraciat i la Maria no ho veu! No em farà cas, si li explico, pensarà que me tornat boig.

Aquell puto músic perfeccionista no troba res ben fet, ho he vist. Ho podries fer millor Xavi, no està malament però...Mai li he sentit dir res que ho fes bé, noto que el meu fill li fa nosa. No li farà mal però el tracta com una penyora que ha de pagar i si desapareixes millor. Puto egocèntric, com si no hi hagués res més al món que ell i la seva puta flauta.

No, tampoc no és un motiu per matar una persona. Però que collons m'importa ell a mi sols m'importa el meu fill! Però és que no tinc diners, ni res important. Em moro i no li puc deixar res.
No sóc ni escriptor, ni pintor ,ni manetes, ni res. No li puc deixar res al meu fill sinó aquest petit pis rellogat. Almenys li hauria de deixar que fos feliç, la possibilitat de ser feliç. Jo ho sé, ningú sap que passarà en el futur, però jo sé aquell paio farà el meu fill un desgraciat. Ho sé. Deu ser la lucidesa dels moribunds.

I que pensarà el meu fill de mi? Que pensarà del seu pare assassí? Ho haig de fer, no puc ser egoista, ho haig de fer per a ell, perquè tingui la possibilitat de ser feliç. Mataré aquell paio.