M'agraden les tradicions i les variants que prenen a cada casa. Per exemple a casa els tions sempre han vingut volant des de Prades, i han tingut forma de porquet o amb la cara afilada. D'on venen els vostres? I com són? Suposo que deu haver diferents races de tions segons la seva procedència.
Per cert el que sempre m'ha fet gràcia és que tothom sap que entre cagada i cagada els tions han de descansar. Què feu vosaltres mentre espereu? A casa meva ens rentàvem els mans (som molts nets naltros), a altres calenten els bastons als fogons de la cuina i altres assagen la cançó.
També m'agrada el fet que es veu que els tions van vindré amb els pobles celtes i els seus cultes a la natura i els arbres (quina il·lusió que t'estovin per adorar-te!) i des de llavors s'han quedat entre nosaltres. Fa tres, quatre mil anys?
M'agrada les tradicions que semblen absurdes. Però que hem de fer a casa si cada desembre ens ve a visitar? I encara que l'estimen molt si per cagar se li ha de donar un cop de bastó, doncs fot-li.
1 comentari:
El meu, el de casa mons pares i avis, venia de l'hort, del costat de la caseta del gos, sempre era el mateix, va ser el nostre, ara el dels nostres fills i nebots, però només era Tió quan el pujaven al menjador, el tapavem i li donavem menjar.
Nosaltres anavem a escalfar els bastons, però jo sempre em preguntava perquè a la cuina si l'estufa era al menjador?
La cançó era llarguíssima, i això se'ns feia pesat, per més fe que hi posavem.
Publica un comentari a l'entrada