La meva Barcelona

Aquests dies ha tancat la botiga més antiga de Barcelona, des de l'any 1789 venent il·lustracions i postals a la plaça del Pi de Barcelona. Que li passa a aquesta ciutat que deixa plegar el segon diari més antic del món i avui la seva botiga més antiga? Al final em creuré que farem una ciutat pels turistes; però que vindran a veure els turistes ? Altres turistes?

Només he entrat una vegada, però sempre m'havia quedat les ganes de tornar-hi. Va ser per comprar una postal per fer de model per un dibuix de l'escola. Encara recordo quina era, un gran arbre amb les fulles roges i grogues d'un paisatge de tardor. Ara em quedaré amb les ganes per sempre.

L'únic consol que em queda és que encara puc berenar al Bar del Pi, o mirar els ganivets tots en fila de la ganiveteria de la cantonada, sempre he pensat que era una invitació pels atracadors. Entra nosaltres ja posem l'arma! O aprofitant que tinc temps fer un suïs a la Palleresa després d'entrar a la Quera a mirar llibres i mapes.

Suposo que tots aquests consols també desapareixeran a poc a poc per la pressió del disseny, els estudis de colors cridaners i els premis fad al disseny d'espais quadriculats. Els polítics es felicitaran amb termes de esponjar els barris, modernitzar o noves tendències i jo enyoraré cada cop més la Barcelona que estimo i que m'enamora.